Els primers 100 anys de vida de la ràdio a Catalunya, amb el testimoni de més de vint dones professionals del mitjà radiofònic

El documental explica la importància de la contribució de les dones al mitjà radiofònic, valora la seva presència i professionalitat, amplia el panorama amb noms i veus, i fa, així, un exercici de reconeixement col·lectiu i de justícia democràtica. Per fer-ho, combina imatges d'arxiu, entrevistes i sons, que van mostrant de forma cronològica i temàtica els diferents moments que ha viscut la ràdio a Catalunya. "Dones de la ràdio" compta amb el testimoni de més de vint dones de la ràdio: Maribel Álvarez, Maria Lluïsa Solà, Sílvia Tarragona, María Luisa Marín, Pepa Fernández, Julia Otero, Elisenda Roca, Ana María Bordas, Sílvia Cóppulo, Mònica Terribas, Laura Rosel, May Revilla, Esther Bages, Isabel Gemio, Gemma Nierga, Conxita Casanovas, Àngels Barceló, Elvira Altés, Rosa Badia, Neus Bonet, Núria Ribó, Adelina Castillejo i Sílvia Espinosa. Maribel Àlvarez, locutora i escriptora, té una dilatada carrera professional en el món de la ràdio (3Cat) El naixement de la ràdio a Catalunya amb una gran presència femenina El 14 de novembre de 1924, es va inaugurar la primera emissora de ràdio a Catalunya, amb el distingiu EAJ-1 Ràdio Barcelona. Una de les primeres persones que va parlar a la ràdio va ser una dona, Maria Sabaté, secretària del director, que, fent proves de so, va inaugurar un mitjà de comunicació que ha resultat cabdal a la història. Però la primera locutora va ser Maria Cinta Balaguer, que va conduir un programa de literatura per a dones. En aquell moment, hi va haver moltes dones com a locutores. L'any 1934, el tant per cent de dones a la ràdio a l'estat era d'un 52%, mentre que a Catalunya era molt superior, amb un 82%. Es van fer molt conegudes locutores com Rosalia Rovira, Francina Boris, Maria Carme Nicolau o Antolina Boada, que eren considerades com a estrelles. Amb l'esclat de la Guerra Civil, molt dels homes que treballaven a la ràdio van marxar al front i moltes emissores van continuar la programació amb dones com a locutores. Als primers anys d'història de la ràdio a Catalunya, la presència de les dones era majoritària (3Cat) La repressió del franquisme i el nou paper de la dona a la ràdio Després de la guerra, el franquisme va iniciar un procés de depuració de molts professionals de la ràdio i locutores com Rosalia Rovira o Francina Boris van arribar a entrar a la presó. El paper de la dona a la ràdio va ser relegat a la locució de continguts que elles no havien creat. I en aquests primers anys del franquisme, d'acord amb el nou escenari social, es van fer molt populars els consultoris femenins i de bellesa, com el de Montserrat Fortuny, que va començar l'any 1939, i el de l'Elena Francis, creat el 1947. Més endavant, als anys 50, es van popularitzar els espais on els oients feien peticions de discos dedicats; formats com el radioteatre i les radionovel·les, que seguien milers de persones, i també els concursos. Aleshores sonaven les veus de Maria Lluïsa Solà, Maria Matilde Almendros, Maruja Fernández o Maribel Álvarez. Al final de la Guerra Civil, el franquisme va depurar molts professionals de la ràdio, com Rosalia Rovira i Francina Boris, que van arribar a entrar a la presó (3Cat) El ressorgiment de les dones a la ràdio A finals dels anys 70, després de la mort de Franco, les dones van tornar a assolir rols més importants a les emissores de ràdio. I, al mateix temps, el català també va tornar a les ones. L'any 1976, va néixer Ràdio 4, amb emissions íntegrament en català, i també va ser el moment de la creació de moltes emissores locals, que es van convertir en el planter de grans professionals. L'any 1982 va aparèixer RAC 105 i, el 1983, Catalunya Ràdio. La periodista Gemma Nierga es va fer molt coneguda amb el programa "Parlar per parlar", a la cadena SER (3Cat) En aquests anys, triomfen professionals com Odette Pinto, Elisenda Roca, Conxita Casanovas, Núria Ribó, Rosa Badia, Neus Bonet, Isabel Gemio, Pepa Fernández, Sílvia Cóppulo, Sílvia Tarragona, Anna Maria Bordas, Àngels Barceló, Adelina Castillejo, Julia Otero, Gemma Nierga... Ja entrat el segle XXI, les dones comencen a ocupar totes les franges d'emissió: el matí, la tarda i la nit, amb exemples com Mònica Terribas o Laura Rosel. Onda Cero va fitxar Julia Otero quan era popular a la televisió, però ella ja tenia experiència radiofònica prèvia gràcies als seus anys a Ràdio Sabadell (3Cat) Fitxa tècnica: Direcció: Neus Sala Guió: Yolanda Fernández, Neus Sala Realització: Sergio Montesinos Producció: Xavier Collado Producció executiva 3Cat: David Bassa Cabanas, Sílvia Pairó Vila Coordinació de continguts 3Cat: Montse Armengou Martin, Ricard Belis Garcia Producció delegada 3Cat: Daniel Barea Delgado Direcció de fotografia: Josep Gomez Director de producció: Meritxell Torres "Dones de la ràdio" és una producció de Mediaplay, en coproducció amb 3Cat, RTVE Catalunya i La Xarxa.

Els primers 100 anys de vida de la ràdio a Catalunya, amb el testimoni de més de vint dones professionals del mitjà radiofònic

Per commemorar el centenari de les primeres emissions radiofòniques, "Dones de la ràdio" fa un recorregut per la història de la ràdio a Catalunya, amb les veus de les seves protagonistes: dones que van ser i encara són davant i darrere dels micròfons.