Un any de la "regeneració democràtica" de Pedro Sánchez: cap de les grans reformes està en vigor

Fa un any que Pedro Sánchez va sorprendre amb una decisió inèdita: el president del govern espanyol va anunciar que s'aïllava durant cinc dies per meditar si dimitia del càrrec. 

El detonant era que avançava la investigació judicial contra la seva dona per tràfic d'influències i corrupció arran d'una denúncia presentada pel sindicat d'extrema dreta Manos Limpias. 

Després de publicar una carta a la ciutadania denunciant una guerra bruta, Sánchez va cancel·lar la seva agenda i es va tancar a La Moncloa: 

"Necessito parar i reflexionar. M'urgeix respondre'm la pregunta de si val la pena, malgrat el fang en el qual la dreta i l'extrema dreta pretenen convertir la política. Si haig de continuar al capdavant del govern o renunciar a aquest alt honor."

Aquella aturada va tenir un gran ressò internacional i va impactar de ple en l'inici de la campanya de les eleccions catalanes, que acabarien donant la victòria a Salvador Illa. 

El líder espanyol va rebre una crítica aferrissada de la dreta i l'extrema dreta, però el suport de la plana major del seu partit i "la mobilització social" a les portes de la seu socialista li van servir --cinc dies després-- per quedar-se. 

D'aquell cop d'efecte en va sortir un pla que Sánchez va anomenar "regeneració democràtica" per combatre les notícies falses i acabar amb el que va considerar "pseudomitjans". 

Una gran expectació i una trentena de mesures anunciades després de l'estiu que, a la pràctica, fins ara han canviat poca cosa.
 

Les promeses de Sánchez, a mig gas

L'anomenat Pla d'Acció per la Democràcia, que inclou la bateria de propostes per lluitar contra la desinformació, es va aprovar fa set mesos i, a dia d'avui, cap de les grans reformes està en vigor. 

La mesura més destacada, dictada per Europa, pretén que els mitjans de comunicació estiguin obligats, per llei, a dir qui són els seus propietaris i quants diners públics reben. 

Seria una llista que estaria a l'abast de qualsevol ciutadà per saber qui hi ha darrere de cada capçalera. Per ara, l'executiu espanyol només n'ha fet el primer pas i s'està tramitant al Congrés dels Diputats sense un horitzó a la vista.

Segons el grau d'execució que el Ministeri de la Presidència ha facilitat a Catalunya Ràdio, només 6 de les 31 mesures que inclou el pla s'han desplegat del tot, i el cert és que cap d'aquestes té efectes directes en la declaració d'intencions que va fer Sánchez ara fa un any. 

Altres canvis significatius que encara no són una realitat són la reforma de la llei de secrets oficials, que els mitjans de comunicació estiguin obligats a publicar totes les dades de les enquestes electorals abans que passin per la cuina o la regulació dels debats electorals.

La "llei Begoña", en un calaix

Fora del pla del govern espanyol, una altra de les reformes més sonades que els socialistes han impulsat des del Congrés és la que vol acabar amb els casos judicials a partir de retalls de premsa, o que els partits --com fa Vox-- es puguin presentar com a parts afectades als tribunals: les acusacions populars. 

Una nova llei que el PP ha batejat com a "llei Begoña" (en referència al nom de l'esposa del president) i que Sánchez no només no ha encarrilat, sinó que ha hagut de guardar en un calaix perquè no hi ha manera que s'entengui amb els seus aliats parlamentaris.

El jutge Peinado continua indagant 

Des que Sánchez es va tancar durant cinc dies, el setge judicial sobre la seva família no ha fet més que estrènyer-se. 

Un any després de començar a investigar l'esposa del president espanyol, Begoña Gómez, el magistrat Juan Carlos Peinado segueix estirant el fil sense haver trobat cap indici prou sòlid de delicte. 

Ha anat dues vegades a La Moncloa per interrogar el cap de l'executiu i el ministre Félix Bolaños com a testimonis i ha prorrogat mig any més la investigació. 

La denúncia presentada per Manos Limpias sosté que la dona de Sánchez va influir en adjudicacions públiques com a directora d'un màster a la Universitat Complutense de Madrid. 

Tot i que l'escrit de l'entitat es basa només en articles de premsa, el jutge madrileny manté que Gómez podria haver comès delictes de tràfic d'influències i corrupció en els negocis. 

Al marge d'aquesta branca, Peinado també investiga si l'esposa del president va intercedir en el rescat de la companyia Air Europa per part del govern espanyol.