L'Hospital Clínic de Barcelona ja és el centre de referència a tot l'Estat en estimulació cerebral profunda aplicada a trastorns del moviment, com ara els que provoquen la malaltia de Parkinson o patologies neuropsiquiàtriques, però ara també ha aplicat aquesta estratègia al tractament de les cefalees en agrupaments.  Es tracta d'una estratègia innovadora, com destaca el neuròleg Pedro Roldán, que ha participat en la primera operació d'aquest tipus que ha fet el centre. "És un abordatge nou. El que fem és actuar en una zona que sabem que té relació amb la gènesi d'aquest dolor. I amb la neuromodulació podem atacar el dolor i frenar la seva propagació al cervell." L'Hospital Clínic, el primer que tracta les cefalees en agrupaments amb estimulació elèctrica (Hospital Clínic) És la primera vegada que es fa aquest tipus d'intervenció a l'Estat en un malalt amb aquest tipus de cefalea, molt incapacitant, i només s'han descrit una desena de casos d'aquest tipus a tot el món Poder preveure les cefalees La tècnica consisteix a implantar elèctrodes que estimulen i modulen l'activitat cerebral i, en aquest cas, a més, s'han fet servir també per recollir dades d'aquesta activitat del cervell de manera que sigui possible preveure episodis futurs de cefalea. La tècnica que han aplicat també permet preveure els episodis de cefalees (Hospital Clínic) Això, segons Roldan, permet avançar-se al brot, tractar-lo amb més eficàcia i sense necessitat d'una estimulació elèctrica contínua, la qual cosa redueix els seus possibles efectes nocius. "Podem diagnosticar l'inici d'una crisi i aplicar allò que aprenem de les ones que enregistrem per poder predir quan apareixeran aquests episodis i ser més eficients per combatre'ls." Resultats encoratjadors El pacient Àlex Porro, de 58 anys, patia des de feia 10 anys entre 3 i 5 episodis de cefalea intensa cada dia, un parell durant la nit, que podien arribar a durar fins a una hora cadascun i que no responien a cap tractament. Els resultats de l'operació han estat molt positius i la qualitat de vida del pacient ha millorat molt (Hospital Clínic) Després de 3 mesos des de l'operació, ell mateix reconeix que la seva qualitat de vida ha millorat molt perquè gairebé no té cap crisi, o només algun episodi esporàdic i poc intens que no requereix medicació. "No és una curació. És un tractament pal·liatiu, però el resultat és satisfactori. No m'ha eliminat les crisis totalment, però pràcticament m'ha tret totes les molèsties i tot el dolor. M'ha canviat la vida per complet."   L'Àlex ha tornat a conciliar el son i ha recuperat les ganes de fer activitats personals i socials que havia abandonat a causa de la malaltia. D'altra banda, els elèctrodes implantats ja han començat a registrar la seva activitat cerebral la qual cosa permetrà preveure possibles episodis futurs.   "Cefalea del suïcidi" La cefalea en agrupaments és un dels tipus de cefalees més doloroses que existeixen. Fins i tot se la coneix com "la cefalea del suïcidi", perquè aquests episodis bruscos i molt intensos de dolor impacten en la qualitat de vida dels pacients, convertint-se en un factor de risc per voler treure's la vida. La simptomatologia principal d'aquest tipus de mals de cap són episodis bruscos de dolor molt intens i totalment invalidants a la cara i als ulls, quasi sempre en un costat, que duren habitualment entre 30 minuts i 3 hores, i que es poden produir en qualsevol moment del dia o de la nit. L'estimulació elèctrica ofereix esperança contra les cefalees més discapacitants (Hospital Clínic) De vegades els brots van acompanyats també d'altres símptomes com llagrimeig, caiguda de la parpella i congestió o secreció nasal. Víctor Obach, director de l'equip que ha practicat l'operació amb elèctrodes, assegura que és una patologia que impedeix tenir una vida normal. "Una cefalea en agrupaments crònica, amb 5, 6 o 10 mals de cap cada dia, és realment incompatible amb la vida laboral, personal i familiar de qualsevol persona." A tot l'Estat es calcula que fins a 47.000 persones pateixen cefalees en agrupaments, sobretot dones. En un 20% dels casos són cròniques i un 10% no responen als tractaments convencionals.