Troben a Santes Creus restes funeràries intactes de la noblesa catalana dels s. XIII i XIV

Les obres de restauració del claustre gòtic del Monestir de Santes Creus, a l'Alt Camp, amagaven una sorpresa: una troballa excepcional i inesperada que ha tret a la llum un conjunt funerari insòlit.

El Departament de Cultura i la Fundació "la Caixa" han presentat aquest dilluns la descoberta, unes restes funeràries intactes a l'interior dels sarcòfags de la galeria nord del claustre.

Pertanyen a membres de la noblesa catalana dels segles XIII i XIV, enterrats a Santes Creus després que els reis Jaume el Just i Blanca d'Anjou decidissin convertir el monestir en panteó de la reialesa catalana.

Qui eren els nobles enterrats a Santes Creus?

La descoberta es va fer l'octubre passat quan s'estaven desmuntant els sarcòfags per restaurar-los. El conjunt de 6 sarcòfags correspon, d'acord amb l'heràldica que apareix a la decoració frontal i a les cobertes, a les famílies Cervelló, Cervera, Queralt, Puigvert i Montcada, totes pertanyents a la noblesa mitjana-alta catalana dels segles XIII i XIV.

A excepció d'un sepulcre més modern, les restes no s'havien obert des del darrer cop que s'hi va dipositar un difunt i, per tant, es conservaven intactes, sense profanacions.

Això ha permès extraure mostres de teixits humans, tèxtils i restes òssies, l'anàlisi de les quals aportaran informació valuosa sobre els vuit individus enterrats.

Per això, al marge de la restauració dels sarcòfags, s'ha iniciat un estudi arqueontropològic que ha de permetre saber qui eren els nobles sepultats i aspectes de la seva quotidianitat com l'alimentació, les malalties i les condicions de vida i treball.

A banda, també es podrà estudiar els sistemes d'enterrament de la noblesa medieval catalana i els rituals funeraris associats.

Es tracta d'un conjunt excepcional per la classe social dels personatges, per la bona conservació tant de les restes òssies com dels teixits humans o dels tèxtils que embolcallaven els cossos i per la conservació d'objectes singulars.

Les obres de restauració del claustre

Les obres van començar l'abril de l'any passat amb l'objectiu de resoldre les patologies del claustre amb la impermeabilització de les cobertes i la millora dels sistemes de drenatge de l'aigua.

Els treballs de restauració del claustre, liderats per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, avancen segons el previst. Mentre durin les obres, el monument continua obert i les visites guiades s'adapten a les circumstàncies.

Alhora, s'ha instal·lat un càmera i una pantalla a l'espai de restauració dels sarcòfags per permetre als visitants veure en directe com es du a terme la restauració d'aquesta troballa.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general adjunta de la Fundació "la Caixa", Elisa Durán, han visitat les obres de restauració, que costaran 3.665.543 d'euros, un cost finançat per la Conselleria i la Fundació en el marc del programa Temps de Gòtic.

Aquest acord de col·laboració té com a objectiu realçar, millorar i conservar el llegat patrimonial gòtic de Catalunya.