Diferents maneres d'estimar, a "Tabús"

Parelles de tres, anarquia relacional, poliamor o simplement relacions sense nom. El món és divers i les relacions humanes no podrien ser menys, així que des de "Tabús" parlem de diferents maneres d'estimar. La Cristina i el Joan mantenen una relació oberta i es consideren poliamorosos, ja que estan oberts a altres experiències afectives i sexuals, sigui junts o separats. Quan es van conèixer venien d'haver tingut relacions monògames, però tant un com l'altra es consideren persones curioses i es replantejaven la manera de relacionar-se. Joan: "Tens una relació, de sobte coneixes una altra persona i trenques la relació per poder possibilitar aquesta altra relació. Fins que va arribar un moment en què estava amb una persona que va permetre que jo pogués conèixer una altra persona sense haver de trencar la nostra relació." La Cristina i el Joan mantenen una relació oberta El Víctor, el Fernando i el Leonardo són una parella de tres que acaba de celebrar el seu desè aniversari i que critica que la nostra societat està pensada per a dues persones. El Leo sortia d'una relació i va conèixer el Víctor i el Fernando, quan feia temps que eren parella. Víctor: "Un dia parlem i ens confessem mútuament que ens estàvem enamorant d'una altra persona conservant el nostre enamorament propi." El Víctor, el Fernando i el Leonardo són una parella de tres La Sandra i el Jaume practiquen l'anarquia relacional i tenen diversos vincles sense necessitat d'establir una relació de jerarquia entre ells. Sandra: "Jo tinc l'expectativa que el Jaume em tracti amb ètica i estima." Jaume: "Sí, tenim pors, sí, tenim inseguretats, sí, tenim gelosia, com tothom, però els gestionem." La Sandra i el Jaume practiquen l'anarquia relacional Junts, han trencat els tòpics que envolten les persones que es relacionen al marge de la monogàmia i han mostrat noves maneres d'estimar.

Diferents maneres d'estimar, a "Tabús"

David Verdaguer conviu amb set persones que es relacionen de manera diferent i entenen l'amor fora dels límits de la monogàmia