Robòtica a les escoles: claus i reptes en ple debat sobre l'ús de les pantalles

La robòtica educativa cada vegada és més present en escoles i instituts per fomentar habilitats com el pensament lògic i la resolució de problemes.

Són competències que han guanyat pes en el currículum i que tenen dos grans reptes sobre la taula: el debat sobre l'ús de les pantalles i la necessitat de dominar les eines digitals.

Tot i que no hi ha una definició única de què és el pensament computacional, a la pràctica, consisteix a abordar un problema complex com ho faria un ordinador: dividint-lo en parts més petites fins a arribar a una solució. Així és com s'hi va referir, per primera vegada, l'enginyera nord-americana Jeanette Wing.

Aprendre robòtica sense pantalles

A l'escola FEDAC de Montcada i Reixac, els alumnes s'introdueixen en la robòtica des que comencen l'escola, i durant tota l'educació infantil, dels tres als cinc anys, ho fan de manera "desendollada", és a dir, sense pantalles.

"Les tecnologies a vegades limiten molt la creativitat i el pensament lògic. En canvi, amb les activitats que proposem, deixem que els nens tinguin respostes creatives i busquin solucions diferents per desenvolupar el pensament computacional", explica Zaira Tamajón, mestra d'infantil.

Els més petits, a infantil 3, es comencen familiaritzant amb les seqüències i l'ordre aprenent, per exemple, a fer un suc de taronja. Ho fan amb l'ajuda d'un robot de peluix que els va ensenyant els diversos passos amb pictogrames.

A infantil 4, la classe està dividida en diferents racons, com un circuit en què un alumne es mou com si fos un robot seguint les ordres que li marca un company per arribar a la meta. En una altra activitat, els infants han de col·locar unes peces de colors en una quadrícula segons el patró de la fitxa que els ha tocat.

A infantil 5, grups d'alumnes comparteixen un comandament de paper amb diversos colors. Cada color correspon a una ordre concreta, com ara imitar un animal. Quan un company prem un botó, un altre membre del grup ha de recordar l'ordre i executar-la davant la resta.

"No es tracta d'ensenyar a programar a alumnes d'educació infantil, sinó de dotar-los d'unes capacitats essencials que els permetin resoldre problemes de la vida quotidiana, i fomentar habilitats com l'autonomia, la comunicació i un coneixement profund de l'entorn", exposa Òscar de Paula, mestre de primària.

Juntament amb Anna Matamala, mestra de l'Escola FEDAC Sant Narcís de Girona, han fet recerca sobre el pensament computacional desendollat, i han creat una pàgina web amb diverses propostes d'activitats per posar en pràctica a l'aula.

"La pantalla et genera dopamina de manera immediata. De manera desendollada, això no passa. El que busquem, en canvi, és que l'alumne construeixi el seu propi coneixement a partir de l'acompanyament del mestre. Treballar sense dispositius en aquestes edats és més profitós per a les connexions cognitives."

Introduir els dispositius de manera progressiva

A l'Escola Lola Anglada d'Esplugues de Llobregat fa temps que treballen la robòtica i la programació. Aquest curs formen part del projecte "Robots en acció!", impulsat per la conselleria, en què participen 6.825 alumnes des d'infantil fins a segon d'ESO de 273 centres educatius.

Han de superar sis reptes, adaptats en funció del curs, per ajudar a escapar una científica que ha estat segrestada, i en què han d'utilitzar equipament de robòtica. El curs passat, el centre va rebre material de robòtica i formació, i buscaven noves activitats per treure'n més profit.

"També volíem que els alumnes tinguessin l'oportunitat de participar en un projecte global perquè se sentissin més motivats", explica Júlia Gómez, responsable del taller de robòtica. Un cop superen el repte, graven un vídeo en què expliquen com han treballat i mostren el robot en funcionament.

En aquest centre, com és habitual, la introducció dels dispositius digitals es fa de manera progressiva. "A primer i segon de primària utilitzem robots sense pantalles, excepte en una sessió, en què fem servir tauletes per construir una imatge o entrar a un codi QR", explica Gómez.

