El Barça de Xavi té una idea de joc molt clara, molta voluntat, molt bona intenció i una actitud encomiable. Però té un petit gran defecte, el mateix petit gran defecte que tenia el Barça de Koeman, no té gol. I quan els jugadors hi deixen la pell, quan veiem una millora del joc, però no els arriba per guanyar el Benfica a casa, arribem al cap del carrer: això és el que hi ha. Xavi imita Koeman a la sala de premsa i recorda que falta efectivitat, hi veu moltes ocasions (costa de trobar-les) i diu que només ha fallat fer-ne una. I els que ho veiem des de fora anem a parar al mateix punt: hi detectem esperança però l'èxit dependrà del gol d'Ansu i del desequilibri de Dembélé, amb el permís de les lesions. El Barça va acabar atacant a la desesperada, com si els jugadors fossin conscients que pagava la pena arriscar a perdre-ho tot en aquells últims minuts abans que haver d'anar a guanyar a Munic. No va ser possible. El 2 a 8 ha deixat petjada profunda, aquest Bayern sembla ara mateix un monstre imbatible malgrat que no s'hi jugui res, però queden 2 setmanes per confiar en el miracle d'Ansu, el miracle Dembélé i, per què no dir-ho, si això falla, la sorpresa ucraïnesa a Lisboa.