"El mig amic" és la cançó autobiogràfica més famosa de Peret, també la més famosa en català. Es va estrenar l'any 1968 i la va interpretar, diverses vegades, a Televisió Espanyola, en ple franquisme. Peret, va editar 27 discos (sense comptar recopilatoris) i va participar en 9 pel·lícules, al llarg de la seva vida. Va començar a cantar a les acaballes dels anys 40 i va pujar als escenaris fins al final de la seva vida, l'any 2014, quan va morir per càncer de pulmó.
"Ni Soy Santo" pertany al nou disc "Lágrimas pa otro día". És l'àlbum de retorn de Dellafuente, que torna als escenaris des del 2019. Aquest músic té mig milió de followers i tres milions d'oients mensuals a Spotify. A Granada, d'on és ell, omple estadis. "Ni soy santo" és un corrido tumbado, que tracta de fusionar els corridos de tota la vida amb la música urban. Per a la setmana que ve, el Sergi Vives li llança "El mig amic", de Peret.
La Carlota Flâneur ha mirat la pel·lícula sencera d'"Els miserables" i destaca que tot el musical està farcit de medleys i mashups. Al llarg de les dues hores i mitja que dura la pel·li, es van introduint melodies que després tornen a sonar en altres moments del musical, i s'entremesclen. Entre aquestes melodies hi ha la cançó que li llançava la Laia la setmana passada, que es diu "On my own". Per a la setmana que ve, la Mariona Batalla li ha llançat "Ni soy santo", de Dellafuente.
Rudy de Anda és xicano, mexicà criat als Estats Units, concretament a Long Beach, Califòrnia. Des de petit ha rebut influències mexicanes i de l'escena de Long Beach. "Cavallet del mar" pertany al disc "Tender epoch", un disc del 2020, el primer LP del Rudy de Anda com a solista. Aquest disc el va posicionar molt bé: va entrar a les llistes billboard llatines. Explica el Rudy que, just abans de treure el disc, estava en un moment de crisi bastant fort i llavors va rebre un mail de Colemine Records que deia que volien editar-li un disc en vinil, que és el seu format preferit. Diu que aquell moment va validar tot l'esforç que havia fet des que havia començat a fer música als 15 anys.
Abans de Play Doh, de Luna Ki, la Carlota Flâneur havia escoltat "Setiembre", de la seva mixtape de debut el 2019. Amb aquesta mixtape va irrompre amb molta força en el panorama musical a través de "Setiembre", que es va viralitzar. "Play Doh" està enregistrada amb el seu germà, Pablo Escobarras, i és l'estrena de Luna Ki cantant en català. Per a la setmana que ve, el Franc Lluís Giró li ha llençat "Cavallet del mar", de Rudy De Anda.
La Carlota Flâneur ha descobert una cançó que l'ha deixada bastant bocabadada, perquè era el primer cop que la sentia i li va agradar molt. Es tracta de "The breeze", de Dr. Dog, que van començar a tocar el 1999. Dos dels integrants (Toby Leaman, baixista, i Scott McMicken, guitarra) anaven junts a l'escola i els primers cops que s'ajuntaven per tocar ja feien cançons pròpies, o sigui, creativitat desbordant. Dr. Dog van treure el primer disc durant el 2001. Fins avui han tret onze discos, a més de recopilacions i directes. "The breeze" pertany a "Fate" (que vol dir destí), un àlbum que van treure l'any 2008. Per a la setmana que ve, el Roger Seró li llança "Play-doh", de Luna Ki i Pablo Escobarras.
"La dama de Mallorca" és una versió d'una cançó popular mallorquina, d'un romanç que parla d'una dama preciosa de cabells rossos. La Maria Hein explica que és una cançó que l'ha acompanyat sempre i que tenia moltíssimes ganes de fer-li un homenatge. La va produir al costat dels b1n0 i en Ferran Palau, i el disc que està gravant actualment l'estan fent amb el Sr Chen. Per a la setmana que ve l'Albert Miralles li ha llençat "The Breeze", de Dr. Dog.
"Sunset" és la cançó número quatre de les dotze cançons que té el nou disc de Caroline Polachek, "Desire, I want to turn into you", que es va publicar el 14 de febrer. Aquesta cançó, "Sunset", té una sonoritat molt mediterrània. La lletra ens parla de refugiar-se en algú: "Ets la meva posta de sol, els teus braços són un horitzó càlid, no em penedeixo de res, no miro enrere." Per embolcallar aquesta vibra, la Caroline ens presenta un videoclip rodat a Barcelona. De cara a la setmana que ve, Aina Figuera li llença "La dama de Mallorca", de Maria Hein.
"Bruxelles je t'aime" està inclosa al segon i últim disc de l'Angèle: "Nonante-cinq". La història de l'Angèle és un exemple d'artista que ho està petant i no té una major al darrere (una discogràfica multinacional), té el seu propi segell i ha anat forjant el seu equip al llarg del temps. "Bruxelles je t'aime" ha entusiasmat la Carlota, que ens recomana veure els videoclips d'aquesta cantant i sobretot el documental de Netflix "Angèle". Per a la setmana que ve, l'Estela Ortiz li ha llançat la cançó "Sunset", de Caroline Polacheck.
"Soukora" és una cançó inclosa al disc "Talking Timbuktu", que és un àlbum de l'any 94 gravat en col·laboració entre el músic de Mali Ali Farka Touré i el productor, multiinstrumentista americà, Ry Cooder. "Talking Timbuktu" va ser el primer disc d'Ali Farka Touré reconegut per la crítica i va guanyar el Grammy com a "best world music album". Per a la setmana que ve, Franc Lluís Giró li ha llançat el tema "Bruxelles je t'aime", d'Angele, a la Carlota Flâneur.
