Nens hiperregalats: "No hem de permetre que triïn 20 coses d'un catàleg"

Nadal és una època de l'any especialment màgica per als més petits. A la majoria de cases catalanes, la canalla ja ha fet cagar el tió, i per algunes també hi ha passat el Pare Noel. Ara, esperen amb il·lusió l'arribada dels Reis d'Orient. Una il·lusió que, segons els experts, s'hauria de saber canalitzar més enllà dels regals associats a aquestes dates. I és que, de mitjana, a l'Estat, els petits de la casa reben més de deu obsequis per cap. La síndrome de l'infant hiperregalat Patges carregant regals a Tarragona El sociòleg de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Francesc Núñez va estudiar el 2018 les conseqüències d'aquest excés de regals, i va arribar a la conclusió que existeix la síndrome de l'infant hiperregalat. Segons explica, la situació va en augment: "Els nens tenen molts més regals, no dels que seria convenient, perquè això és un terme molt relatiu, sinó dels que poden assumir emocionalment per implicar-s'hi i emocionar-se." Segons Núñez, el problema és que moltes vegades, pels nens, acaba sent més important la quantitat que no pas la qualitat: "El fet de tenir menys regals que l'any passat fins i tot pot arribar a generar decepció." En aquest sentit, el sociòleg apunta a la llei del rendiment decreixent, una teoria econòmica que es podria aplicar al món dels regals: si en reps dos o tres et poden fer molta il·lusió, però si en reps 30 en una tanda, quan obres el número 25 ja estàs exhaurit emocionalment. Al seu torn, la psicòloga i formadora Núria Casanovas apunta una visió "més global" de la síndrome de l'infant hiperregalat, que es pot extrapolar al llarg de l'any: "Hi ha nens hiperregalats tot l'any. Això dificulta les expectatives de què demanar als Reis, perquè els nens ja tenen de tot i en massa quantitat." Així, segons Casanovas, cal reflexionar si, durant l'any, els infants ja tenen massa coses que no són necessàries i "seguir amb aquesta coherència educativa durant les festes". Al contrari, les conseqüències per a l'infant poden arribar a mitjà o llarg termini creant nens "possessius i superficials", però també a curt termini, generant-los "molta frustració": "Algunes famílies em venen a veure dient que el nen va tenir una crisi perquè tenia menys regals que el germà. Ja no es tracta de saber què li passarà quan creixi, sinó que una cosa que està pensada per crear alegria i benestar pot crear molta ansietat i tensió." La solució, assegura la psicòloga, implica preparar l'infant perquè "aprofiti l'esdeveniment" per treballar valors profunds com estar en família i valorar les petites coses. Cal evitar, doncs, "demanar-li que triï 20 coses que li agradin d'un catàleg", ja que "això propicia una frustració immediata d'una manera bastant directa". Els experts aposten per reivindicar valors com estar en família La regla dels quatre regals Apostar per la qualitat en lloc de la quantitat és, doncs, el consell dels experts. En paraules de Casanovas, la clau és ajudar els infants a reflexionar sobre el fet que molts dels regals que demanen per Nadal els poden obtenir durant altres ocasions especials de l'any, com sants o aniversaris: "Les festes són uns dies per apostar pel que és més màgic, més desitjat." En aquesta línia, els experts posen sobre la taula la regla dels quatre regals: Alguna joguina que els faci molta il·lusió. Alguna cosa útil: roba o sabates, que pot ser diferent del que tenen habitualment, però amb què hauran de conviure. Alguna cosa educativa: un llibre, unes entrades al cinema Alguna cosa vinculada a l'aspecte familiar (un joc de taula, una sortida...) o experiències que puguin compartir en comunitat. Amb tot, també insta els pares i mares a "no tenir mala consciència" si no segueixen aquesta regla, ja que està feta per tractar "problemes sistèmics, socials, i no personals". "Això dels regals de Nadal, amb