A cinquè i sisè de primària, en canvi, les eines digitals formen part del dia a dia. "Ho fem d'aquesta manera perquè aprenguin a autoregular-se i sàpiguen en quins moments els dispositius són funcionals", afirma.  

També ho fan així a l'escola FEDAC de Montcada i Reixac. A banda de les activitats que fan a l'educació infantil, a partir de primària disposen d'una hora a la setmana per treballar la robòtica i, a més, la incorporen en la resta de matèries.

"El pensament computacional forma part de molts àmbits, i també ens ajuda en les llengües, les matemàtiques i el medi natural".

Començar com més aviat millor

La robòtica i la programació han anat guanyant terreny en els centres educatius i, des dels nous currículums, que es van començar a aplicar el curs 2022-23, el concepte de pensament computacional apareix de manera explícita a l'educació infantil i primària.

Els experts recomanen començar a treballar aquestes habilitats des de ben petits. La investigadora Marina Umaschi Bers, professora a Boston College i especialista en el disseny de tecnologies educatives, recomana fer-ho al mateix moment que els infants aprenen un altre llenguatge simbòlic, el de la lectoescriptura.

"Si la programació és l'alfabetització del segle XXI, per què esperar que l'infant sigui més gran? Ja és tard"

I afegeix encara un altre motiu. "A partir dels vuit anys, ja es formen els estereotips de 'jo no soc bo per a això', que afecten sobretot les noies. Per tant, si volem que el pensament computacional sigui realment equitatiu i arribi a tothom, hem de començar abans", sosté.

Diversificar activitats amb pantalles i sense

La investigadora també recomana combinar diverses estratègies a l'aula per mantenir la motivació i assolir uns aprenentatges més sòlids, sobretot a l'educació infantil i primària. "Quan els infants treballen el pensament computacional i creen projectes, se solen cansar al cap d'uns quinze o vint minuts, perquè és un treball mentalment molt esgotador", exposa.

Per això, aposta per alternar la programació amb pantalles amb activitats "desendollades" que fomentin la interacció entre companys o que els facin jugar amb el propi cos a través, per exemple, de la música.

L'ús de les pantalles a les aules, a debat

Com fer servir les pantalles de manera efectiva és un debat viu als centres educatius, que busquen l'equilibri entre el domini de les competències digitals per part de l'alumnat i l'ús responsable de les eines tecnològiques.

En la línia del que s'ha fet amb els telèfons mòbils, la consellera d'Educació i FP, Esther Niubó, va assegurar, en una entrevista al Catalunya migdia de Catalunya Ràdio, que aviat es posarà en marxa un grup d'experts per avaluar els riscos de les pantalles en les diverses etapes educatives.

L'objectiu d'aquesta comissió és tenir a punt per al curs vinent recomanacions per als centres i una guia per a les famílies.

Umaschi Bers, creadora del programa gratuït ScratchJr, una de les eines de robòtica més utilitzada per les escoles, assegura que "el debat no rau tant en la pantalla en si, sinó en quins usos se'n fa, i això és una qüestió pedagògica".

"Ens hem de fer les següents preguntes: què vull que l'infant aprengui i de quina manera? I a partir d'aquí buscaré un dispositiu que m'ajudi, i no a l'inrevés"

"No és el mateix mirar una pel·lícula que editar-la", posa com a exemple la investigadora, que distingeix, bàsicament, entre dos tipus de pantalles. "Hi ha pantalles que només emeten llums i colors i, encara que l'infant pot quedar-s'hi hores, no està aprenent res. En canvi, quan els infants utilitzen eines que els ensenyen a programar és quan aprenen de veritat", assegura.

"Ni totes les pantalles són dolentes ni treballar sense pantalles és necessàriament bo, sinó que això dependrà de les idees poderoses que s'ensenyin. El que volem és que els nens i nenes aprenguin a ser productors i no consumidors de la tecnologia".