Síria i les minories: els motius pels quals la nova Constitució no trenca, del tot, amb l'era Assad

Tres mesos després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad, el nou govern sirià presidit pel líder del grup islamista Hayat Tahrir al-Sham (HTS), Ahmed al-Sharaa, ha aprovat una Constitució temporal que hauria de permetre al país girar full a 14 anys de guerra civil.

Signat el 13 de març passat pel mateix Abu Mohammad al-Julani --el nom de guerra d'Al-Sharaa-- a Damasc, el nou text constitucional estarà vigent a Síria durant els pròxims cinc anys, el temps previst que ha de durar la transició. Després d'aquest període, s'haurà de redactar una Constitució definitiva i celebrar eleccions per elegir president i parlament.

Una carta magna amb 43 articles que, tot i tenir al darrere un comitè d'experts escollits per l'executiu islamista, preserva alguns dels principis del règim Baas que van permetre als Assad perpetuar-se durant més de 50 anys en el poder i van comportar la marginació de determinades minories no àrabs i no musulmanes.

La llei islàmica com a fonament del sistema legal, el fet que el president hagi de ser necessàriament musulmà, el reconeixement de l'àrab com a única llengua oficial de l'Estat o el paper de la dona en l'àmbit sociopolític; són només alguns dels punts que han despertat les crítiques i l'escepticisme de certs sectors de la societat siriana, malgrat les promeses d'Al-Sharaa de formar un govern inclusiu.

Elements per a l'esperança

Gabriel Garroum, investigador postdoctoral de la Universitat Pompeu Fabra i expert en el Pròxim Orient, creu que el nou text constitucional presenta motius per a l'optimisme i d'altres que generen reserves:

"Una Constitució temporal que satisfaci tothom i que inclogui totes les qüestions és força inimaginable. Però hi ha elements per a l'esperança, perquè trencar amb un règim de 50 anys i navegar després de 14 anys de guerra civil no és senzill. Els odis i les tensions existeixen i, a més, la regió es troba en un punt històric dificilíssim."

El politòleg catalanosirià considera que el fet d'haver redactat una Constitució temporal que advoca per un sistema parlamentari i mira d'establir el marc d'un futurible sistema democràtic és positiu.

"Un dels grans errors de la invasió nord-americana de l'Iraq va ser el mateix desmantellament de les estructures d'estat durant el canvi de règim. Ahmed al-Sharaa no ho ha fet perquè un dels elements claus és consolidar-les per mantenir el projecte d'estat i tenir així eines per lluitar contra la inestabilitat", subratlla Garroum.

Altres aspectes constitucionals que l'analista catalanosirià considera que conviden a l'optimisme són "la separació de poders des d'un punt de vista formal, el reconeixement de moltes llibertats individuals, com la llibertat d'expressió, d'associació o de premsa".

El pes de l'islam i la concepció arabista

La llei islàmica com a fonament del sistema legal, la necessitat que el president sigui musulmà i el manteniment del nom de la República Àrab Siriana, són aspectes que, segons Garroum, són herència de l'antic règim i han creat malestar en determinades minories perquè consideren que "els deixa de banda".

Aquests principis recollits en la Constitució generen contradiccions amb l'article 6, on s'assegura que "tots els ciutadans tenen els mateixos drets i deures davant la llei independentment de la seva raça o religió".

"Potser algunes minories desitjarien una Constitució a l'estil iraquià o libanès, on es garanteixen una sèrie d'equilibris de poder entre les diverses ètnies i confessions", assenyala l'investigador de la UPF.

Però la concepció de l'estat sirià de l'executiu islamista presidit per Al-Sharaa és radicalment diferent. Gabriel Garroum assenyala que "un dels grans reptes del govern és com reconeix la pluralitat i permet expressar-la i, alhora, assegurar una identitat cívica col·lectiva que no porti cap a la fragmentació del país amb tensions i antagonismes".

Fer sentir partícips les minories en l'àmbit constitucional i cofundacional de la nova Síria és un equilibri complicat d'assolir, i sobretot, transmetre a tot aquell segment de població que desconfia de la potencial tendència autoritària islamista del nou govern que es tracta d'una situació temporal.

"No sempre és necessari emfatitzar la diferència per garantir l'expressió de la diferència. Centrar tots els discursos en la idea de la protecció de les minories el que acaba creant és aquesta distinció entre majoria i minoria, i la tendència cap a la sectarització és molt més fàcil."

Pel que fa als projectes federalistes o descentralitzats que determinats sectors kurds, alauites o drusos han posat sobre la taula, la referència constitucional a la "integritat territorial" és un clar avís per a navegants.

El paper de la dona

L'articulació de la diferència identitària i el respecte de les llibertats de la dona són dos dels àmbits en l'àmbit social que més tensió i atenció generen tant dintre com fora de Síria.

Tot i l'al·lusió directa de la nova Constitució a la defensa dels drets de la dona, Garroum creu que "el govern de tendència islamista serà molt més conservador en determinats aspectes com, per exemple, la presència de dones en càrrecs públics o la presència de dones que no portin el vel en càrrecs públics".

En aquest sentit, caldrà veure si aquests preceptes constitucionals i polítics que garanteixen la participació de la dona en l'esfera política, social, econòmica i cultural del país, es garanteixen a la pràctica:

"Quan una dona que fuig de l'arquetip canònic de confessió sunnita, conservadora i amb vel, vulgui participar en les diferents esferes de la vida pública, veurem si hi ha tensions o si, realment, l'Estat garanteix els drets d'altres tipus d'identitats."

Els poders d'un "president camaleònic"

Un altre element que no dista gaire de l'anterior govern de Bashar al-Assad és la quantitat de poders que aglutina el president.

"Ahmed al-Sharaa manté moltes prerrogatives executives, com la capacitat de declarar l'estat d'emergència, el poder d'escollir un terç del Parlament o designar els membres del Tribunal Constitucional, entre altres", indica l'investigador de la UPF.

"Al-Sharaa és un camaleó polític de primer nivell i això ha permès al líder d'una facció que tenia relacions amb Al-Qaeda, no només de saltar al palau presidencial de Damasc, sinó també posar en marxa un projecte polític", assenyala Garroum.

"El nou president pot aparèixer vestit d'home de negocis, de membre tribal, de líder de les forces armades, de musulmà conservador. Es posa o es treu la corbata quan ho necessita i ha anat llançant missatges a tots els grups socials que té el poble sirià."

Des de la seva arribada al govern, Al-Julani ha apostat per una posició pragmàtica i ha mantingut converses amb els kurds, col·lectius de dones, les potències regionals, la Unió Europea o els Estats Units. Del nou president, Garroum destaca:

"Cal veure si a llarg termini això és sostenible, però aquesta barreja de carisma i de capacitat camaleònica ha fet que Síria encara ara no hagi caigut de nou en una situació de guerra civil."

Reptes en l'àmbit militar i regional

L'investigador de la UPF recorda que "els elements de la Constitució més restrictius i que suposen un autoritarisme de facto, s'han de llegir en el context sirià d'una transició política molt complexa des d'un punt de vista intern i regional".

A escala militar, un dels grans reptes és integrar les múltiples milícies sota el mateix comandament de l'Estat, mantenir la disciplina i depurar responsabilitats després de les massacres perpetrades contra la comunitat alauita a les províncies de la costa.

Garroum subratlla que "Al-Sharaa també ha de lidiar amb les tensions a la comunitat drusa que Israel està intentant explotar per a la creació d'una potencial zona de seguretat o amb la carpeta kurda, que un dia sembla encarrilada i l'endemà ja no".

L'analista catalanosirià creu les faccions kurdes tenen un dilema i poc marge de maniobra:

"Tot i l'anunci de desmilitarització del PKK, l'amenaça d'una incursió turca al nord-est de Síria sempre hi és. A més, Trump, a diferència d'altres administracions anteriors a la Casa Blanca, no ha manifestat de forma clara la voluntat de donar suport al projecte kurd."

De fet, la declaració constitucional va generar moltes queixes entre els líders kurds de Síria, perquè 48 hores abans havien signat un preacord d'integració de l'administració de l'autogovern kurd i de les Forces Democràtiques Sirianes sota l'aparell de l'Estat.

Els combats a la frontera libanesa amb Hezbollah, els bombardejos constants d'Israel i les picades d'ullet a la comunitat drusa, així com la presència militar turca a Síria, són alguns dels fronts regionals que el nou govern sirià haurà d'afrontar en els pròxims mesos.

Els interrogants del futur

Per l'expert en el Pròxim Orient, un dels grans dilemes de la governança de Síria serà veure si pesa més la voluntat del poble sirià o és un govern totalment condicionat per actors regionals com l'Aràbia Saudita o Turquia.

"Enmig d'aquest joc d'equilibris, el que està intentant Al-Sharaa és consolidar l'Estat, la integritat territorial del país i un sistema de governança. A partir d'aquí veurem si realment evoluciona cap a un projecte més pluralista, parlamentari i democràtic o es manté aquest autoritarisme parlamentari encobert que destil·la aquesta Constitució temporal", conclou Garroum.