els models de consumisme a què estem abocats i les tradicions que ens empenyen, és com un tsunami que es prepara durant molt de temps i és inevitable. Però podem posar-hi dics i ajudar que l'empremta no sigui tan perjudicial." Per ell, tot "és qüestió de prendre consciència": el primer és tenir la voluntat de canviar i, després, plantejar què podem fer per mirar de controlar la situació: "És possible que acabin caient dos regals més dels que voldries, però és aquesta voluntat de posar el dic en el que és important. És ser ingenus pensar que serem capaços d'anar en contra del desig i les circumstàncies." Com frenem la resta de familiars? Però un cop hem decidit actuar d'una manera més responsable amb els regals dels nostres fills, com frenem la resta de familiars? Per Núria Casanovas, la clau és "posar-nos d'acord": "Podem apostar per un sol regal de molt valor que l'infant no podrà obtenir d'una altra manera durant l'any i no per deu coses que acabaran ignorant al cap d'uns dies, o fins i tot unes hores." Núñez té una altra visió: no aposta per controlar els regals familiars (tot i que en fixaria un nombre màxim), però sí per incloure'ls en les categories de la regla dels quatre regals. Com a opció alternativa, tots dos experts també recomanen repartir els regals entre el tió, el Pare Noel i els Reis d'Orient; així com, segons Casanovas, "acompanyar l'infant a l'hora de demanar amb consciència" en totes les ocasions. Evitar comparacions amb altres infants Una de les qüestions més difícils d'afrontar, però, és la pressió social que, assegura la psicòloga, va més enllà de la psicologia personal o els sistemes familiars: "El que és difícil en aquesta societat de consumisme és seguir uns valors quan et trobes que la resta de la gent no ho fa. Aquestes situacions et suposen ser inferior." Aleshores, què hem de fer perquè els nostres infants no comparin el nombre de regals que reben amb els de la resta? Diu Casanovas que és imprescindible que sàpiguen que la seva frustració és compartida amb els adults, però a la vegada fer-los veure que el que és important és com hem gaudit d'aquell regal en família i no un consum que "no és satisfactori a la llarga": "Quan arriben a l'escola i un altre nen els diu que té cinc regals, ells també són capaços de dir que n'han tingut dos, però superxulos. Els sabran valorar i gaudir i, en canvi, l'altre nen caurà en una frustració a curt termini perquè envejarà el nostre." I és que, segons apunta Núñez, malgrat que hi ha contextos en què no tenim incidència, podem fer ús de la racionalitat i "explicitar" allò que creguem important amb els infants. Per tant, tot i que "no hi ha una solució radical, sí que podem matisar": "El problema és que és més fàcil deixar-se portar, però amb el gota a gota podem aconseguir coses. Només hi ha la feina de la conversa, que les coses es vegin, i la implicació personal d'actuar amb valors." Dels petits als més grans: com els ho expliquem? Més enllà de la teoria, per l'expert també queda clar que, a la pràctica, la manera com abordem la situació també dependrà de l'edat dels nostres fills: "Quan els nostres fills tenen ús de raó es crea una frontera. Evidentment, és molt més fàcil controlar la situació quan no tenen capacitat ni de desig ni de gaire rebequeria, però aleshores el problema és que els adults ens veiem abocats a aquesta necessitat de regalar". Pel que fa a infants més grans, només cal explicar-los "que tot no pot ser" perquè ho entenguin: "Són raonables. Cal explicar-los que, moltes vegades, la capacitat de contenció és més satisfactòria que satisfer el desig." Consells per fer la carta als Reis Una de les claus per fer la carta als Reis d'Orient és escoltar i guiar els infants (Jaume Gomà) En definitiva, segons Casanovas, el que és primordial és escoltar els infants, però a la vegada guiar-los. Perquè "els seus cervells no saben el que necessiten, però els