El Col·legi de Treball Social reconeix que el buit de la llei de dependència és "un tema de diners"

També volíem comentar amb la Laura Morro, que és la decana del Col·legi de Treball Social. Senyora Morro, què tal? Molt bon dia. Hola, molt bon dia. Per vostè, un cas com aquest, no dic que no és notícia, perquè se'n deuen trobar molt sovint, però impacta quan sents històries com aquesta, oi?

Impacta, impacta perquè és el nostre dia a dia, des del treball social, és el que sentim cada dia i el que denunciem, no?, què està passant a la nostra societat.

Quin és el problema de la llei de dependència? És una llei que, com dèiem ahir a l'Agora, va prometre coses que no es podien prometre? O és una llei que li falta finançament, o les dues coses, o altres coses? Quin és el problema?

És una llei que ja té un temps, que ja fa més de 20 anys que la tenim, que ja va néixer a coixa de. De diners, que mai s'ha apostat per les cures socials dintre dels pressupostos. Quan pensem en els pressupostos globals, el de drets socials sempre és el que té menys diners. Llavors, hem de fer una aposta decidida per tot allò que siguin les cures socials. I ha passat que en els últims anys la gent s'ha fet gran, tenim molta població amb necessitat i aquesta llei o aquests pressupostos que tindrien que donar a cabo d'aquesta llei no són prou. És un tema de diners, a última instància. És un tema de diners, és un tema de mirada també, perquè al final els diners, on es posen els diners, té a veure amb unes polítiques, i les polítiques encara avui no estan dirigides a millorar la vida de les persones a nivell social. Si mirem els pressupostos de Catalunya, veurem drets socials, quins diners té, i ho comparem, per exemple, amb sanitat. Sanitat, tenim molts diners, però drets socials no. I si no van junts, si la salut i el social no van junts, mai aconseguirem que les persones, com deia Cecília, necessitem recursos, però necessitem centres, necessitem espais sociosanitaris que donin millora de qualitat de vida. Si això no va junt, no aconseguirem mai que la llei de dependència o que les nostres persones grans estiguin cuidades.

Ara, en els últims mesos, després parlem amb l'administració per veure què es fa. En els últims mesos, des del govern de la Generalitat s'ha posat l'accent en que hi ha hagut una sèrie de canvis per millorar aquesta situació. Com ho veu?

Nosaltres veiem que hi ha una intenció de millorar i transformar el sistema. El Pla Cura, que es va anunciar fa un mes i mig, té aquesta intenció i és veritat que han començat a posar mesures per millorar el temps d'espera de la dependència. Però no és només el temps d'espera al final, sinó que és els recursos i les necessitats que tenen les persones necessàries. I això passa també per incrementar tot el que sigui els professionals d'acompanyament a l'ús social. Nosaltres moltes vegades diem que el sistema és molt complicat per moure's. El que deia la Cecília, que ha d'anar a un munt d'administracions per aconseguir un paper. Doncs millorar tot això. Està també a la mà de posar més professionals dintre de les àrees socials i sanitàries per fer aquest acompanyament. Pensem en una àrea bàsica que deu tenir potser 30.000 habitants, hi ha una treballadora social sanitària només per atendre-les. Això és insuficient. Els serveis socials ja portem molts anys dient que estan col·lapsats. Al qual necessitem no només els recursos, sinó també els professionals que podem donar cabida a acompanyar a totes aquelles persones que ho necessiten.

Per tant, som al cap del carrer, és a dir, és diners, tant diners per les ajudes com diners per pagar els professionals que han d'atendre aquestes persones.

Clar, són diners, però abans dels diners hem de tenir aquesta mirada, perquè els diners els posarem on creiem que és important posar-los. Llavors, necessitem aquesta mirada. Social de cura i de posar en valor les cures perquè si no la companya m'ha agradat molt sentir la Cecília la veritat que ho ha dit molt bé diu tinc una dona que ve que si no vingués jo cada dia li dono les gràcies aquesta mirada de la importància de la cura. Perquè ara mateix aquesta dona segurament no cobra molt, la Verònica, la treballadora familiar que ve al seu domicili. Ella li dona les gràcies, però la societat li dona les gràcies a la Verònica per cuidar? Segurament no. I això ens trobem amb moltes dones, no? Que al final, quan parlem de cures parlem de dones. I parlem de dones que no estan valorades.

A més a més, hi ha dues coses. Una és aquesta cara, jo també l'anava a dir, eh? És a dir, quan es parla de cures es parla bàsicament de dones. Després es parla de gent gran, no? De gent gran que, d'alguna manera, no sé, ahir l'assumpte serna ens deia que la seva mare té 100 anys i que hi ha gent que li ha dit, bueno, dona, té 100 anys, com volem dir. Ja no li queda gaire. Per exemple, avui que el periòdico diu que en la més de la meitat de les residències de gent gran de Barcelona, en les habitacions no hi ha aire acondicionat, i em sembla que en vam parlar vostè l'últim cop que vam parlar, que és que tenim el xip una mica de la gent gran molt aparcada, és a dir, que com que són grans, poden compartir habitació i habitacions, a més a més, on no hi ha aire acondicionat, en aquest cas.

Bueno, fixa't que tenim els nens i la gent gran sense aire acondicionat, perquè les escoles tampoc tenen. O sigui, tenim dues parts de la població molt importants i molt vulnerables on no estem posant l'esforç. Llavors tenim residències que no tenen aire, residències que has de compartir habitació, però als nens ens passa el mateix. Les escoles no tenen aire i ara ens hem oblidat perquè ara estan de vacances, però el dia 8, quan tornin al col·le, estarem igual. Llavors és com podem protegir les persones més vulnerables. I això és el que ens falta, no?, tenir aquesta mirada de protecció.

La Laura Morrosa de Gana del Col·legi de Treball Social. Una vegada més, moltíssimes gràcies per estar al matí de Catalunya Ràdio. Ja tornarem a parlar perquè, malauradament, això ho hem d'anar recordant de tant en tant.