La Galeria de l'Acadèmia és la casa del "David" de Miquel Àngel des de fa 150 anys, quan, per conservar-lo millor, el van treure de la Piazza della Signoria, on estava a la intempèrie, a l'entrada del Palazzo Vecchio. Una obra mestra universal esculpida per un Buonarroti molt jove, que s'ha convertit en una icona, un símbol del poder i la bellesa de Florència. Fa cinc segles que el colós que va esculpir Miquel Àngel desafia el pas del temps, amb l'ajuda dels restauradors (Pexels) Convidats per l'alemanya Cecilie Hollberg, directora de l'Acadèmia des del 2015, assistim a la periòdica neteja del "David" que fa una experta restauradora, Eleonora Pucci. Hollberg explica que la neteja és imprescindible: "Estem traient la pols al 'David' i ho fem cada dos mesos, precisament per conservar-lo, per garantir un seguiment regular de l'estat de l'escultura, una feina que fem amb cada obra del museu. I el 'David', per la seva magnitud, és una obra més complexa." Amb una alçada de gairebé sis metres i un pes de 5.600 quilos, cal posar una bastida mòbil al voltant de l'escultura per fer la delicada operació de neteja. Hollberg ens en va detallant els passos: "La restauradora --diu-- comença amb pinzells de pèl sintètic a partir de la part superior i treu la pols, que després és absorbida per aquesta aspiradora". L'any passat dos milions de persones van visitar la Galeria de l'Acadèmia, una càrrega que el "David" suporta sota l'atenta supervisió dels restauradors El "David" rep cada dia de 3.000 a 5.000 visitants, amb puntes de 10.000, cadascun dels quals porta pols a sobre. Però l'operació de neteja no és un simple maquillatge de l'estàtua. Com explica CecilIe Hollberg, hi ha un seguiment minuciós i es fan fotografies i vídeos per verificar si hi ha hagut anomalies o variacions. La neteja és imprescindible per revertir els efectes que la pols dels visitants o la humitat de la seva respiració puguin tenir sobre el marbre.   Cada centímetre del "David" és examinat acuradament: l'informe final s'assembla una mica a un historial mèdic i podem assegurar que l'estàtua té bona salut. La part més exigent és el cap i les faccions de la cara, on hi ha molts racons i raconets per examinar. L'escrupolosa neteja dura mitja jornada, amb el museu tancat. Hollberg és partidària de visualitzar el que s'hi fa: "Trobo important que els museus també comuniquem el que fem durant aquests dies de tancament per sensibilitzar, per donar a conèixer el treball entre bastidors d'un museu i la conservació de les obres, que és fonamental, essencial." Una atenció que la galeria florentina dedica a tot el seu patrimoni i que es fa amb els focus apagats, quan el públic no hi és. Però és una feina que després permet que el mateix públic --i en el cas de la Galeria de l'Acadèmia, estem parlant de més de dos milions de visitants a l'any-- pugui retrobar immaculades les obres d'art que vol veure.   Miquel Àngel només tenia 26 anys quan va rebre l'encàrrec d'esculpir una estàtua gegantina per coronar la catedral de Santa Maria dei Fiore. L'encàrrec era un repte per les dimensions del projecte i per la poca qualitat del bloc de marbre amb què havia de treballar, i altres artistes havien desistit. Però Buonarroti, que ja havia donat mostra de la seva genialitat amb l'escultura de la "Pietat" vaticana, va acceptar. I d'aquella peça maleïda de marbre en va sortir el símbol immortal de Florència, al cap de tres anys.