Un #MeToo gai pendent d'esclatar: "Vaig normalitzar una relació sexual abusiva"

"Em forçava i em manipulava per mantenir relacions sexuals quan a ell li interessava, tot i jo haver dit explícitament que no les volia tenir." Així recorda l'Albert, de 24 anys, la seva primera relació de parella, quan en tenia 19.

"Si tu estàs dient a l'altra persona que pari perquè t'està fent mal i et torna a forçar a fer el que ella vol, això és traspassar un límit i no estàs mantenint una relació consentida."

Ja fa uns mesos que comparteix la seva vivència amb un grup de suport mutu format per una desena d'homes de totes les edats que han patit violència sexual per part d'altres homes.

Sobretot parlen de situacions viscudes amb la parella, però també en l'àmbit laboral o en l'oci nocturn. Normalment, es connecten en una sessió virtual un cop al mes.

"Són molts anys de viure-ho des del silenci", explica el seu organitzador, Alberto del Val, psicòleg especialitzat en violència sexual. "I quan arribes a un lloc on veus que no ets l'únic que ha viscut això, fa que et puguis sentir millor."

Un procés llarg

Alguns han tardat poc temps a prendre'n consciència, com l'Albert, però en altres casos n'ha hagut de passar molt més. "De mitjana es triga 10 anys fins a significar que el que t'ha passat és una agressió sexual", apunta Del Val.

Parla, també, per experiència pròpia. Explica que quan tenia 17 anys va patir una violació per part d'un home força més gran que ell. Van passar 13 anys fins que no va poder posar-hi nom.

"No sabia que això podia passar i era molt complicat veure que havia estat una violació, si no tens més referents o històries amb què et puguis identificar."

Relata que en relacions posteriors es marejava quan rebia carícies. "No entenia el perquè, fins que vaig parar-me a pensar quines marques tenia el meu cos per reaccionar d'aquella manera. A partir d'aquell moment ho vaig vincular directament amb la violació."

L'Albert va fer el clic veient un vídeo a les xarxes socials sobre agressions sexuals patides per dones. "Em va ressonar molt i vaig dir: 'Jo també he viscut això.'"

Ara, en el grup de suport batejat amb el nom Arrimando el Hombre, tots dos tenen clar que s'identifiquen com a víctimes d'una agressió sexual.

"Al principi em culpabilitzava molt a mi mateix. Sentia molta vergonya i com si jo fos responsable de no haver posat límits. Però al final era víctima d'una dinàmica de poder i estava coaccionat per fer el que l'altra persona volia", diu l'Albert.

Poques denúncies d'homes

Si demanar ajuda o atenció psicològica per una agressió sexual encara costa, fer el pas de denunciar-la a la policia encara és més complicat. Però les dades comencen a créixer.

Fins al 2018, les denúncies d'agressions sexuals patides per homes eren el 6% del total. Ara ja són el 10%, segons dades de l'Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya (IMLCFC).                                                                                                                                                      

"Hi ha hagut un increment en els últims anys en el nombre de casos", explica Sara Milián, metgessa forense especialitzada en violència sexual a l'IMLCFC.

"Tot i així, el percentatge de casos d'homes que atenem segueix sent molt inferior al de les dones."

En el cas de les denúncies d'homes, a més, en el 40% dels casos els forenses hi identifiquen lesions físiques. Amb les dones "no és tan habitual trobar lesions", comenta Milián.

Un fet que els fa pensar que molts altres casos d'homes es queden sense denunciar, i que només es veuen empesos a fer-ho quan realment requereixen atenció mèdica.

Sobre el fet que hi hagi menys denúncies en què la víctima és un home, Milián ho atribueix al fet que pot haver-hi menys violència sexual entre homes, però també a la vergonya, el tabú i que hi ha menys informació i conscienciació.

"Normalment, el nostre relat és que som els poderosos, forts, valents... I el fet de ser víctima costa d'identificar", apunta Joel Audí, psicòleg de l'Associació EntreHomes.

Un altre factor de pes per no denunciar, comenta, pot ser el fet que durant el procés de denúncia l'entorn del denunciant acabi sabent que manté relacions homosexuals.

"Siguis o no homosexual, un dels problemes si has estat agredit per un home és que t'identifiquin com a homosexual. I l'homofòbia interioritzada pot influir a l'hora de denunciar una agressió comesa per un home."

A la vegada, diu Audí, l'interès per tenir trobades sexuals amb altres homes pot fer que rebre un abús sigui identificat per la víctima com un èxit, pel sol fet d'haver tingut una relació amb un home: "Tapes la violència per l'interès que tens en aquestes trobades."

Els darrers anys han despuntat, discretament, alguns missatges a xarxes socials. De moment, però, aquestes són només les primeres veus d'un MeToo gai que encara no ha esclatat.