La periodista Maria de Quesada, impulsora de l'Associació i llibre "La niña amarilla", va sobreviure a un intent de suïcidi amb només 15 anys: "Vaig tenir molta por i em vaig adonar que no volia morir, però no va ser  fàcil sense suport professional ni familiar, i durant deu anys vaig anar tirant fins que fer teràpia em va ajudar. Vaig sortir-me'n quan em vaig adonar que podia ajudar altres adolescents i a trencar el tabú del suïcidi." Als 19 anys es va suïcidar el fill de la psicòloga Cecília Borras, i el dol i el dolor la van impulsar a crear Després del Suïcidi. Associació de Supervivents (DSAS): "Amb el suïcidi d'un fill sents una soledat enorme barrejada de culpa, vergonya i judici. No estem preparats per afrontar una mort inesperada i tràgica d'algú tan jove. Necessites reconstruir la narrativa dels fets, compartint experiències amb altres persones que ho hagin viscut per sentir finalment comprès el teu dolor i fer el dol llarg i complicat." El dolor pel suïcidi del fill de 19 anys va impulsar la Cecília Borras a crear l'Associació de Supervivents (Dia Internacional dels supervivents)(Cecilia Borras) Com pot ser que algú de només 15 anys desitgi morir? El Dr. Francisco Villar, psicòleg clínic, coordinador d'atenció a la conducta suïcida en adolescents de l'Hospital de Sant Joan de Déu es passa el dia amb nois i noies que volen acabar amb la seva vida i es deixa la pell perquè no ho facin: "Intento que es replantegin el que suposadament volen o desitgen; protegint-los de les seves pròpies decisions. La intervenció en el suïcidi consisteix a no respectar la decisió de l'adolescent, sense jutjar-lo i ajudant-lo." En l'adolescència, per cada suïcidi consumat, hi ha entre 100 i 200 intents, relata el Dr. al llibre "Morir antes del suicidio", on argumenta que l'intent de suïcidi és una finestra d'oportunitat que s'ha d'agafar, perquè si no s'atura, incrementa la capacitat de portar a terme el suïcidi.   Després de la pandèmia s'han triplicat els intents de suïcidi entre els adolescents: dos de cada deu alumnes reconeixen que en algun moment han pensat que volien morir i un de cada deu admet que s'autolesiona amb freqüència. La ideació del suïcidi apareix a partir dels 8 anys, amb la consciència de la mort, i s'ha notat un increment sobretot en noies per la pressió de les xarxes assegura el doctor: "El suïcidi és una història de dolor; de desesperança; de falta de vinculació amb l'entorn i de capacitat de suïcidi. Hem de veure què està fallant perquè els nanos no se sentin vinculats i sentin aquesta intensitat de dolor i malestar i falta de vocació de futur." Les temptatives de suïcidi entre adolescents s'han triplicat (Pixabay/Luisella Planeta Leoni)(Pixabay/Luisella Planeta Leoni) Com podem identificar i abordar el suïcidi de menors? Hi ha una sèrie de fases progressives del suïcidi, apunta el Dr. Villar: ideació, verbalització, senyals/gestos, preparatius, temptatives i consumació. Per tant s'ha d'estar alerta als signes per aturar-ho: "Els canvis actitudinals, estar molt abatuts, mostrar malestar o que deixin de fer activitats habituals ens pot fer intuir que estan perdent contacte amb la vida, amb els iguals i amb el que els agrada i que estan patint, i que puguin pensar en la mort com una sortida." Hi ha tres tipus de persones d'alt risc: els que tenen dificultats de gestió emocional i socialització; els que tenen un trastorn de salut mental i els que viuen una crisi estressant puntual. El bullying i qualsevol situació que generi dolor és un factor de risc del suïcidi, reconeix el Dr. Villar, i també s'avalua la capacitat de portar a terme el suïcidi, i els factors de protecció tenen a veure amb la vinculació amb l'altre. El doctor proposa:  "Acompanyar-lo, mai deixar-lo sol; obrir diàleg amb l'adolescent en risc validant i traduint el seu malestar, facilitant-li l'expressió; ajudant-lo i transmetent-li esperança i gestos d'amor; i prendre's seriosament una verbalització de la voluntat de morir, no ho diuen per cridar l'atenció." Mai deixar-lo sol, obrir diàleg amb l'adolescent en risc validant i traduint el seu malestar, ajudant-lo i transmetent-li esperança i gestos d'amor (pexels) I davant la por que l'adolescent ho torni a intentar, que sàpiga que tenim tota la medicació sota clau, ens importa; promocionar totes aquelles activitats que el vinculin a la vida; i tenir la sensació que hem fet tot el que està al nostre abast suggereix el doctor. L'efecte contagi del suïcidi, xarxes, sèries i mitjans de comunicació Vergonya, tabú, estigma, culpa i desconeixement hi ha encara al voltant del suïcidi, reconeixen Cecília Borras, Maria de Quesada i el Dr. Villar, que apunta: "Hem de parlar del suïcidi sense posar-li romanticisme, evitant que els adolescents puguin fer associacions fàcils amb la conducta suïcida de la víctima per afrontar situacions." Durant l'emissió de la sèrie de Netflix "13 razones", la demanada del servei d'atenció a l'adolescent suïcida de l'Hospital de Sant Joan de Déu i de tot el món va augmentar un 32%, alerta el Dr: "La protagonista tenia mil opcions per afrontar les dificultats i opta pel suïcidi com a revenja, afavorint l'efecte contagi. Estic molt enfadat, és intolerable, com també ho són els grups de Whats o TikTok prosuïcidi que animen a acabar amb la vida de l'adolescent, i n'hi ha que quan ho han anunciat se senten obligats a fer-ho." Hi ha grups de Whats o TikTok prosuïcidi que animen a acabar amb la vida de l'adolescent, i n'hi ha que quan ho han anunciat se senten obligats a fer-ho (pexels) Pel que fa a la responsabilitat dels mitjans de comunicació, la periodista Maria de Quesada alerta que casos com el de Sallent s'expliquen malament: "No ens han ensenyat a explicar el suïcidi de manera responsable per ser part de la prevenció seguint les recomanacions de l'OMS: mai donar noms ni cognoms, barri, escola, ni mètodes perquè es contribueix a estigmatitzar les víctimes; ni fer una relació causa-efecte, perquè el suïcidi és complex i multifactorial."  L'antídot al suïcidi de menors: prevenció, formació, pedagogia i tribu Maria de Quesada proposa donar informació útil i vàlida a les famílies; millorar la formació de professionals de la salut i docents per detectar el suïcidi; els protocols i recursos adequats; i també el testimoni preventiu dels supervivents: "Si hi ha un suïcidi en el nostre entorn aprofitar per parlar-ho amb els fills, no amagar-ho perquè contribueix al tabú. S'ha de donar espai a parlar dels pensaments suïcides que es poden tenir el llarg de la vida, que no significa passar a l'acció." La Maria de Quesada va sobreviure a un intent de suïcidi amb 15 anys i ha creat l'Associació i llibre "La niña amarilla" per ajudar a qui s'hi trobi (Maria de Quesada) La prevenció del suïcidi té també a veure amb incrementar les habilitats per afrontar la vida en l'àmbit escolar, apunta el Dr. Villar, que reconeix que a l'escola s'ha de parlar de suïcidi perquè és una realitat: "El suïcidi pot ser una decisió individual, però sorgeix, evoluciona i s'executa en un marc comunitari. Tots som responsables que un dels nostres joves acabi amb la seva vida, som la seva comunitat. Prevenir-ho és una responsabilitat, i no fer-ho és un fracàs." Per la Cecília Borras, com una tribu hem de cuidar dels nostres adolescents, i mesures com donar permisos laborals per acompanyar persones en risc de suïcidi són positives, però falta una estratègia global social i de salut per abordar els 4.000 suïcidis que hi ha cada any a l'estat espanyol. Les persones amb pensaments suïcides poden demanar ajuda als telèfons 061 i 024 o bé al número de l'Ajuntament de Barcelona 900 92 55 55.