Tensió Israel-Iran: fins on pot arribar el preu del petroli?
Els experts alerten que el preu s'anirà disparant si el conflicte continua, mentre que l'Agència Internacional de l'Energia diu que està preparada per mirar d'impedir-ho
Jordi Martínez Pallejà
Periodista de la secció d'Economia
L'atac aeri d'Israel contra l'Iran la matinada de dijous a divendres va prémer l'interruptor de les pujades del petroli, un clàssic en situacions bèl·liques en què està involucrat un gran productor com l'Iran.
El barril de Brent es va arribar a disparar un 11%. Durant el dia es va relaxar, però al vespre es va revifar amb el contraatac iranià. Finalment, va tancar la jornada de divendres amb un 7% d'augment, fins a un preu de 74 dòlars.
No és el seu màxim anual, que va marcar al gener en els 82 dòlars, però és un clar avís per a navegants i sobretot per als conductors, que els pròxims dies poden veure reflectida l'escalada a l'hora d'omplir el dipòsit. Els analistes apunten que si les hostilitats es mantenen el preu del barril continuarà a l'alça.
Missatges de calma, de moment
L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) s'ha afanyat a enviar un missatge clar: pot mobilitzar 1.200 milions de barrils que té en reserva, l'equivalent a deu dies del consum mundial, per estabilitzar el mercat en cas d'escassedat de l'oferta. Una escassedat que l'OPEP de moment no detecta.
De fet, els principals exportadors de petroli del món han criticat l'AIE per "generar falses alarmes i projectar una sensació de por al mercat".
Els analistes financers, de moment, no preveuen un conflicte de llarga durada i creuen que si bé el barril pot superar els 80 dòlars difícilment es mantindria en aquest cota i a mitjà termini el veuen reculant, com a mínim, fins als 75 dòlars.
El pitjor escenari
Ara bé, aquests analistes també solen posar sobre la taula altres escenaris. I, esclar, sempre hi ha l'extrem més crític. En aquest cas estaríem parlant d'una continuació del conflicte durant alguns mesos i, sobretot, d'un hipotètic tancament de l'estret d'Ormuz per part de l'Iran, una cosa que no ha passat mai.
L'estret d'Ormuz és l'entrada i sortida del golf Pèrsic, per on circula el 20% de la producció mundial de petroli. En cas que es bloquegés, l'impacte sobre el preu del barril, segons algunes firmes d'anàlisi financera, seria dramàtic.
ING apunta als 120 dòlars per barril, un 60% més que ara, i JP Morgan, 130. Si l'enfrontament entre Israel i l'Iran s'allargués fins a finals d'any, ING fins i tot creu que es podria arribar als 150 dòlars. Això suposaria trencar el rècord històric del barril de Brent, assolit el 2008, de 146 dòlars, just abans de la gran crisi financera.
L'Aràbia Saudita, Trump i el preu del petroli
El conflicte entre Israel i l'Iran arriba després que hagi entrat en vigor un increment de la producció de petroli impulsat des de l'OPEP, sobretot per l'Aràbia Saudita. La intenció era, teòricament, castigar els països del càrtel que han incomplert les quotes de producció.
Però en el fons no cal obviar els sòlids lligams entre aquest país, justament el segon productor de petroli del món, i els Estats Units, que és el primer. Uns lligams reforçats des de l'arribada de Donald Trump al poder.
De fet, al maig es va signar un acord de cooperació entre tots dos països valorat en 600.000 milions de dòlars que inclou armes i alta tecnologia nord-americanes.
Trump sempre ha tingut com a prioritat abaratir el preu de l'energia per impulsar la seva economia i alleujar la butxaca dels ciutadans del seu país, que han patit un període d'inflació persistent des del 2022.
L'Aràbia Saudita li ha donat un bon cop de mà amb els increments de producció de petroli quan ha calgut amb el pretext d'un refredament de l'economia global. Al maig, el barril de Brent, per exemple, va arribar a perdre els 60 dòlars per barril.
Ara, enfilat en els 74 i amb un conflicte obert i imprevisible al Pròxim Orient, el pla de Trump pot trontollar. O no, depenent de si les negociacions pel programa nuclear iranià avancen i arriben a bon port aviat.
