Semiconductors i xips a Catalunya: on som i cap a on anem?
Les empreses catalanes del sector han captat el 57% dels fons PERTE Chip des del 2023. El sector creix però els experts creuen que la sobirania tecnològica total de Catalunya és inviable

Jordi Martínez Pallejà
Periodista de la secció d'Economia
La indústria catalana dels semiconductors i dels xips continua fent passos endavant i captant cada cop més recursos. Les empreses d'aquí són les que han aconseguit fins ara més fons europeus Next Generation, a través dels plans PERTE, per tirar endavant projectes de recerca i desenvolupament.
Concretament han rebut 207 milions d'euros, la qual cosa suposa més del 57% del total de subvencions entregades a les empreses del sector a Espanya els últims dos anys.
És un sector que la Unió Europea pretén potenciar per evitar dependre tant dels grans productors de semiconductors i xips com els Estats Units i la Xina. De fet, va aprovar la llei europea de xips, ara fa dos anys, amb la qual també s'intentava fomentar la innovació i la recerca en aquest camp.
Els semiconductors i el silici, un lligam que es pot trencar
El silici és un mineral que de moment domina la fabricació de xips. El produeix sobretot la Xina. I a Europa s'investiga amb materials alternatius per substituir-lo.
A Ideaded, amb seu a Viladecans, en saben, d'això. De fet, és la seva aposta industrial clara. En la seva sala blanca fan xips microscòpics, com un gra de sorra. Els munten sobre un material semiconductor sintètic.
Els fons europeus que han rebut, a través del PERTE Chip, els dediquen a desenvolupar estructures encara més avançades.
Eduard Puig, el conseller delegat de l'empresa, diu que "aquests materials tenen la particularitat que la mobilitat dels electrons és un 60% més ràpida que el silici. Això vol dir que es poden fer operacions més ràpides i el consum energètic és molt més baix".
Aquests xips s'utilitzen bàsicament en el camp de l'internet de les coses, les xarxes on les màquines es connecten entre si i intercanvien dades.
Solucions tecnològiques per a la BBC
Des de fa anys els oients britànics escolten la BBC gràcies a repetidors digitals com els que fabrica Commtia, una empresa de la Garriga.
Ara ha aconseguit una partida de fons europeus, també mitjançant el PERTE Chip, per testejar els xips que comanden aquests equips, que en el seu moment la BBC va triar per una qüestió molt concreta.
Josep Gener, el conseller delegat, diu que "no hi ha cap element del nostre equip que pesi més de 25 quilos. Des d'un punt de vista de prevenció de riscos laborals per a ells va ser importantíssim. Una sola persona podia fer el manteniment dels equips".
A Commtia també fabriquen components electrònics per a un radar de defensa que fan servir diversos països europeus. L'objectiu és detectar amenaces com míssils i drons.
Catalunya, un actor sòlidament emergent
A casa nostra ara mateix hi ha 260 empreses i centres d'investigació que donen vida al sector. En total hi treballen 4.600 persones.
L'arribada del gegant nord-americà Cisco a Barcelona amb la creació d'un laboratori de disseny de xips reforça la idea que Catalunya és cada cop més atractiva per les inversions estrangeres d'alt nivell.
Roger Costa, el responsable de l'Aliança de Semiconductors i Xips de Catalunya, afirma: "Catalunya és, i encara ho serà més, un pol a escala europea en l'àmbit dels semiconductors perquè tenim els ingredients per aconseguir-ho. Aquí hi ha empreses de primer nivell amb una experiència reconeguda en el disseny de xips."
La sobirania total, una quimera
Ara bé, s'arribarà al punt que puguem ser autosuficients en el camp dels semiconductors i els xips? Els experts creuen que no es pot competir amb monstres del disseny i la fabricació de xips avançats com la nord-americana Nvidia o la taiwanesa TSMC.
Costa explica que "no conec cap regió del món que sigui completament independent en el procés de fabricació de xips. La cadena de valor és complexa i amb capacitats distribuïdes per tot el planeta".
El que Costa proposa és especialitzar-se: "es podrien fer per exemple fàbriques de xips amb materials alternatius als silici. N'hi ha que no són tant costoses i poden arribar a fabricar xips amb més prestacions i més eficients"
Gener, de Commtia, admet que "assolir una sobirania total serà impossible. El que cal fer és buscar mercats de nínxol prou grans, perquè tinguem retorns de la inversió, però alhora prou petits perquè una pime com la nostra pugui competir".
Puig, d'Ideaded, en canvi, es mostra molt optimista i segur de les capacitats del país i per extensió d'Europa: "Hi ha una voluntat política i una necessitat de crear empreses de disseny de xips. Crec que sí, que es pot aconseguir la sobirania, però tant en l'àmbit públic com privat s'ha d'empènyer en una sola direcció".
L'Innofab, un projecte amb molt de futur
A llarg termini, Catalunya podrà seguir progressant gràcies també a l'Innofab, una fàbrica de prototips de xips que es construirà al costat del Sincrotró Alba. S'hi invertiran 400 milions d'euros de fons europeus i està previst que funcioni el 2030.
Tots els esforços se centren a mirar de participar en un mercat que genera una facturació mundial de més de 550.000 milions d'euros anuals i que no para de créixer, sobretot arran de la violenta irrupció de la intel·ligència artificial en els processos industrials i en el dia a dia de cada cop més persones.