Revelen què va provocar l'esllavissada que va sepultar un poble suís: "Va ser l'excés de pes"

Un equip de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Lleida (UdL) ha estat aquesta setmana als Alps suïssos per investigar les causes del despreniment de roques, terra i gel que el 28 de maig van sepultar part del poble de Blatten, al cantó de Valais.

L'ensorrament d'una part del cim Kleines Nesthorn, de més de 3.300 metres d'altitud, va caure sobre la glacera Birch i va provocar un desplaçament massiu de materials que han canviat totalment l'orografia de la vall.

El grup de recerca FluvAlps-Paleo Risk, liderat pel geògraf Lothar Schulte, que des de fa 24 anys investiga els efectes del canvi climàtic en despreniments i inundacions d'alta muntanya, ha arribat fins a un punt molt proper a la zona del desastre.

Schulte, acompanyat de 15 estudiants dels màsters de Planificació territorial i Gestió ambiental de la UB i Gestió d'Àrees de muntanya de la UdL, ha analitzat les restes de l'esllavissada per mirar d'aclarir què va passar.

Entre els estudiants hi ha Daniel Arenaza, que descriu el canvi de paisatge com impressionant": "Hem vist com el paisatge s'ha transformat en molt poc temps".

"Hi ha 10 milions de metres cúbics de materials. Costa de creure que a sota de tota aquesta terra i aquestes roques hi ha un poble."

"A més, en el cim d'on prové el que va caure sobre Blatten encara hi ha pols, és com si la muntanya encara estés fent moviment", afegeix.

La principal causa

Del 4 al 13 de juny, Schulte i els estudiants han parlat amb les autoritats locals, equips d'emergència i responsables de la gestió del desastre i han observat les restes de l'esllavissada, i els materials que van sepultar Blatten per mirar d'aclarir què ho va provocar.

El catedràtic de la UB no descarta que les altes temperatures hagin desestabilitzat les parets del cim o la mateixa glacera, però té clar que la principal causa de l'esllavissada és una altra:

"No va ser la temperatura, va ser l'excés de pes"

"És com quan agafes un trineu, el poses a sobre el pendent i no es mou, però quan hi puges a sobre es comença a desplaçar. Això és el que ha passat", explica Schulte.

"Hi havia més de 10 milions metres cúbics de materials, que tenien una alçada de fins a 80 metres, just a sobre de la glacera i això va fer que es mogués", afirma.

Schulte, que també estudia la gestió de riscos en desastres d'aquest tipus, subratlla la importància de la coordinació entre administracions i la formació prèvia de la població perquè sàpiga com actuar.

Elogia que dues setmanes abans del desastre, les autoritats del cantó de Valais ja ordenessin l'evacuació dels 300 habitants del poble, el mateix que es va fer fa dos anys quan hi va haver un fenomen similar al poble de Brienz/Brinzauls, a la Regió d'Albula del cantó dels Grisons, a l'est del país, on els habitants encara no han pogut tornar: "Els suïssos tenen molta experiència en la retirada de materials. Ja ho han fet a altres llocs, però a Blatten les dimensions són massa grans. No hi ha vegetació, no hi ha terra, no hi ha res.

"És com si fos la lluna i això trigarà a recuperar-se. Només perquè es comencin a veure prats o arbres necessitarem 50, 100 anys o potser fins i tot 150 anys."

Les glaceres, en retrocés

Tot i que en aquest cas, la temperatura no sembla la principal causa del que ha passat, l'escalfament global està provocant un retrocés sense precedents de les glaceres de tot el món.

El World Glacier Monitoring Service calcula que les glaceres situades fora de l'Antàrtida i Groenlàndia han perdut més de 9.000 bilions de tones de gel des del 1975, l'equivalent a un enorme bloc de 25 metres de gruix de la mida d'Alemanya.

El retrocés de les glaceres, com també la pèrdua del permagel, augmenta el risc d'inundacions, esllavissades i despreniments a les zones d'alta muntanya.