Zona comercial de Wuhan
Imatge de la zona comercial de Wuhan (3Cat)

Wuhan, cinc anys després: la batalla pel relat sobre l'origen de la covid-19

Pequín afirma que l'origen del coronavirus no és necessàriament xinès, tot i admetre que va ser el primer país a detectar-lo i fer-hi front

Actualitzat

Els carrers que tot just dos dies abans de l'any nou xinès del 2020 quedaven deserts sota l'ordre de confinament destinat a aturar el contagi d'un nou coronavirus s'han omplert a vessar aquests dies d'una multitud de famílies i grups d'amics per celebrar aquest cop l'entrada en l'Any de la Serp.

Si el 23 de gener del 2020 la població de Wuhan es despertava aïllada de la resta del país per un tancament imposat de matinada, aquest cop, la ciutat és una de les poques escollides per la televisió central xinesa per protagonitzar una part de la popular Gala de l'Any Nou Lunar.

El govern xinès promou Wuhan com a destinació turística des de fa temps per ajudar a millorar la situació econòmica postpandèmia i trencar l'estigma de ciutat com a origen del coronavirus.  

Queden lluny els temps, a principis de la pandèmia, en què els wuhanesos eren discriminats a Pequín perquè se'ls considerava una amenaça de contagi.

L'aparell de propaganda de l'estat xinès ha treballat intensament aquests anys per generar un relat en el qual Wuhan sigui víctima de la crisi del coronavirus i no l'origen, també la ciutat heroica que el va vèncer.

No hi ha testimoni a peu de carrer que accepti com a certa l'única hipòtesi versemblant sobre l'origen del coronavirus, segons l'Organització Mundial de la Salut: la zoonosi.


Wuhan, l'origen de la covid-19?

L'OMS i la majoria d'experts situen la causa més probable del contagi inicial en el pas del coronavirus dels animals als humans: a Wuhan, concretament, al mercat d'animals vius i marisc de Huanan, al centre de la ciutat.

A la pregunta de quin creus que és realment l'origen del coronavirus, la resposta va des d'assumir el desconeixement --no se sap si com a excusa per no respondre-- fins al convenciment radical que el nou coronavirus va venir de fora.

La Lingli, una àvia jove que passeja pel centre més comercial i animat de Wuhan amb la seva neta de cinc anys, assegura que no sap l'origen de la covid-19, que no pot dir res perquè no en té coneixement de primera mà:

"Ens vam posar mascareta i ens vam quedar a casa i no vam tenir pànic, això sí que ho puc dir."

Just després de la fi del confinament, a l'abril, els mitjans estrangers vam poder entrar a Wuhan i la versió a les botigues dels voltants del mercat de Huanan era que el coronavirus havia vingut de fora.

Cinc anys després, aquesta és la tesi al carrer. La Li passeja agafada del braç amb la seva amiga Yang per la zona de vianants de Jianghan, el principal eix comercial, molt animat aquests dies de festes.

Dones en la setantena, elegants, podríem ser a Oxford Street o els bulevards de París, perquè, a més, els edificis del centre de Wuhan són art-déco, de l'era de les concessions a les potències estrangeres, com a Shanghai.

La Li respon amb contundència: "Nosaltres no mengem animals salvatges o coses així. Com pot ser al nostre país aquesta malaltia? No pot ser! Som el boc expiatori." Sense deixar-se anar, com una sola veu, la Yang va repetint alhora: "No mengem ratpenats!"

És cert que a la Xina no es mengen ratpenats, rebost de nombrosos coronavirus, i que des d'Occident s'apliquen estereotips sense cap mena de fonament.

Mercats amb animals salvatges

Però no és cert que a la Xina no es mengin animals salvatges, com sosté la Li. Precisament, i d'aquí ve la conclusió de l'OMS, al mercat de Huanan s'hi venien animals vius, com a tants mercats semblants de la República Popular on hi ha animals salvatges, sobretot al sud del país. El primer coronavirus, el SARS-1, a principis d'aquest segle XXI, va tenir origen en una civeta.

Fins i tot la gent que té contacte amb l'estranger, com el Bowen, casat amb una catalana, professional jove amb una feina qualificada --és informàtic--, com tothom a Wuhan assenyala concretament els Jocs Olímpics militars de la tardor del 2019 celebrats a la ciutat.

"Segons la meva percepció, penso que pot haver vingut de l'exterior. Perquè el que és veritat és que l'epidèmia va començar després dels jocs militars, i també un gran nombre d'estrangers van venir a la Xina."

Totes aquestes versions sobre el brot inicial van més enllà de la propaganda oficial, l'única informació a la qual té accés la majoria de la població sota la censura xinesa.

El mercat que suposadament seria l'origen de la covid (3Cat)

Pequín no parla dels jocs militars, però sí que afirma que l'origen no és necessàriament xinès i que l'única cosa que va passar a la República Popular és que és el primer lloc on es va detectar el coronavirus de la covid-19.

