El moviment de resistència col·lectiva contra la guerra del Vietnam, un dels més grans de la història dels Estats Units

Durant la guerra del Vietnam, els homes dels Estats Units havien de portar la seva cartilla militar en tot moment. Quan arribava el moment de ser cridats a files, una negativa a participar-hi els podia portar a la presó. Però, tot i això, es va desencadenar un moviment no-violent contrari al reclutament, arreu del país, que va influir en el desenvolupament i el final de la guerra. Mitjançant imatges d'arxiu i entrevistes amb els protagonistes, "El Vietnam: Els nois que van dir no" documenta, per primera vegada, aquest moviment de desobediència civil no-violenta, liderat per joves i un dels més grans i amb més èxit de la història dels Estats Units. Centenars de milers de joves dels Estats Units es van negar a ser reclutats i participar a la guerra del Vietnam (3Cat) La resistència creixent al reclutament va començar quan un home es va aixecar i va cremar públicament la seva cartilla militar en protesta contra la guerra del Vietnam. El seu coratge va ser contagiós i centenars de milers de joves oposats a una guerra injusta van dir "no" a ser reclutats per l'exèrcit, arriscant-se a fins a cinc anys de presó en un centre federal. Cap al final de la guerra al Vietnam, milers d'homes havien estat empresonats per negar-se a lluitar en una guerra que consideraven immoral. Quan els carrers es van omplir de manifestants i els tribunals es van col·lapsar pels nombrosos casos de desobediència, es va acabar amb el reclutament i es va obrir el camí cap al final d'una guerra cruenta i brutal, a més d'inspirar posteriors batalles amb la justícia. Aquest va ser el resultat tant del coratge individual com de les accions no-violentes col·lectives. Martin Luther King, Premi Nobel de la Pau i líder del moviment no-violent pels drets civils als Estats Units, també es va mostrar contrari al reclutament (3Cat) "El Vietnam: Els nois que van dir no" mostra el paper de resistents famosos, però també d'altres de no tan coneguts, que van ser cabdals en la construcció d'aquest moviment de resistència de masses. Pel que fa als més rellevants, el documental segueix la història de Martin Luther King, que va prendre una posició perillosament impopular contra la guerra del Vietnam, o de Muhammad Ali, que es va negar a ser reclutat i que va ser condemnat a presó, a més de perdre la llicència de boxa. El seu acte de fe es va fer famós arreu del món i va tenir una gran transcendència. "No penso que me n'hagi d'anar a 15.000 km d'aquí a disparar contra negres que no m'han dit mai negrot, ni m'han linxat, ni m'han deixat anar gossos, ni m'han esclavitzat. No puc anar a disparar contra ells." Muhammad Ali es va negar a unir-se a l'exèrcit i va ser condemnat a cinc anys de presó, una multa i a la suspensió de la seva llicència de boxa (3Cat) Un altre dels protagonistes del documental és David Harris, un dels fundadors del moviment de resistència. Va ser parella de la cantant de folk i activista per la pau Joan Baez i el seu fill va néixer durant el seu empresonament. "La decisió d'anar a retornar la cartilla militar i arriscar-se a un procés judicial, jugant-se-la personalment, demana un cert grau de valentia, d'aplom i de dignitat". David Harris i Joan Baez van ser figures destacades del moviment de resistència contra el reclutament. Ell va arrribar a ser empresonat i el seu fill va néixer durant el captiveri (3Cat) Tod Friend, resistent contra el reclutament, argumenta la clau d'aquest moviment de desobediència de masses. Tot i que ell se sentia molt americà i molt patriota, alguna cosa el va fer dubtar i qüestionar-se quin havia de ser el seu lloc i quin paper hi havia de jugar. "Érem fills de la Segona Guerra Mundial, en què els Estats Units havien fet un paper tan bo. Allò del Vietnam, en canvi, semblava una traïció de tot plegat. Hi va haver una evolució radical des del patriotisme cap a una postura de resistència contra una guerra terrible, cruel i amoral. La qüestió que ens vam formular tots va ser la responsabilitat moral d'oposar-nos al que passava allà." Tod Friend va ser condemnat a tres anys de presó per destruir documents contra el reclutament (3Cat) Aquesta història de desobediència civil no-violenta, liderada per joves que van triar la consciència per sobre de matar i que van participar en concentracions i protestes, ha servit d'inspiració a molts altres moviments no-violents contemporanis, com les lluites contra la crisi climàtica o el racisme sistèmic. El moviment de desobediència pacífica contra la guerra del Vietnam ha inspirat moltes lluites socials contemporànies (3Cat) Fitxa tècnica: Direcció: Judith Ehrlich Guió: Michael Chandler, Judith Ehrlich Producció: Christopher Colorado Jones, Judith Ehrlich, Bill Prince Producció executiva: Clara Bingham, Robert Estrin, Alan Gould, Robert Levering, Carolyn Leone Levering, Robert Weissbourd, Marie Weissbourd, Bob Zaugh Edició: Scott Walton Música: Beth Custer "El Vietnam: Els nois que van dir no" ("The boys who said no. Draft resistence and the Vietnam war") és una producció de Kind Earth Productions i Insight Productions.