nostres sí": "No cal seguir la regla dels quatre regals de manera molt estricta, pot haver-hi algun detall més, però cal acompanyar-los a reflexionar en les diferents àrees de la seva vida sobre què els completa realment." Una reflexió que comparteix Núñez, que considera importantíssim "conversar amb els fills, posar sobre la taula que hem de decidir de manera racional, sense estar sotmesos al mercat o al desig". Però... i amb nosaltres mateixos, què fem? El sociòleg fa una crida a l'autocontrol i recomana fer-se una llista, explicitar tot allò que estàs disposat a comprar per trobar "bons arguments que ens permetin controlar el que és incontrolable" i "tenir certa capacitat d'escollir". D'altra banda, Casanovas creu que és important que, com a pares i mares, "passem aquests dies sense estrès" per anar a comprar: "Encara que la llista d'un infant sigui molt positiva, ens posem aquesta pressió de no saber si serà prou. I l'ansietat de l'adult també ens indica que ens hem d'autoregular i basar-nos en necessitats i no pas a voler compensar pors: pors a la mancança, a decebre, a no ser prou valorats, que el nen s'enfadi" Què regalem i què no? Les joguines encapçalen el rànquing de regals més habituals per als infants, seguits de la roba i els diners, un tercer lloc que, segons Casanovas, "no té gaire sentit perquè els nens no els veuen de la manera que els veiem nosaltres": "Des del punt de vista psicològic, és important poder arribar a acceptar un regal. Sí que podem preguntar al nen què vol i com ho vol per no estressar-nos gaire, però si s'ho compra ell mateix es perd aquesta capacitat de comunitat, d'apreciar que l'altre ha fet alguna cosa amb una intenció per a tu. No hi ha cap interès des del punt de vista relacional i no és gaire educatiu." Des d'un punt de vista més acadèmic, Núñez alerta que regalar diners és "regalar-ho tot i res": "És veritat que és no fer l'esforç de pensar en l'altre, però no hem de culpabilitzar només els que fan això, perquè molts nens és el que volen." La millor opció seria, doncs, arribar a un acord amb l'infant sobre què necessita, tot i que Núñez apunta als aspectes positius de la sorpresa: "Vol dir que has dedicat el teu temps i esforç, el valor màxim, a pensar en l'altre. I que et faig aquest regal perquè crec que t'agradarà i a mi em fa gràcia, també hi ha una part d'autosatisfacció." Una autosatisfacció que poden arribar a experimentar els mateixos infants d'una certa edat quan ells mateixos fan els regals. En aquest sentit, el sociòleg planteja la possibilitat d'analitzar les jerarquies familiars: "Hi ha molts pares que no volen rebre regals, que són els que en donen i no els que en reben, i això genera una posició de deute, de reconeixement. Però, amb certa edat, s'ha d'exigir als fills que et facin un regal perquè hi hagi una correspondència, que, esclar, ha de ser equitativa." Hi ha regals prohibits? Sobre la possibilitat de treure de la llista alguna mena de regal, Casanovas no criminalitza les pantalles però sí que insisteix a regalar-les "amb consciència": "En aquesta època, molts pares es plantegen regalar una tauleta o una consola. Això és molt interessant, però cal treballar en un moment previ al regal, des del moment que es demana, com s'utilitzarà." I la psicòloga diu que molts dels seus pacients acudeixen a teràpia per problemes derivats de l'excés o el mal ús de pantalles. I un regal no hauria de suposar mai un malestar familiar: "A vegades ho regales amb molta il·lusió i perquè el nen ho desitja, pensant --de nou la pressió social-- que tothom ho tindrà, però després pot portar molts maldecaps. Per tant, cal negociar abans quantes hores les podrà utilitzar, com, quan, i dir-li que no s'ha d'enfadar quan hi hagi un límit establert." Una bona proposta és regalar jocs que es puguin fer amb els altres En aquest sentit, a més, Casanovas destaca la importància de convertir això en una "reflexió de comunitat", ja que, quan l'infant sap que no està sol, "l'ajuda molt a no sentir-se com l'ovella negra o com la víctima d'una injustícia": "Si en una escola només hi ha uns pares que posen límits, és molt difícil per al nen. En canvi, si els preocupa a quatre o cinc famílies, els convido a posar-se d'acord o que es faci alguna cosa en l'àmbit de l'escola perquè se sentin acompanyades." I, precisament, és aquest sentiment de comunitat el que reivindica Núñez a l'hora de fer regals: regalar jocs per fer amb els altres, per compartir, que "es regalen cada cop menys". Sobre el que no regalaria, apunta a regals sexistes, tot i que afirma que "no hi ha cap regal que no es pugui fer": "Si una nena et demana una nina, és molt dur dir-li que no, però se'n pot parlar per desactivar les connotacions que poden tenir certs regals. Hem de pensar en l'altre, no fer els regals des de la nostra percepció." Lluitar contra la publicitat i les xarxes socials Però com lluitar contra tot això en un món ple d'estímuls a la televisió i les xarxes socials? De quina manera hi influeix? Diu Núñez que molt perquè et generen desitjos i la voluntat de satisfer-los: "El que fan els anuncis, els youtubers, és disparar la imaginació sobre el que faràs quan tinguis aquell objecte. I aquestes emocions ja són verdaderes, aquesta espera imaginativa que et fa pensar que quan el tinguis arribaràs al màxim de satisfacció. Després, la decepció és gairebé immediata." Per Casanovas, la clau és ser crítics amb la publicitat que rebem: "A vegades, quan reps publicitat d'un producte, sembla que la joguina tingui vida. Va bé que els pares estiguin darrere i expliquin als més petits que no és així, que els efectes màgics del màrqueting distorsionen la realitat. Això evitarà que es quedin decebuts i no el valorin i, per tant, no l'utilitzin." Per tant, tot i que a vegades no puguem evitar exposar els infants a la televisió, cal que ho fem d'una manera crítica i "enfocar-nos a esbrinar el que realment necessiten". En aquest sentit, Casanovas fa una crida a evitar els catàlegs de joguines: "Hem d'intentar evitar anar a grans magatzems o posar els nens davant de catàlegs, perquè sembla un autoservei i la realitat no és així." Un contrast de realitats En contraposició, no totes les famílies poden assumir el cost dels regals de Nadal. Enguany, Creu Roja Joventut ha repartit 69.000 joguines entre gairebé 30.000 infants en risc de vulnerabilitat a tot Catalunya. Ho ha explicat a Catalunya Ràdio la directora de Creu Roja Joventut, Sandra Serra: "No hi ha infants ni de primera ni de segona categoria. Per aquest motiu, pensem que, almenys un cop a l'any, tots els infants han de rebre una joguina nova, no bèl·lica i no sexista. Aquest fet repercuteix en el desenvolupament integral de l'infant." Malgrat que al desembre alertaven que els faltaven un 35% de les joguines per fer front a la campanya, un dia abans de Reis, Creu Roja Joventut ha aconseguit totes les joguines que es proposava gràcies a la col·laboració de la ciutadania. En la campanya #ElsSeusDretsEnJoc és el voluntariat el que procura que l'infant aconsegueixi el dret al joc. Aquests verifiquen que els jocs compleixin els principis bàsics, els classifiquen per edats, necessitats que cobreixen i realitzen l'entrega. GRÀCIES&#128525; pic.twitter.com/or4ICMaC1S Creu Roja Joventut Catalunya (@crjoventut) December 16, 2022 Amb tot, segons Serra, la xifra de joguines que Creu Roja reparteix per aquestes festes es manté al llarg dels anys: "Ens agradaria dir que els números van a la baixa, però ens anem mantenint fruit de les diferents crisis que anem enllaçant: l'econòmica de la qual veníem, després la de la covid i ara la d'Ucraïna."

Nens hiperregalats: "No hem de permetre que triïn 20 coses d'un catàleg"

Els experts ja parlen de la síndrome del nen hiperregalat i de la regla dels quatre regals com a mètode per gestionar-la