Texans, quètxup, bourbon o motos: a quins productes posarà aranzels la UE per pressionar Trump

Els Estats Units i la Unió Europea han reprès la guerra comercial que va quedar aparcada el 2022. El 2018, Donald Trump va incloure la UE en la seva ofensiva d'aranzels contra la importació d'alumini i acer, que anava dirigida sobretot a la Xina. En aquell moment, la Comissió Europea ja va respondre apuntant directament contra productes simbòlics, des del bourbon fins a les Hardley-Davidson. Els aranzels creuats van continuar vigents durant el primer any de l'administració Biden, fins que Washington i Brussel·les van arribar a una treva el 2022. I aquest dimecres la treva s'ha trencat.

S'acaba la treva del 2022

Ara, aquella guerra comercial torna, amb un camí familiar però corregit i augmentat. Des d'avui, els EUA imposen un aranzel general del 25% als productes d'acer i alumini (tubs, cables, làmines, etc.); una mesura que afecta tots els principals socis de la UE i productes necessaris per a la fabricació de cotxes o la construcció.

La diferència respecte al 2018 és que s'amplia el ventall de productes i sectors afectats. Llavors, els Estats Units van aplicar excepcions, per exemple, per als fabricants de llaunes de conserva o de beguda. Ara no hi haurà excepcions.

Quins productes afecta?

A més de l'acer i l'alumini a l'engròs, la duana nord-americana cobrarà una penalització a tota mena de productes que se'n deriven. D'entrada, els fabricats directament amb acer o alumini, com ara material de cuina, marcs de finestres, etc.

I també els productes manufacturats parcialment amb aquest material, com ara maquinària, equipament de gimnàs, mobles o quadres elèctrics. Tot plegat són productes per un valor anual de 26.000 milions d'euros.

Quin impacte té a Catalunya?

En el cas de Catalunya, Acció --l'agència de competitivitat empresarial de la Generalitat-- calcula que els aranzels imposats pels Estats Units afecten 427 empreses exportadores catalanes, amb un volum de negoci de 278 milions d'euros. Això representa un 6,4% de totes les exportacions catalanes als Estats Units.

Per productes, segons Acció, els més afectats són els components per a la construcció, accessoris de cotxes, components de maquinària, perfils d'acer, quadres i plafons elèctrics o manufactures d'alumini.

A més, un altre efecte més intangible és el de la incertesa. Moltes empreses poden ajornar o, directament, descartar determinats projectes d'inversió per por de veure's immersos en una guerra creuada entre els grans blocs econòmics, que sembla que va a més. 

Bourbon, Harley-Davidson i quètxup

Per la seva banda, la Comissió Europea, responsable de la política comercial de la UE, ha dissenyat un pla de resposta que segueix el fil del primer episodi del 2018 i ja l'ha activat. 

D'entrada, reprèn les "contramesures" que va aplicar llavors, dirigides a tocar productes i electorats "sensibles" per als Estats Units i, en especial, per al Partit Republicà.

En aquella ocasió, va tocar tota mena de productes agrícoles, però també elaborats com el bourbon, el tabac, les motocicletes Harley-Davidson, els texans, el quètxup o bé els tractors.

A partir de l'1 d'abril, recupera aquella llarga llista, i ja ha avisat que a mitjans de mes podria aprovar un nou paquet de mesures, amb una nova llista que s'haurà de consultar amb els estats membres. 

Inclourà el pollastre, la vedella, el marisc, les nous, els productes lactis o altres aliments produïts en estats republicans. També es vol penalitzar els aparells de la llar, tèxtils o productes de fusta. Tot el paquet de mesures s'ha dissenyat per impactar en un volum d'exportacions nord-americanes de 26.000 milions d'euros, per igualar l'efecte dels aranzels que ha imposat la Casa Blanca, per un volum similar. 

Històricament, l'aranzel és una eina de proteccionisme que busca frenar l'arribada de determinats productes per afavorir la indústria local i la creació de llocs de treball. Segons una agència del govern nord-americà, els aranzels del 2018 sí que van aconseguir fer pujar la producció local d'acer i alumini (un 1,9% i un 3,6%, respectivament), però també va fer pujar preus de tota la indústria que en depenia, com ara automòbils, maquinària, construcció, etc.: el sobrecost per a aquestes indústries va ser de 3.400 milions d'euros entre el 2018 i el 2021.

Aranzels d'anada i tornada

Ara bé, els aranzels no són patrimoni només dels Estats Units. I tenim exemples ben recents. Aquest 2024 la UE va decidir aplicar-los als cotxes elèctrics xinesos, perquè considera que es beneficien de subvencions públiques i fan competència deslleial.

Els aranzels també poden ser una eina política. És el cas de l'anunci d'aquest dimecres de la Comissió Europea, que planteja els aranzels com ja va fer el 2018 com una "contramesura", una represàlia. Perquè queda clar que l'aranzel sobre el bourbon no busca protegir una inexistent indústria europea del bourbon.

Qui "paga" l'aranzel? El consumidor

I qui paga l'aranzel? Doncs, normalment, el consumidor. Perquè l'aranzel és un cost que assumeixen els importadors a la duana quan han de rebre un producte que arriba de fora. I difícilment aquest importador pot "menjar-se" tot aquest cost extra sense que repercuteixi en el seu client, ja sigui un fabricant que necessita el component per acabar el seu producte o bé el comerç que tracta amb el consumidor final. 

També és cert que un aranzel del 25% no vol dir que el producte passi a ser automàticament un 25% més car, perquè el valor sobre el qual es calcula la taxa no és el preu final sinó el seu valor de duana, que és inferior.

I, de retruc, els tipus d'interès i les hipoteques

L'efecte dels aranzels es trasllada a molts racons de l'economia, perquè l'increment de preus significa més inflació. I això pot frenar la baixada dels tipus d'interès, de l'Euríbor i, de retruc, de les hipoteques. 

Els bancs centrals com el BCE han abaratit el cost del crèdit per impulsar l'economia, però davant del risc d'un brot d'inflació poden decidir tornar a apujar els tipus per refredar els preus.