Pot ser venerat un replec de la pell del penis que cobreix el gland? Un tros de pelleringa que s'ha tallat? Un prepuci? A l'Europa cristiana medieval i no tan medieval, sí. I més si es tracta d'una de les poques relíquies del cost de crist que es van quedar a la terra: el Sant Prepuci. L'evangeli de Sant Lluc, escrit uns 80 anys després del naixement de crist, explica que Jesús va ser circumcidat 8 dies després de néixer, seguint la tradició jueva. I a partir d'aquí, comencen dos mil·lennis de veneracions d'un objecte mític, el Sant Prepuci, que va tenir, sospitosament, moltes còpies voltant per Europa, i un dia dedicat a rememorar els fets: la festivitat de la circumcisió de Jesús. La publicació que ens posa en alerta (X) Segons explica la historiadora de l'art i conservadora del museu d'art medieval de Vic, Judit Verdaguer, en un primer moment el prepuci de Crist el va guardar la seva mare: "L'evangeli de Lluc només narra que Jesús, com a nen jueu va ser circumcidat, i un altre evangeli apòcrif que en parla, l'evangeli àrab de la infància de Jesús, explica com aquest Sant Prepuci va sobreviure."  L'evangeli de Lluc és canònic i confirma la circumcisió, però no explica què se'n va fer de la "mini peça". Però l'altre, l'apòcrif, sí que explica que va passar: "Explica que la circumcisió es va fer en una cova i que el prepuci el va guardar una anciana hebrea en una caixa d'alabastre amb oli de nap perquè es conservés, i després va acabar a mans de Maria Magdalena. Detall de la Circumcisió de Jesús de Friedrich Herlin (Viquipèdia) El Sant Prepuci també va pujar al cel? Un dels debats teològics que es van plantejar era si el Sant Prepuci, separat del cos de crist des de bon principi, també va pujar al cel. O dit d'una altra manera: quan Crist, clavat a la creu, va ascendir al cel en cos i ànima, ho va fer sense el prepuci? O el prepuci, que devia estar en algun altre lloc, també va ascendir pel seu compte o es va quedar a la terra? El debat no és menor, perquè si el prepuci es quedava a la terra, deixava als mortals una relíquia per venerar.  "Hi va haver un gran debat perquè els evangelis diuen que Jesús va pujar en cos i ànima, però finalment va acceptar la idea que les parts escindides del cos, com el Sant Prepuci o d'altres, com les dents de llet o parts del cordó umbilical, es van quedar a la terra." Acceptat, doncs, que el prepuci no era al cel sinó a la terra, on va acabar? 8 segles sense prepuci Del Sant Prepuci no se'n va saber res més fins que al segle IX, un dels sobirans carolingis més rellevants de la cristiandat, l'emperador Carlemany, sorprèn tothom: amb motiu de la seva coronació, fa un regal insòlit al papa: li regala el Sant Prepuci.  D'on el va treure Carlemany? "Hi va dues teories: que a Carlemany li va donar el prepuci un àngel, o bé que li va reglar l'emperadriu bizantina Irene amb motiu de la seva coronació. Carlemany el dona al Vaticà, i s'exhibeix a la basílica per a ser venerat". "Era una relíquia de gran potència perquè les restes de Jesucrist era un present molt directe, i això donava a la gent medieval que era molt devota i cristiana, unes garanties que satisfeien la seva necessitat de protecció espiritual. Creien que les relíquies tenia poders miraculosos." Coronació de Carlemany (Viqiupèdia) I com ens l'hem d'imaginar? Com sobreviu un tros de pell de gland embalsamada al pas dels segles? Com devia ser la relíquia venerada? Verdaguer, que és experta en història de l'art, ens en fa una aproximació: "Me l'imagino com un pergamí, però no en una petita urna, sinó en una gran urna d'or i pedres precioses, segons diu la documentació. I no s'exposava sempre sinó en determinats dies, com l'1 de gener. Molts peregrins anaven a adorar-lo, i li demanaven el típic: curar enfermetats, bona collita, perdonar pecats..." Multi-prepuci? El Vaticà va custodiar el Sant Prepuci entre les seves parets, però no van ser els únics: de forma "miraculosa" van començar a aparèixer prepucis per tot arreu: fins a una quinzena d'esglésies van assegurar que també el tenien: a França, Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Occitània, Galícia... tothom volia el seu prepuci. Fins i tot en alguns casos, els monjos que custodiaven un dels prepucis (els de l'abadia de Charós) van demanar al papa que es pronunciés sobre la validesa de la seva relíquia. Plaça del Vaticà (Caleb Miller/Unsplash) La veneració es va acabar amb l'arribada del segle XX. L'any 1900, el vaticà va dir prou: "Tots els prepucis desaparèixer arrel d'un advertiment del Vaticà, que en veure que, novament, sortien per tot arreu, va dir que ja n'hi havia prou de Sants Prepucis i que s'excomunicaria tothom que en parlés i n'escriguis alguna cosa." Algun Sant Prepuci per Catalunya? Preguntada sobre aquesta qüestió, Verdaguer, que va fer una publicació a X recordant que el dia 1 de gener (el vuitè dia des del naixement de crist) havia estat oficialment la festivitat de la circumcisió de Jesús, assegura que no en té constància, però això no vol dir que s'haguessin vist algunes suposades relíquies: "Quan vaig fer el tuit, un tuitaire em va enviar una notícia que parlava del President del Gremi de Revenedors, on hi deia que tenien relíquies: la llet materna de la Mare de Déu (que havia estat molt preuada), estelles de la Veracreu... I també que havien tingut un sant prepuci, però que havia desaparegut"