A partir d'aquí, èxit logístic en abastir la població afectada per les mesures draconianes de confinament i quarantena, construcció d'hospitals exprés en quinze dies --imatge icònica difosa al món amb tota mena d'imatges accelerades de grues i contenidors creixent a tota velocitat en descampats--, mobilització de personal sanitari, metges i infermeres de tot el país...

El coronavirus s'extingia almenys oficialment a Wuhan mentre es propagava per tot el món. La Xina tancava les fronteres i iniciava la política de covid zero, un sistema que volia exhibir com a superior a la incapacitat d'Occident, de la resta del món en definitiva, per aturar el contagi. 

No hi ha una explicació sobre per què els militars estrangers que van suposadament contagiar la població de Wuhan no van encomanar-li el coronavirus a ningú més quan van tornar als seus països. 

Els hotels de Wuhan on es van allotjar aquells estrangers origen de la pandèmia no han retirat la placa que recorda que van acollir les delegacions militars. 

Raquel Delgado Rodríguez és llicenciada en Estudis d'Àsia Oriental per la UAB i viu i treballa a Wuhan des d'abans de la pandèmia. Cinc anys després del confinament, per al seu entorn xinès, les restriccions i la covid-19 són el passat. "Amb els amics aquí ja ni en parlem," confessa. 

En el brot inicial a Wuhan hi va haver 4.600 morts, segons les xifres oficials. Alguns estudis independents parlen de fins a deu cops més. 

Carrers deserts durant la política de covid zero i el confinament a Wuhan (3Cat)


"És difícil oblidar"

Carlos Gil, com a ciutadà de la Unió Europea, va ser evacuat de Wuhan el febrer del 2020 amb el seu fill, el Leo. Van fer quarantena en arribar a Espanya a l'Hospital Gómez Ulla, de Madrid, fins a poder-se instal·lar amb la seva família a Terrassa. 

Hi vaig parlar en aquell moment per a un "30 minuts" i ara hem recordat aquells moments difícils. Està casat amb Jiang Yujing, que ara regenta un restaurant de tapes a Wuhan. 

El local representa una mica l'esperit de recuperació de la ciutat, l'emprenedoria dels xinesos. A part de truita de patates o paella, els comensals hi poden ingerir coneixement, algunes paraules de castellà que si les pronunicien bé tenen recompensa en forma de postre. Són incentius per a una clientela que busca experiències més completes que un mer restaurant. 

És un cas de tants altres de mirar al futur en una ciutat que està recuperada de la tragèdia de la covid. 

Però el Carlos no ho veu tan fàcil. "És una mica difícil oblidar. No se'n parla perquè així també és una manera d'oblidar a poc a poc. Però aquí hi ha molta gent que va perdre els avis, els negocis... encara que no en parlin ho tenen gravat al cap per sempre," assegura. 


El no comiat als morts

Chen Shi és un enginyer de 29 anys a qui la crisi provocada pel confinament de Wuhan va obligar a treballar de conductor de VTC. La seva tia va morir en el brot inicial de fa cinc anys. Quan el vaig acompanyar a la seva tomba en el primer aniversari del confinament, el 2021, ell era el primer cop que hi anava. No va assistir al funeral perquè no n'hi va haver. L'urna amb les cendres del cos cremat dels morts per covid es lliurava a un sol familiar que les havia d'enterrar. La resta de parents no el podien acompanyar. 

Més tard, per l'estricta política covid zero, el pare de Chen Shi no va poder dir adeu a la seva mare, només ell: "La meva mare va morir de càncer el 2022. Com que el confinament no s'havia aixecat completament en aquell moment, només es va permetre que una persona la cuidés a l'hospital. Em vaig sentir sol. Va ser molt dolorós veure la meva mare deixar de respirar davant meu."

No sent rancúnia. La covid va ser una fatalitat de la vida, "com un terratrèmol", diu Chen Shi. També creu que el coronavirus va arribar a la Xina en els jocs militars de la tardor del 2019 a Wuhan.

La Raquel explica que la poca tendència dels xinesos a verbalitzar els seus sentiments respecte de la covid rau en la tradició de la cultura xinesa. 

"Aquí la gent sap que hi ha coses que tampoc convé parlar gaire; el que parla i destaca en pot patir les conseqüències. No hi ha l'hàbit de parlar. És més aviat seguir la tendència general," resumeix. 

A la Xina és així efectivament amb totes les qüestions sensibles i, per què passa? 


Policia per intimidar

De com és de delicat encara el record del brot inicial n'és la prova la pressió policial. L'equip de 3Cat ho hem patit directament en aquesta cobertura del cinquè aniversari del confinament. 

Preses les mesures habituals en aquests casos a la Xina, gravar molt discretament, hem estat detectats igualment pels agents de paisà que ens han seguit als punts més neuràlgics de la crisi del coronavirus a Wuhan. 

