1979, l'any que va canviar l'Orient Mitjà

1979. Un any en què quatre esdeveniments van tenir conseqüències a tot el món: la revolució iraniana, l'acord de pau entre Egipte i Israel, el setge a la Gran Mesquita de la Meca i l'inici de la guerra de l'Afganistan. Tot plegat va comportar un canvi de mentalitat a tot l'Orient Mitjà. L'Islam polític va esdevenir la ideologia dominant a la regió i el conservadorisme va començar a guanyar terreny. El documental "1979: l'any de la revolució islamista" fa un exhaustiu repàs d'uns anys convulsos a la zona, on es lliurava una batalla ideològica. D'una banda, els líders com el xa de Pèrsia Mohammad Reza Palhevi o el president egipci Anwar al-Sadat, aliats d'Occident. De l'altra, els aliats de la Unió Soviètica, com els baazistes de Síria i de l'Iraq o els comunistes de l'Afganistan. En general, es tractava de règims autoritaris. Tots volien la secularització d'una població jove que emigrava del camp a la ciutat. L'assalt a l'ambaixada dels Estats Units a l'Iran, al novembre del 79, un dels fets narrats al documental ("1979: l'any de la revolució islamista") En aquell moment, no semblava que els conservadors religiosos tinguessin gaire futur. Dues dècades més tard, el 2001, l'atemptat de Bin Laden a les torres bessones sacseja el món. El fonamentalisme islàmic s'havia imposat a la regió. El perquè d'aquest canvi de rumb es troba en els esdeveniments del 1979, "un any explosiu". Farcit d'imatges d'arxiu i testimonis rellevants, els dos episodis del "1979: l'any de la revolució islamista" construeixen una narració essencial per entendre l'Orient Mitjà actual. El retorn de Khomeini a l'Iran Feia 13 anys que l'aiatol·là iranià Ruhollah Khomeini s'havia exiliat. Vivia als afores de París. Durant aquest temps, havia estat en contacte amb dissidents de dins de l'Iran i, finalment, havia aconseguit encendre l'espurna d'una revolució contra el xa. A l'Iran, hi havia manifestacions violentes gairebé cada dia. L'entrada massiva de diners del petroli havia causat hiperinflació, moltes desigualtats i una corrupció sense precedents. Tot plegat, va aplanar el camí del retorn de Khomeini al seu país, que va ser rebut amb entusiasme per tots els grups opositors al règim del xa. Mohsen Makhmalbaf, activista d'esquerres, recorda l'arribada de l'aiatol·là: "Era com Lenin i el Che Guevara. Semblava socialista. Se'l veia molt democràtic. Quan el senties, pensaves: és un bon home." L'aiatol·là Montazeri, un dels ideòlegs de la revolució iraniana (3Cat) Des dels Estats Units, una veu experta, la de qui havia estat conseller de Seguretat Nacional en les administracions presidencials de Richard Nixon i Gerald Ford, Henry Kissinger, va alertar: "Estic convençut que l'enderrocament d'un govern prooccidental, promodern i proamericà a l'Iran --perquè això és el que era el xa-- tindrà efectes profunds a l'Aràbia Saudita, als territoris dels xeics, a Kuwait i a altres zones més llunyanes." Però a Washington no hi havia gaire gent que compartís aquestes prediccions tan pessimistes sobre l'Orient Mitjà. Estaven més pendents d'un altre fet important que tenia lloc a la regió. L'acord de pau entre Egipte i Israel Anwar al-Sadat, president d'Egipte, prooccidental i liberal, va rebre el llavors president dels Estats Units, Jimmy Carter, per parlar d'un acord de pau amb Israel. Tot un desafiament a tots els que no es volien comprometre amb els israelians. Al-Sadat va rebre atacs tant dels nacionalistes àrabs, que aspiraven a una nació àrab unificada que ocupés tot l'Orient Mitjà, com dels islamistes, que aspiraven a una nació musulmana unificada que ocupés tot l'Orient Mitjà. Els Estats Units volien que l'Aràbia Saudita donés suport --o almenys no s'hi oposés-- a l'acord. En plena guerra freda on "l'enemic" era el comunisme, el ministre d'Afers Exteriors saudita, el príncep Saud al-Faisal, els va tranquil·litzar. El president egipci al-Sadat va rebre el president Carter per abordar la pau amb Israel (3Cat) Zbigniew Brzezinski, el llavors assessor de Seguretat Nacional de Jimmy Carter i persona clau en les negociacions, sobre l'acord de pau: "Un tractat de pau que obria la porta a més prosperitat, més progrés, més estabilitat a tota la regió. Creiem que estem a punt d'encetar una nova era molt important en aquesta part del món..." L'Afganistan D'altres, però, tenien altres plans per a la regió. La Revolució Iraniana havia causat un fort impacte en el moviment islàmic de l'Afganistan. En paraules d'un portaveu del moviment islamista: "Abans de la Revolució Iraniana, costava d'imaginar que el poble pogués derrocar un règim opressor com el del xa, que tenia el suport de l'imperialisme nord-americà." El documental recull nombroses imatges d'arxiu de la guerra de l'Afganistan (3Cat) Des del Pakistan, revolucionaris islamistes van anunciar l'escalada de la seva revolta a la veïna Afganistan i les esperances que els donava el que havia passat a l'Iran. El setge a la Gran Mesquita de la Meca El novembre del 1979, un grup d'uns 200 homes liderats pel predicador Juhaiman al-Utaybi van assaltar amb armes la Gran Mesquita de la Meca, el lloc més sagrat per als musulmans. Una crisi d'ostatges sense precedents que va durar dues setmanes i que va sacsejar el món musulmà. Mentrestant, a la Província Oriental de l'Aràbia Saudita, la propaganda que acabava d'arribar de l'Iran havia provocat la rebel·lió de la comunitat xiïta de la zona. Ali al-Ahmed, una de les veus del documental, hi va ser. "La gent s'aplegava de manera espontània. Vam començar a cantar eslògans polítics i a aixecar pancartes. Jo duia un cartell amb un retrat de Khomeini. Hi va haver una explosió de fervor religiós." Una columna de fum s'eleva des de la Gran Mesquita de la Meca durant el setge del 79 ("1979: l'any de la revolució islamista") Per aplacar els fonamentalistes i evitar crisis futures, el govern saudita va fer un gir de timó. Va adoptar una línia molt més conservadora, allunyada de la modernització, va implementar el compliment estricte de la xaria i va donar més poder als clergues. Es va prohibir que les dones presentessin programes de televisió. I es va prohibir el cinema, el teatre i els concerts de música. Es va aplicar la segregació per sexe a tots els nivells i es va canviar el currículum escolar per centrar-lo en l'estudi de la religió. "Per posicionar-se com a govern islàmic, va decidir que donaria milers de milions a causes musulmanes, i molts milions d'aquests es gastarien amb poca supervisió." Quatre esdeveniments clau en un sol any i les seves implicacions a tota la zona. Tot plegat explicat en el documental de Jonathan Hacker. Un exercici històric que permet veure amb perspectiva uns fets que van suposar els fonaments de la situació actual a l'Orient Mitjà. Fitxa tècnica "1979: l'any de la revolució islamista" és un documental de Jonathan Hacker. Producció executiva: Jonathan Hacker i Adel Al Abdulkarim

1979, l'any que va canviar l'Orient Mitjà

"1979: l'any de la revolució islamista" s'endinsa en quatre esdeveniments que van tenir conseqüències per a tot el món i van redefinir la mentalitat a la regió