Barcelona

Samuel Moyn defensa que Catalunya ha de convertir la independència en una "causa d'interès mundial"

El nord-americà Samuel Moyn, historiador de les idees i expert en drets humans, assegura que "el referèndum pot ser una eina molt potent, però no és cap garantia que serveixi per convèncer ni la Unió Europea ni els Estats Units de donar suport a la causa catalana". És per això que aconsella buscar elements que puguin interessar les grans potències, que converteixin la independència en "una causa d'interès mundial, i no només en una idea agradable per als catalans."

Ibana PiñeroActualitzat
Catalunya s'ha de preguntar per què la seva independència pot ser útil al món. És el consell que dóna el nord-americà Samuel Moyn, historiador de les idees i expert en drets humans. Moyn, de visita a Barcelona, assegura que "el referèndum pot ser una eina molt potent, però no és cap garantia que serveixi per convèncer ni la Unió Europea ni els Estats Units de donar suport a la causa catalana". És per això que aconsella buscar elements que puguin interessar les grans potències, que converteixin la independència en "una causa d'interès mundial, i no només en una idea agradable per als catalans."

"Al cantó minoritari de la història"

Professor de la Universitat de Colúmbia, Moyn creu que el cas de Catalunya no és comparable al d'Escòcia, perquè no hi ha acord amb el govern espanyol. I adverteix que històricament, en casos de confrontació, el secessionisme ha optat sovint per la violència. Per això diu que el cas de Catalunya pot ser singular i establir precedents perquè "si Catalunya no està disposada a travessar la línia de la violència per aconseguir la independència, estarà al cantó minoritari de la història. Serà heroic per als catalans tenir èxit sense aquesta carta." Tot i això, està al cas de la històrica manifestació de l'11 de setembre i matisa que actes com aquest són la demostració de la força i el poder que poden tenir les formes no violentes de pressió i protesta.

Però tot i que no són casos comparables, el d'Escòcia, el de Catalunya i fins i tot el de Flandes sí que tenen per a Moyn causes comunes, potenciades per la crisi econòmica. I s'han de buscar en el que qualifica de fracàs de certes estructures polítiques. El professor de Colúmbia explica que l'home vol sentir-se part d'una comunitat política, no només una peça d'una xarxa d'intercanvis econòmics. Si no troba resposta ni a Europa, ni al món, ni tan sols en el seu propi estat, acaba buscant refugi en "la seva llengua, la seva cultura i la seva particularitat local".

Malgrat tot, Moyn és conscient que el dret a l'autodeterminació no sempre ha comptat amb un gran suport internacional, tot i estar inclòs en els principis fundacionals de l'ONU. Aquest dret es va incloure en un context en què, acabada la Segona Guerra Mundial, calia donar resposta a les demandes d'independència de les colònies dels antics imperis. Però l'experiència de la descolonització, on la majoria de processos van derivar en conflictes i llargues guerres civils, van debilitar la idea de l'autodeterminació, que es va anar substituint en la legislació internacional per altres drets més lligats a l'autonomia en la governança local o en el respecte de la llengua i la cultura pròpia. Processos històrics que Samuel Moyn repassarà àmpliament en una conferència el dilluns 22 d'octubre a l'Institut d'Estudis Catalans amb el títol "Drets i sobirania a l'època contemporània".
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut