Sis mesos després de la dana a València, les ferides continuen obertes

Fa uns dies, voluntaris de les Brigades de València van entrar en un pis del barri de l'Orba, a Alfafar. Els veïns que hi viuen tenien problemes de salut per les humitats que, contínuament, apareixien a terra i les parets de casa seva, als baixos d'un edifici amb desenes d'habitatges. 

Tal com intuïen, quan van foradar-ne el terra hi van trobar la causa: els fonaments de l'edifici eren plens de fang, encara líquid, que hi havia arribat el 29 d'octubre, el dia de la dana. Van fer faltar hores per poder-ho netejar.

No és un cas aïllat: desenes d'edificis arreu de l'Horta Sud continuen patint els efectes de la barrancada provocada per la dana del 29 d'octubre. Unes pluges que van arrasar municipis sencers i van deixar un rastre encara molt present, especialment, a l'Horta Sud de València.

L'ONG Save the Children va alertar la setmana passada dels efectes que té l'acumulació de fang en els menors d'edat. Alerten que han detectat molts casos de malalties respiratòries en infants que viuen en pisos que s'han tornat insalubres per les humitats constants que hi ha.

És una de les conseqüències que, sis mesos després, recorda constantment als qui viuen aquí que la recuperació va per llarg.

La reconstrucció avança, però amb lentitud

"Aquí hem quedat tots fotuts i destrossats." Era la veu d'un dels veïns que va intervenir, dijous passat, al ple de l'Ajuntament de Paiporta. Una llarga sessió, de més de quatre hores, en què molts veïns van expressar les seves queixes i frustracions. No són poques en el municipi més afectat per la dana: aquí hi van perdre la vida 56 persones.

 Al barranc de Poio, les obres que hi fa la Confederació Hidrogràfica del Xúquer avancen, amb l'objectiu de restituir-lo tal com estava abans de la barrancada. A pocs metres, més maquinària, en aquest cas per recuperar el servei de metro que connecta aquesta ciutat amb València. S'espera que torni a funcionar abans de l'estiu.

S'avança, sí, però costa de notar en el dia a dia. "Casa meva està igual", ens explica la Maria Àngels. La vam visitar el gener, tres mesos després de la barrancada, quan l'havien desallotjat pel risc d'enfonsament. Han passat tres mesos més i encara no ha pogut tornar a casa.

La magnitud de la tasca és tan gran que les costures es veuen per tot arreu. Hi ha cases encara esventrades, comerços per reobrir i serveis que funcionen a mig gas. Tothom se'n surt com pot. A Benetússer, per exemple, s'ha reobert el Mercat per allotjar-hi les botigues que encara no tenen el local arreglat. Això dona peu a imatges inversemblants, com la parada d'una carnisseria reconvertida en punt de venda de la llibreria Somnis de Paper.

Una feina que sembla infinita

L'adrenalina dels primers dies, aquells en què l'Horta Sud es va omplir amb milers de voluntaris arribats d'arreu per donar un cop de mà, ha donat pas gradualment al desencís i el malestar. Les urgències s'acumulen dia rere dia, però cada pas és un món. 

Hi ha persones d'edat avançada que fa mig any que no poden sortir de casa; centenars d'alumnes fan classe en barracons o locals improvisats perquè les seves escoles estan malmeses; i tot just a principis de mes es va començar a reparar la xarxa de clavegueram al municipi de Catarroja.

Les tasques són lentes perquè avancen al ritme que marquen les administracions. Fins al mes de febrer no es va formar el comitè d'experts coordinat pels governs espanyol i valencià. I la Generalitat no va presentar fins aquest mes d'abril el seu Pla de Diagnòstic, en què xifrava els afectats en 306.000 persones.

Creix el malestar ciutadà... i arriba el PPE

Tot plegat ha estat un caldo de cultiu propici per eixamplar la distància entre la ciutadania i la classe política. Les crítiques a Ajuntaments, Generalitat i govern espanyol es repeteixen malgrat que les administracions esgrimeixen xifres d'inversió elevades. En el cas de La Moncloa, per exemple, s'assegura que ja s'ha abonat ajudes per valor de més de 5.000 milions d'euros.

Enmig d'aquest clima, aquest dimarts i aquest dimecres se celebra a València el congrés del Partit Popular Europeu (PPE). A la cita, a la qual assistiran figures del pes de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, o el president del PPE, Manfred Weber, se li va posar data el juliol de l'any passat i no s'ha volgut canviar tot i la pressió sobre el líder del PP valencià, Carlos Mazón. 

El president de la Generalitat, això sí, haurà de marxar abans que acabi el congrés, ja que demà marxa cap als Estats Units en un viatge per analitzar l'impacte dels aranzels en l'economia valenciana.

La instrucció judicial avança

El dia, de fet, serà molt farcit de cites. També avui, la jutgessa de Catarroja que instrueix la primera causa judicial sobre la dana prendrà declaració a Vicent Mompó, president de la Diputació de València i una de les figures rellevants per saber què va passar a la reunió del Comitè d'Emergències el dia de la dana. 

La magistrada vol aclarir quines comunicacions van tenir entre ells els principals responsables polítics i els càrrecs tècnics de qui depenia la decisió d'alertar la població. La pregunta clau és per què no es va enviar el missatge d'alarma als telèfons mòbils fins a les 20:11, quan els aiguats ja inundaven moltes poblacions i moltes persones ja havien perdut la vida.

Fins ara, la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra ha escoltat les declaracions de familiars de les víctimes i també dels dos investigats: l'exconsellera d'Interior, Salomé Pradas, i el número 2 d'emergències, Emilio Argüeso. Tots dos es van espolsar les responsabilitats. 

Malgrat tot, en les seves interlocutòries la jutgessa ha estat molt dura amb la gestió de la Generalitat, a la qual ha qualificat d'"incapacitat" i retreu haver tingut un retard "inexplicable" en la gestió de l'emergència pels aiguats.

I Mazón, què?

I en aquest trencaclosques, hi falta una altra peça: saber quin serà el destí polític de Carlos Mazón. El president de la Generalitat Valenciana s'aferra al càrrec i defensa fins al límit la seva gestió, malgrat les evidències que el dia de la dana va passar hores incomunicat (mentre dinava amb una periodista per oferir-li la direcció de la televisió pública valenciana) i que no va arribar al centre de coordinació d'emergències fins a dos quarts de nou del vespre, quan ja s'havia enviat l'alerta tardana als telèfons mòbils de la població.

La jutgessa de Catarroja no investiga Mazón perquè, com a aforat la seva causa l'hauria d'instruir el Tribunal Superior de Justícia. Però, més enllà del recorregut que pugui tenir als jutjats, és evident que les errades en la gestió de Mazón incomoden el PP. De moment, però, Alberto Núñez Feijóo (que també serà aquest dimarts a València) li manté la confiança. 

Sense eleccions a la vista, no hi ha presses per al líder popular. A la València postdana, alguna cosa es mou, però es fa difícil preveure cap on.