"Niños furbito y niñas lo que sea", d'Aiko el Grupo, encaixa en el concepte d'himne generacional. Aiko van debutar el 2020, no paren de fer concerts i estan a punt de treure el segon disc. El 24 de març van actuar a La Capsa del Prat de Llobregat. Pel que fa al so d'Aiko, són prova que el pop punk de guitarres no s'esgota. Per la setmana que ve, l'Albert li ha llançat a la Carlota Flâneur "Soukora", d'Ali Farka Touré & Ry Cooder.
Viva Belgrado són una banda que van treure les seves primeres demos l'any 2012. Han tocat força a Alemanya i al Japó (perquè, a banda d'editar els seus discos aquí, també els editen amb segells petitons allà). Viva Belgrado està format per quatre nois: Cándido Gálvez (guitarra i veus), Álvaro Mérida (bateria), Ángel Madueño (baix) i Pedro Ruiz (guitarra). Li va llançar aquesta cançó la Mariona Batalla. Per a la setmana que ve, el Roger Seró li llança "Niños furbito y niñas lo que sea", d'Aiko el Grupo.
"The princess and the clock" narra la història d'una princesa que viu en una torre, on té un rellotge amb les agulles aturades. És una nena que, aparentment, sempre serà nena, perquè el pas del temps no l'afecta, però aquesta nena té el desig de convertir-se en ocell i, quan ho aconsegueix, les agulles del rellotge tornen a funcionar i el temps deixa d'estar aturat i la nena es converteix en dona. Kero Kero Bonito van néixer l'any 2011 a Londres. Gus Lobban i Jamie Bulled anaven junts a l'insti, feien música electrònica i buscaven vocalista per al grup. Van posar un anunci per trobar una cantant japonesa, volien algú que fos bilingüe i pogués rapejar en japonès. Els va respondre Sarah Midori Perry i van fer match. Van treure la seva primera mixtape l'any 2014 i des de llavors no han deixat d'editar discos. Per a la setmana que ve, la Mariona Batalla ha llançat a la Carlota Flâneur la cançó de Viva Belgrado "Más triste que Shinji Ikari".
El títol de la cançó, "Blue lights" ("Llums blaves"), fa referència a les llums de les sirenes dels cotxes de policia. Jorja Smith explica que quan va escriure aquesta cançó estava cursant comunicació, concretament investigava sobre la influència del postcolonialisme en la música. Part de la seva recerca consistia a fer entrevistes a nois d'onze i dotze anys. Ella els preguntava què en pensaven de la policia i alguns responien: "Odio la policia!" ("Fuck the police!"). Llavors la Jorja els deia: "Què has fet?" I ells responien: "No res, però odio la policia." A la Jorja això li provocava una tristesa enorme: el fet que els nois creixessin amb la sensació de culpa, d'haver fet alguna cosa malament, només pel fet d'haver nascut amb un determinat color de pell, i que això provoqués que visquessin amb por i rebuig cap a la policia. Què va fer la Jorja amb aquesta tristesa? Doncs un gran tema.
Dover és una banda que van formar dues germanes: Cristina i Amparo Llanos. Van agafar el nom d'una marca de roba de la botiga de la seva mare. Aquestes dues noies eren fans de Nirvana i dels Beatles, per això quan van començar a escriure cançons ho feien en anglès. Va ser un grup que va existir del 1992 al 2016 que va viure la transformació de la indústria musical amb l'aparició d'internet. Durant aquests anys van editar vuit discos. "Serenade" forma part del segon disc, "Devil came to me". Aquest disc va sortir el 21 d'abril del 1997 i va ser l'àlbum que las va fer triomfar. L'Aina Figuera li llança la cançó "Blue lights", de Jorja Smith, per a la setmana que ve.
És una cançó slow tempo, amb una base melòdica, que bressola la veu seca de la Rapsody. Aquesta rapera es diu Marianna Evans, i la seva carrera va començar el 2004, quan a la universitat va conèixer el productor de hip-hop 9th Wonder. El 2010 va sortir la primera mixtape de la Rapsody, que es diu "Return of the B-Girl". En el moment de treure la mixtape ja feia uns quants anys que s'havia endinsat en el món del hip-hop, i en aquest primer treball ja comptava amb col·laboracions de Big Daddy Kane o Mac Miller. A partir de llavors no ha parat de treure mixtapes i àlbums; la cançó "Who I Am" pertany al disc "Beauty and the beast", un treball del 2015. Per a la setmana que ve, el Sergi li ha llançat "Serenade", de Dover.
El títol de la cançó "Radio head" (1986), dels americans Talking Heads, va ser adoptat a l'altra banda de l'oceà per Thom Yorke i companyia a Oxford per rebatejar la seva banda, que va passar de dir-se On a Friday a dir-se Radiohead, quan van firmar amb la discogràfica multinacional EMI a començaments dels 90. Thom Yorke va dir que el tema "Radio head" els definia molt bé com a banda, perquè il·lustrava el concepte d'absorbir informació del teu entorn, de comunicar-te a través d'ones com si literalment tinguessin una ràdio al cap. La lletra de la cançó "Radio head" dels Talking Heads diu literalment: "Baby, la teva ment és una ràdio, tinc un receptor dins el cap i estic connectat a la teva longitud d'ona..." Per a la setmana que ve, Franc Lluís li ha llançat "Who I am", de la rapera Rapsody.
Marta Movidas és el nom artístic de Marta España, que és una noia de Madrid amb qui la Carlota Flâneur va compartir escena l'abril passat, a València. Aquesta cantant també és arpista i actualment s'està doctorant en musicologia. En el seu projecte, a banda de cantar, toca el baix. La cançó "La flor de loto florece dos veces" és, segons la Marta mateixa, "una cançó sobre la indestructible força del destí".