Com ha estat l'operació Martell de Mitjanit dels Estats Units a l'Iran: B-2 i bombes antibúnquer

Els Estats Units han atacat amb superbombarders estratègics indetectables B-2 de la força aèria tres instal·lacions nuclears a l'Iran. Els B-2 són els únics avions que poden portar les bombes GBU-57, una ogiva de 14 tones capaç de destruir instal·lacions subterrànies fortament protegides. Les GBU-57 poden penetrar fins a 60 metres de profunditat a terra abans de detonar-se.

Aquesta matinada de diumenge, Donald Trump ha fet efectiu l'atac i ha bombardejat el cor de la producció d'enriquiment d'urani de l'Iran en tres punts estratègics: la planta subterrània d'enriquiment de Fordow, el complex de Natanz, amb instal·lacions subterrànies i en superfície, i les d'Esfahan.

Les instal·lacions de Fordow estan sota una muntanya cuirassada que només els Estats Units tenien capacitat per bombardejar, i ho han fet amb bombes GBU-57 llançades des dels B-2 i amb míssils Tomahawk, amb un abast de 1.600 quilòmetres, disparats des de diversos submarins situats a la regió. 

El líder nord-americà assegura que les instal·lacions nuclears han quedat totalment destruïdes, però l'Iran ho nega. L'agència nuclear de l'ONU confirma que per ara no s'ha registrat cap augment dels nivells de radiació fora de les centrals i l'Aràbia Saudita també ha dit que no s'ha detectat cap efecte radioactiu als estats del Golf després de l'atac. 

Operació Martell de Mitjanit

Segons ha explicat el cap de l'Estat Major de l'exèrcit nord-americà, Dan Caine, l'operació anomenada "Midnight Hammer" -Martell de Mitjanit- va començar dissabte al migdia amb l'enviament de diversos avions B-2 en direcció a una base militar nord-americana situada a l'illa de Guam, al mig de l'oceà Pacífic, com a maniobra de distracció.

Simultàniament, el principal grup d'atac format per set B-2 va avançar cap a l'est, en un vol de 18 hores i que va requerir diversos repostatges en vol. Cap a les 5 de la tarda, hora local, i just abans que el grup d'atac entrés a l'Iran, un submarí dels Estats Units va llançar 24 míssils Tomahawk com a nova mesura de distracció. 

Un cop dins l'espai aeri, el grup d'atac va fer diverses maniobres de distracció amb el suport de caces de tercera generació. A mesura que es van anar apropant a Fordow i Natanz, també es van utilitzar armes de supressió d'alta velocitat per garantir que podrien contenir possibles atacs des de terra. Tot i això, segons ha afirmat el cap de l'Estat Major, no els consta que es disparés cap defensa aèria durant la seva incursió. 

A les 18.40, els dos principals B-2 van llençar dos GBU-57, bombes de penetració massiva contra les instal·lacions de Fordow. Abans de les 19.05, la resta de bombarders també van atacar i impactar en altres infraestructures nuclears iranianes. En total, es van llançar 14 obusos de penetració, mentre es mantenia l'atac amb míssils Tomahawk com a distracció. 

Segons ha afirmat Dan Caine, "cal temps per avaluar els danys reals, però les primeres informacions apunten una gran destrucció". El cap de l'Estat Major també ha assegurat que després de l'atac, els avions van poder tornar a casa.

"Que sapiguem, no es va disparar cap defensa, no es va enlairar cap caça iranià i sembla que el sistema de míssils tampoc ens va detectar en tota l'operació." 

Caine ha detallat que, per a aquesta missió, els Estats Units han utilitzat 75 armes de precisió guiades, incloses les 14 bombes GBU-57, que "és la primera vegada que s'utilitzen en una operació". També hi han participat més de 125 avions entre B-2, caces, avions de repostatge, i un submarí amb míssils guiats i diversos equips de reconeixement. 

"Ha estat l'atac més important dut a terme per B-2 en la història dels Estats Units i el segon més llarg que mai s'ha dut a terme, després dels que es van fer arran dels atacs de l'11 de setembre." 

El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, acusa els Estats Units d'haver-se involucrat en l'operació des que l'exèrcit israelià va començar a bombardejar territori persa.

GBU-57, el debut de la bomba antibúnquers

Els Estats Units han utilitzat per primera vegada la bomba GBU-57 en l'atac contra instal·lacions nuclears a l'Iran. Una bomba col·lossal que només ells posseeixen i que és capaç de penetrar 60 metres sota terra, l'equivalent a vint pisos subterranis, abans d'explotar. 

L'obús de 13 tones i 6 metres llarg llançat des d'un avió a 15.000 metres d'altitud aprofita l'energia cinètica i impacta a terra a més de 1.000 quilòmetres per hora, obrint perforacions que li permeten arribar fins a instal·lacions subterrànies i búnquers.

El 2019 l'exèrcit dels Estats Units va publicar aquest vídeo per mostrar com funcionava la bomba:

A més disposta d'un sistema GPS d'última generació que li dona una precisió circular probable de 3 metres de diàmetre, i sistemes que permeten identificar canvis de densitat o espais buits en el terreny i per tant calcular el millor moment per detonar durant la penetració. 

Té una càrrega explosiva de 2.400 quilos, 10 vegades superior a una bomba convencional, fet que li permet destruir tot el que hi hagi a 600 metres a la rodona. Cada GBU-57 costa uns 17 milions d'euros i l'únic avió capaç de transportar-la i llançar-la és el B-2.

Els B-2 Spirit, aviònica letal i indetectable

Els B-2 Spirit, fabricats per Northrop Grumman, són la joia de la corona de les forces aèries nord-americanes. Un superbombarder que vola a velocitat subsònica i que té una gran autonomia de vol i capacitat per transportar armament de fins a 20 tones de pes.

L'aparell fa uns 20 metres de llarg per 5 metres d'altura i té una envergadura de més de 52 metres, l'equivalent a mig camp de futbol. Pot volar a més de 15.000 metres d'altitud i recórrer més d'11.000 quilòmetres sense repostar. Si reposa combustible un cop, pot assolir els 18.500 quilòmetres, de manera que pot arribar a qualsevol punt del planeta en qüestió d'hores. 

De fet, el B-2 Spirit ostenta el rècord de missió de combat aeri més llarga de la història. Va ser l'any 2001 quan sis B-2 van sortir de Missouri, als Estats Units, i van entrar a l'espai aeri de l'Afganistan i van tornar, en una missió que va durar 44 hores. 

Els Estats Units ja van utilitzar aquests aparells en missions com l'operació Força Aliada a Sèrbia, l'operació Llibertat Duradora a l'Afganistan o l'operació Llibertat Iraquiana, a l'Iraq.