El cicló Daniel deixa Líbia en situació desesperada després de més d'una dècada de caos

El nombre de desapareguts pel pas del cicló Daniel a Líbia arriba aquest dimarts als 10.000 i, de moment, s'han quantificat 2.300 víctimes mortals. La zona més afectada pels aiguats és la ciutat de Derna, d'uns 120.000 habitants i situada al nord-est del país, a 900 quilòmetres de Trípoli. Ha quedat negada per la ruptura de dues preses amb milions de metres cúbics d'aigua, que --segons un ministre de l'administració oriental del país-- ha fet desaparèixer una quarta part de la localitat. L'aigua de les preses ha destruït uns 500 habitatges i cinc barris residencials han quedat arrasats. Els equips de rescat i els ciutadans han hagut de fer servir estris domèstics per recuperar les víctimes i les han enterrat en fosses comunes. El portaveu de la Mitja Lluna Roja, que treballa sobre el terreny, Tamer Ramadan, ha estat contundent davant el que s'espera: "La xifra de morts és enorme, pot arribar als milers, però no tenim un nombre definitiu de moment. Confirmem amb les nostres fonts d'informació independents que el nombre de desapareguts està arribant a les 10.000 persones, per ara." El pas del cicló Daniel per Líbia ja ha provocat milers de morts Demanen ajuda internacional urgent Les dues administracions enfrontades que reclamen el poder a Líbia han unit forces i han demanat ajuda a la comunitat internacional perquè s'hi enviï maquinària pesant, material mèdic i aliments. En declaracions a Catalunya Ràdio des de Trípoli, el director del Centre Cultural Espanyol de Líbia, Abdel Akari, ha explicat que la manca de recursos i el difícil accés a zones de muntanya està dificultant les tasques de rescat de possibles supervivents: "El que necessita la gent urgentment són equips de rescat, de recerca, amb maquinària. Encara hi ha molta gent bloquejada, sota els edificis destruïts, i no hi ha manera d'arribar-hi amb les maquinàries que hi ha a Líbia." El més necessari a Líbia ara mateix és bon material de rescat per trobar supervivents (Nahel Belgherze (@WxNB_)) De fet, ja hi han arribat equips de rescat procedents de Turquia. Itàlia ha anunciat que ha activat els serveis de Protecció Civil, i les petrolieres francesa Total i la italiana Eni han posat tres avions a disposició del govern de Bengasi. Els Estats Units i la Unió Europea també s'han mostrat disposats a enviar-hi ajuda. En quina situació estava el país? Des de la caiguda i mort del coronel Moammar al-Gaddafi, l'any 2011, Líbia ha viscut diverses etapes de caos i guerra civil fins a la situació actual. El país està fracturat entre l'oest i l'est. L'oest, amb capital a Trípoli, és la seu del govern reconegut internacionalment, amb suport de l'ONU. L'est, on s'han produït les inundacions, té una altra capital de facto, Bengasi, i el controla un antic comandament de l'exèrcit de Gaddafi, el general Khalifa Haftar, amb el suport de Rússia, França i Egipte, entre d'altres. En aquest territori, s'hi concentren bona part dels jaciments de petroli i estan desplegades, des de fa anys, forces del grup de mercenaris Wagner. Segons explica a Catalunya Ràdio Mary Fitzgerald, una de les expertes en Líbia de més prestigi internacional i que ha estat a Barcelona convidada per l'IEMed, un dels grans problemes del país és que no s'ha aconseguit consens per celebrar-hi eleccions des de fa anys i que l'ànsia democràtica dels libis contrasta amb l'immobilisme de les elits del país: "L'últim cop que Líbia va celebrar eleccions va ser el 2014, és a dir, fa gairebé una dècada. El Parlament escollit és el que encara és vigent, un parlament molt disfuncional, i això ha creat molta frustració popular. Molts libis creuen que, malgrat la pressió de l'ONU, és poc probable que es facin aquestes eleccions en un futur immediat, simplement perquè els actors polítics libis de l'statu quo actual no estan disposats a fer el que cal per permetre aquestes eleccions." Amb els anys, i després de la revolta popular del 2011, Líbia ha anat recuperant les exportacions de petroli internacionals fins als mil milions de barrils diaris. Però, diu Fitzgerald (que ha dedicat una dècada d'investigació a Líbia i hi va viure el 2014), el problema és la gestió d'aquests recursos: "Líbia té les reserves de petroli més grans de l'Àfrica, però molts libis veuen que no s'estan beneficiant de la riquesa de recursos del seu país. I això es nota de moltes maneres al llarg dels anys: talls de llum crònics, augment dels preus dels aliments, qualitat dels serveis molt pobre i un estat general d'inestabilitat política i d'inseguretat." Un soldat vigilant un dels barris perifèrics de Trípoli (Reuters/Ismail Zetouni) Precisament, aquest és un dels grans reptes per a l'experta, que ha treballat per a diversos think tanks internacionals i ha escrit diversos llibres sobre el país àrab: "La vida quotidiana, per molts libis, és realment una lluita. És una lluita per la inseguretat que pateixen, tant a la seva zona local com a nivell nacional. Malgrat que està en vigor un alto el foc des de l'octubre del 2020, encara hi ha molts grups i actors armats per tot el país alimentant aquesta sensació d'inseguretat." Segons Fitzgerald, la guerra d'Ucraïna només ha enfosquit encara més aquest panorama. Primer, perquè Líbia ha quedat totalment fora de les prioritats i l'agenda internacionals i, segon, perquè depenia del gra de Rússia i Ucraïna per garantir-se els estocs necessaris d'aliments.

El cicló Daniel deixa Líbia en situació desesperada després de més d'una dècada de caos

Les dues administracions enfrontades que reclamen el poder al país han unit forces, almenys, per demanar maquinària pesant, material mèdic i aliments a la comunitat internacional