L'horari del partit convidava a l'entrada de nens a l'estadi, i allà que se n'hi va colar un, que de tant que ha crescut ja li hem donat el 10. Ansu Fati en va tenir prou amb un quart d'hora per tornar a demostrar que no respon a cap lògica. Se'n deu haver fet un tip, de sentir al seu voltant la paraula prudència, de veure com li rebaixaven les expectatives. Que estigués tranquil, que havien estat 10 mesos d'inactivitat, que trigaria a recuperar sensacions... Doncs res. Va tornar com si no hagués marxat mai, disposat a desmentir qualsevol pronòstic assenyat. Mentre la resta frenem, ell accelera i dispara l'eufòria desacomplexadament. A veure qui s'atreveix ara a dir que no pot ser ell qui salvi el cap de Koeman. Aprofitant la tarda de xiquiparc, al camp també s'hi van colar un parell de nens més d'inici, Nico i Gavi, que presenten la seva candidatura per a Lisboa, i per al que calgui. I fins i tot Riqui Puig, que, aprofitant la sanció de Koeman, va tenir mitja hora per millorar l'actuació de Coutinho. Els joves van jugar amb el vent a favor perquè un altre nouvingut, Memphis, va posar el partit de cara molt d'hora. El gol de penal que ell mateix va provocar va permetre una tranquil·litat que en uns dies de tanta inestabilitat és mitja vida. Tarda rodona al Camp Nou.