De ruta pel Moianès: les poues de glaç de Castellterçol i el rentador de llana del Roquer

Aquesta caminada familiar ens descobreix patrimoni industrial històric, i també alguns racons naturals del Moianès al voltant de la riera de Fontscalents, que resseguim en un petit tram d'uns 6 quilòmetres, 3 de pujada i 3 de baixada. El punt de sortida el situem al polígon del Vapor, entre Castellterçol i Moià, a la carretera C-59. Al capdavall del polígon en surt una pista, el camí d'Esplugues, que discorre entre sembrats i tancats per a bestiar. En aquest primer tram, estem una mica separats de la riera, que ens queda a l'esquerra. Sembrats a mitja ruta (CAT de Setmana) No portem ni un quilòmetre i ja ens trobem la primera parada: un antic pou de gel, la poua de la Vinyota. En veiem la part superior. Té forma d'iglú i està feta de pedra. Al capdamunt hi ha unes obertures que mostren l'interior: un gran espai cilíndric d'una amplada i alçada considerables. Poua de glaç de la Vinyota (CAT de Setmana) Les poues de glaç en aquesta part del Moianès van ser molt importants fins a principis del s. XX, com recorda la tècnica de desenvolupament local del Consorci del Moianès, Teresa Soler: "Cap al 1700 hi va haver una època de molt fred, i les collites no donaven res. I es va decidir fer de la desgràcia negoci per la nostra situació geogràfica: aquí hi feia fred, i Barcelona era a prop." El gel, evidentment, sortia de la mateixa riera: desviaven l'aigua i l'estancaven en unes basses, on de mica en mica s'anava glaçant fins a arribar a tenir gruixos de mig metre. I després, cap al magatzem: "Allà serraven els blocs de gel i els guardaven a la poua. Els posaven per capes separades per palla i fulles perquè el gel no quedés enganxat. Omplien la poua fins dalt de tot i després la tancaven fins que arribava el bon temps. Al mes de maig portaven el gel a Barcelona. Sortien de nit i arribaven a lloc l'endemà al matí. Però amb la calor, pel camí es perdia el 40% del gel." Poua de glaç del Vapor (CAT de Setmana) Cap a les balmes Visitada la poua i els pardals que l'habiten, continuem avançant, ara per un caminet que ens apareix a mà esquerra. Canviem d'aires i ens endinsem per un sender emboscat que avança pel costat de la riera, amb visita opcional a la font de la Vinyota. Al cap d'una estona d'agraïdes ombres i d'haver creuat alguns tancats de bestiar boví, arribem a la balma d'Esplugues: Balmes d'Esplugues, habitades fins fa relativament poc (CAT de Setmana) Arribem a la balma creuant la riera per un pont romànic (datat del s. XI) i al davant se'ns presenta tota la paret de l'avenc amb les cases adossades a la muntanya perfectament conservades. Al costat hi tenim un petit ecomuseu aixecat sobre un antic cobert. Una part dels habitatges que aprofitaven la balma va estar habitada fins fa pocs anys. La ruta encara continua riera amunt fins al següent objectiu, la balma de Fontscalents. Aquest segon avenc el trobem al cap d'un quilòmetre ben bo, remuntant la riera (ara tenim l'aigua a la dreta). Balma de Fontscalents (CAT de Setmana) A diferència de l'anterior, aquesta balma no té cap construcció humana i es troba en un espai molt més ombrívol, amb l'aigua a tocar. Hi trobem una taula amb cadires per fer-hi pícnic i un racó amb una verge perquè els creients hi facin oració. També hi ha un rètol que demana que no s'hi deixin espelmes enceses a l'estiu per raons evidents. Tornada amb traca final La balma de Fontscalents ens marca el punt més llunyà d'aquesta sortida. A partir d'aquí emprenem la tornada per un camí que anem a trobar a l'extrem de l'avenc, i que ens porta just a sobre de la balma. A partir d'aquí, fem un canvi de sentit i tornem per una pista més ampla que passa pel damunt de les balmes i ens torna a deixar al punt de partida. Abans d'arribar-hi, però, encara ens trobem dos elements més que destacats: una segona poua de glaç, la poua del Vapor, i una traca final, l'antic rentador de llana del Roquer: Rentador de llana del Roquer (CAT de Setmana) D'aquest antic taller, força ben conservat, en destaca un gran arc que presideix una construcció que aprofitava una balma natural. Ben a prop, a la riera, encara s'aguanta dreta la resclosa que portava l'aigua al rentador. El rentador data del segle XVII, però es va redescobrir no fa pas gaire, a principis del segle XXI, com explica Teresa Soler: "És l'únic rentador de llana que es pot visitar a Catalunya perquè va estar molts anys tapat de vegetació. No va ser fins a l'any 2006 que un grup d'avis del poble van recordar que els havien explicat que cap allà hi havia un rentador. I desbrossant, va sortir el rentador de llana del roquer." I aquí acabem la ruta, amb una barreja de passat i present: un testimoni industrial del segle XVII que trobem enganxat a les naus industrials del segle XX i XXI. Un patrimoni que divulga i protegeix projectes com l'ecomuseu del Moianès.

De ruta pel Moianès: les poues de glaç de Castellterçol i el rentador de llana del Roquer

Caminada planera per patrimoni històric i industrial que també ens descobreix les balmes d'Esplugues i Fontscalents