Sacerdots perseguits a Rússia per demanar la pau a Ucraïna

Quan va començar la guerra a Ucraïna, el patriarca Ciril, líder de l'Església ortodoxa russa, va imposar una pregària a totes les misses: "Oh, Déu, alça't en ajuda al teu poble i concedeix-nos la victòria amb el teu poder."

Un dels primers a rebel·lar-s'hi va ser el religiós Ioann Koval, que va gosar canviar la paraula "victòria" per "pau", i això li va comportar l'expulsió.

No ha estat l'únic. Desenes de religiosos més han patit aquesta persecució i alguns, fins i tot, han acabat detinguts o empresonats per criticar la invasió d'Ucraïna.

És el cas del bisbe Grigori Mikhnov-Vaitenko, que es va passar a l'Església apostòlica ortodoxa, una organització independent del patriarcat de Moscou i sense líders.

Ara bé, com que ha continuat alçant la veu, l'Estat l'ha declarat agent estranger. El sacerdot assegura a 3Cat que, malgrat que ho intenten amagar, hi ha molta oposició a la guerra dins l'Església ortodoxa.

"Són molts els religiosos que no donen suport a matar altres persones a la guerra. I quan van començar a expressar-ho públicament, l'Església els va reprimir perquè la resta callessin. I als que han parlat els han sotmès a tot tipus de retrets i sancions clericals."

L'Església ortodoxa russa té un sistema judicial propi que li permet castigar els clergues díscols en processos opacs, sense dret a defensa i en què la cúpula eclesiàstica acaba prenent les decisions de forma arbitrària. Des de l'inici de la guerra ja hi ha hagut gairebé una vintena de judicis canònics per aquest motiu.

Segons Mikhnov-Vaitenko, la majoria no expressen la seva oposició públicament per por que l'Església els desposseeixi de la casa o dels pocs béns de què disposen. Molts d'ells tenen dona i fills. Des del seu punt de vista, ara callen, però el problema el tindran amb la consciència quan s'avergonyeixin de la seva actitud.

L'Església ortodoxa defensa la victòria russa

L'Església ortodoxa russa justifica el missatge del Kremlin que cal una victòria de l'exèrcit rus. El portaveu del patriarcat de Moscou, Vladímir Legoida, considera, en declaracions a 3Cat, que cal aconseguir el que ells anomenen una "pau justa":

"Tot aquest conflicte va començar molt abans al Donbàs i la comunitat internacional va guardar silenci fins al 2022. Simplement no hi passava res, suposadament. Això no es pot ignorar. Per tant, com a mínim, una pau justa implica això."

També defensa que la figura dels sacerdots militars és una tradició cristiana centenària, també en la branca del catolicisme. I treu pit que, des que va començar la guerra, 40.000 soldats russos han demanat el baptisme al front.

"A la guerra es manifesten totes les qualitats dels homes, les bones i les dolentes. El paper més important del sacerdot és evitar que les persones es deshumanitzin en un context de por, d'odi, d'ira…"

Església i Estat, mai tan alineats

Des de l'Església ortodoxa asseguren que les relacions amb les autoritats no havien tingut mai tan bona salut. Segons Legoida, la institució eclesiàstica té absoluta "autonomia en la presa de decisions" i assegura que "l'Estat no intervé gens en la seva vida interna".

"El patriarca Ciril sempre diu que la llibertat que té ara l'Església russa no l'havia tingut mai a la història."

En canvi, Mikhnov-Vaitenko en fa una lectura diferent. Considera que el moment actual s'assembla molt al que es va viure després de la Revolució bolxevic, el 1917, quan l'Església va sotmetre's totalment a l'Estat.

Des del 2014, gairebé un segle després, arran de l'annexió de Crimea, creu que la institució torna a actuar al dictat del Kremlin.

"Hi ha una dependència total de l'Estat i una plena disposició a servir la seva ideologia. Ara l'objectiu és explicar per què Rússia necessita utilitzar la força i, per tant, l'Església ho justifica."

El bisbe tampoc entén com l'Església ortodoxa no veu la guerra com una tragèdia que ha d'acabar tan aviat com sigui possible perquè s'aturin les morts i comencin "els processos de rehabilitació espiritual i social" dels afectats.

El paper de l'Església quan acabi la guerra

Tots dos coincideixen en una cosa. Quan la guerra acabi, l'Església haurà de tenir un paper important en la reconciliació entre russos i ucraïnesos.

Vladímir Legoida cita un amic seu del Donbàs, que li va dir: "Després de la guerra, hi haurà soldats dels dos bàndols que es trobaran en una mateixa església i serà allà on es podran mirar als ulls i perdonar-se."

Grigori Mikhnov-Vaitenko conclou amb una cita de l'Antic Testament, que troba que és la més idònia davant la situació actual: "T'he deixat triar entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Escull, doncs, la vida, perquè visqueu tu i els teus descendents."