Dades pràctiques: - On anem? A l'extrem de la riba esquerra del riu Ebre, al delta de l'Ebre - Com hi arribem? AP7 i T-340 fins a la urbanització Riumar, al terme de Deltebre - Qui s'hi apunta? Tothom.   - Quant dura això? 2-3 hores. Desnivell: 20 metres (bàsicament, les escales del mirador) - Què hi trobarem? Platges, llacunes, fauna, el tram final de l'Ebre El final de l'Ebre des del mirador del Zigurat (CAT de Setmana) Aquesta excursió per la riba esquerra del tram final de l'Ebre és molt fàcil. De fet, és una estirada de cames planera, una petita ruta circular que només demana una prevenció: hi ha molt poques ombres. Per tant, eviteu fer-la en hores de molta calor i sol i aneu amb un bon barret o ombrel·la. El punt de sortida i arribada el situem al passeig Marítim de la urbanització Riumar, situada entre la platja de la Marquesa i el riu, a la banda esquerra del Delta. Del passeig, en surten diversos accessos al mar, però no ens deixen a la platja de forma immediata: primer cal superar una franja d'uns cent metres de dunes i espai natural, que superem a través d'unes passarel·les de fusta. Les passarel·les fins a la platja de Riumar superen un primer tram de dunes naturals (CAT de Setmana) Aquesta primera part ens permet, sempre caminant per les passarel·les, accedir a la platja i al mar, i a fer una primera volta, sempre amb tendència a tirar cap a la nostra dreta, per anar a buscar, ja a l'extrem de la urbanització, el camí que ens portarà fins al riu. Deixem el totxo i l'asfalt i ens endinsem en un terreny de vegetació baixa, d'un quilòmetre i mig ben bo. A mà esquerra, hi trobem miradors d'ocells, perquè, entre el camí i el mar, hi tenim la llacuna del Garxal. Quina és la millor època per fer observacions de fauna? L'ornitòleg Sergi Sales: "Si busquem diversitat, el millor és el mes d'abril-maig, coincidint amb la migració d'ocells d'Àfrica cap a Europa. O al revés: a finals d'agost, setembre o a principis d'octubre, quan coincideix amb la hibernació d'aquests mateixos ocells cap a Àfrica, que fan parada al delta per menjar i agafar energia." Flamencs al Garxal (CAT de Setmana) "Al mes de maig, hi ha una làmina d'aigua contínua amb els camps inundats. Això és un punt d'atracció dels darrers ocells que pugen al nord d'Europa. Tenim colònies de cries d'agrons, martinets que s'alimenten de crancs, peixos i granotes aprofitant l'entrada de l'aigua. Un punt molt interessant és la concentració de gavines i xatracs. Aquests animals crien a les zones protegides no visitables, però van a cercar el menjar a llocs on els podem gaudir. I sempre tindrem l'al·licient dels espectaculars flamencs." Fetes les observacions -aneu amb prismàtics, perquè, si no, veureu els flamencs com uns píxels brillants en la llunyania-, acabem d'arribar al final del camí, fins a la riba esquerra de l'Ebre. Connectem amb el passeig que ressegueix el riu i tirem aigües avall uns 400 metres, fins al mirador del Zigurat. El mirador del Zigurat (CAT de Setmana) Fermes vistes de la "Finis Terrae" Aquest mirador, construït al final del camí, deu el seu nom a la seva forma, que recorda els antics temples de Mesopotàmia: una torre d'uns 20 metres, que recorda a una torre de Babel, amb les escales exteriors que van escanyant la construcció a mesura que pugen. Cal pujar uns quants graons per situar-nos al punt més alt de la ruta: uns 20 metres ben bons. I què hi veiem a dalt? Doncs una mica de tot i més, no només l'últim alè del riu amb l'illa de Sant Antoni, sinó també, mirant al nord-est, la llacuna del Garxal: El Garxal i les vistes de cara al nord des del Zigurat (CAT de Setmana) Vista als peus i terra endins: l'illa de Buda i lo riu (que és vida). Vistes del riu des del Zigurat, a l'altra banda, l'illa de Buda (CAT de Setmana) Fetes les observacions -sovint hi bufa el vent amb ganes-, queda la tornada: refem el passeig del riu aigües amunt, fins a l'embarcador de les Golondrines. En aquest punt es poden agafar els vaixells que recorren el tram final del riu. A partir d'aquí, només cal anar a buscar la carretera entre Deltebre i Riumar, una recta llarga sota una renglera d'eucaliptus que ens porta de nou al punt d'origen.