No només són policies de paisà a peu, amb mascareta quirúrgica perquè ens costi reconèixer-los. També ens han seguit de ben a prop amb un vehicle perquè poguéssim saber que estàvem sent vigilats. Hi ha moments grotescos, com quan graves els agents de paisà amb el mòbil i dissimulen amagant-se darrere un arbre. Encara ho és més el moment en què un d'ells treu el cap de tant en tant per darrere el tronc. 

És sobretot, doncs, un sistema d'intimidació que fa perdre temps i que dificulta que puguem mostrar els elements essencials de la notícia.

Però aquest joc del gat i de la rata a què t'obliga l'exercici del periodisme a la República Popular és veritablement una broma al costat de la repressió que pateixen les persones, ciutadans anònims, que decideixen explicar la veritat en contra de la versió oficial. 

L'estricta vigilància ha alimentat les teories de la conspiració (3Cat)


Nacionalisme o veritat

Entre els que van voler explicar a les xarxes socials la situació real als hospitals de Wuhan a principis del 2020, destaca l'advocada de Shanghai Zhang Zhan, condemnada a quatre anys de presó. 

La repressió policial és un dels dos vessants en què es basa l'estratègia del règim per generar un relat propi aliè a tota mancança o error. L'altra és aconseguir el silenci gràcies a compensacions econòmiques. Així han abandonat les denúncies judicials la majoria de famílies que van portar el govern als tribunals per negligència en la fasi inicial de la covid. 

La combinació és efectiva. Abocar diners a Wuhan, promoure-la com a destí turístic, repetir que és la ciutat que va derrotar el coronavirus de manera heroica des de la unitat de tot el país... tot apel·la al nacionalisme.

Paraules de la Fu, una wuhanesa d'uns 40 anys, amb mascareta per prevenir contagis entre la multitud dels carrers més comercials: "De fet, Wuhan és una ciutat amb una forta integració. Es diu que les persones de Wuhan som més adaptables i tenim l'esperit de no rendir-nos mai davant de les dificultats. Diu el vell refrany que mai ens rendim. Per tant, com més difícil sigui, més treballarem junts." 

Sense crítica, sense debat, sense parers diferents, tot contribueix encara més a la falta de transparència del règim. Que no sigui possible comprovar les informacions de manera independent inevitablement porta al creixement i multiplicació de les teories de la conspiració. 


Encara el misteri sobre l'origen

Descartada científicament la possibilitat d'un virus maquinat al laboratori, sí que en cinc anys han tornat reiteradament les sospites al voltant de l'Institut de Virologia de Wuhan, on s'estudien els coronavirus. Per què no una fuita, un contagi accidental? 

Una delegació de l'Organització Mundial de la Salut va visitar Wuhan el 2021 inclòs l'Institut de Virologia, sempre acompanyada per la part xinesa. 

Va marxar de la ciutat amb més preguntes que respostes que, aquest desembre, ha tornat a reclamar a Pequín. El 31 de desembre passat, l'OMS insistia un cop més a la Xina sobre la necessitat de compartir totes les dades de què disposi per ajudar a entendre l'origen de la covid-19. 

Pequín es defensa assegurant que sempre ha estat transparent i que ha permès l'accés a tota la informació. La majoria de governs occidentals creuen que no és així. 

 

El 31 de desembre és també la data del 2019 en què l'oficina de l'Organització Mundial de la Salut va detectar un clúster de pneumònia en un informe de les autoritats sanitàries de Wuhan. 

Tan sols el dia abans l'oftalmòleg de Wuhan Li Wenliang havia advertit d'un brot de SARS a la ciutat, que després resultaria ser un nou coronavirus. Ho va fer en un grup d'antics companys de la facultat i l'alerta va córrer de seguida. 

Els comissaris polítics el van obligar a desdir-se'n, a firmar un document en què admetia haver propagat rumors falsos. Ja doncs des de l'hospital on treballava Li Wenliang va començar la batalla de les autoritats per controlar el relat sobre el coronavirus. Una narrativa que va adaptar la realitat per transformar-la a favor del govern xinès. 

Davant l'evidència de la pandèmia, Li Wenliang va ser rehabilitat. Va acabar morint de covid i es va convertir en un heroi entre la ciutadania, i oficialment per al règim. 

L'oftalmòleg de Wuhan que va llençar el primer crit d'alerta sobre el nou coronavirus (3Cat)

No es pot saber si les xifres de morts i contagiats incomparablement baixes de la República Popular són certes. Pequín va optar per l'aïllament en detriment de les vacunes més avançades. Va haver d'abandonar els confinaments draconians de la covid zero per les protestes amb més càrrega política contra el règim des de la matança de Tiananmen. El suposat paper dels militars estrangers en la propagació del coronavirus a Wuhan a finals del 2019 no compta en cap de les travesses serioses sobre l'origen de la pandèmia. 

Però res de tot plegat impedeix que la Xina mantingui el seu relat d'èxit basat en la reescriptura del passat per legitimar el seu present. "Podeu veure com estan de plens els carrers de Wuhan," diu la Fu. 

Els carrers de Wuhan, avui (3Cat)
ARXIVAT A:
Covid-19XinaCoronavirus
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut