Troben el vaixell de càrrega Western Reserve, desaparegut fa més de 130 anys

El llac Superior, el més gran dels Grans Llacs nord-americans, ha desvelat un dels seus secrets més ben guardats: les restes del Western Reserve, un vaixell de càrrega d'acer que es va enfonsar fa 133 anys.

El Western Reserve, conegut com el "llebrer de l'interior" per la seva velocitat i modernitat, era una embarcació pionera a la seva època. Amb 91,4 metres d'eslora, va ser un dels primers vaixells construïts íntegrament en acer, simbolitzant l'avantguarda tecnològica del segle XIX.

Malgrat la seva reputació de seguretat, el 30 d'agost de 1892, un temporal li va jugar una mala passada. Durant una travessia sense càrrega, una tempesta inesperada va sacsejar el llac, i la falta de llast va fer que el vaixell fos vulnerable a les onades, que el van partir en dos.

En aquell tràgic incident, 27 persones van perdre la vida, incloent-hi la família del propietari i capità, Peter Minch. Només el timoner, Harry W. Stewart, va sobreviure, i va nedar fins a la costa després que la seva barca salvavides va bolcar.

Des de llavors, el Western Reserve havia quedat en l'oblit, fins que un equip d'exploradors de la Great Lakes Shipwreck Historical Society (GLSHS) va emprendre la missió de localitzar-lo. Després de més de dos anys de recerca incansable, utilitzant tecnologia de sonar d'escaneig lateral, els germans Darryl i Dan Ertel van identificar una anomalia a 182 metres de profunditat, al nord-oest de Whitefish Point. 

Amb l'ajuda d'un submergible de control remot, van confirmar que es tractava del Western Reserve, ja que hi van reconèixer elements característics com un llum de navegació que coincidia amb artefactes recuperats anteriorment al Canadà.

Bruce Lynn, director executiu de la GLSHS, va destacar la importància d'aquest descobriment per preservar la història marítima de la regió:

"Hi ha una sèrie d'històries concurrents que fan que això sigui important. La majoria dels vaixells encara eren de fusta. Era un vaixell tecnològicament avançat. El seu descobriment és una altra manera de mantenir viva aquesta història."

El Western Reserve no només era un vaixell innovador, sinó que el seu destí tràgic reflecteix els riscos de la navegació als Grans Llacs, sovint més perillosos que els oceans a causa de les condicions meteorològiques canviants.

El temps en aquesta regió pot ser imprevisible i letal. Segons Ed Hopkins, climatòleg assistent de l'estat de Wisconsin, les tempestes als Grans Llacs poden generar onades de fins a 9 metres, que limiten les opcions de maniobra de les embarcacions. Als Grans Llacs s'hi han enfonsat milers de vaixells des del segle XVIII, encara que potser el més famós és l'Edmund Fitzgerald, un vaixell miner que es va veure atrapat en una tempesta el novembre del 1975 i va enfonsar-se amb tots els seus tripulants.

Bruce Lynn assenyala que aquest descobriment no només proporciona una finestra al passat, sinó que també serveix com a recordatori de la necessitat contínua de respectar la força de la natura en la navegació:

"És difícil imaginar que Peter G. Minch preveiés problemes en convidar la seva esposa, els seus dos fills petits i la seva cunyada amb la seva filla a bord del Western Reserve per a un creuer d'estiu. Això marca com de perillosos poden ser els Grans Llacs... en qualsevol època de l'any."