A Catalunya el 70% de la població penitenciària no té acreditada la formació obligatòria. Són 5.600 dels prop de 8.000 presos que hi ha en aquests moments. A les presons es treballa per revertir aquesta situació. Hi ha nou centres de formació d'adults, on treballen 168 docents. Un terç dels interns fan formació instrumental, són quatre nivells que van des de l'alfabetització fins a la preparació per als estudis d'ESO. Un altre terç s'estan traient l'ESO per a adults a través de l'Institut Obert de Catalunya i amb el suport dels mestres de presó. I l'altre 30% tenen estudis postobligatoris, ja sigui de batxillerat, graus de formació professional o estudis universitaris, encara que aquest grup representen menys de l'1%, segons dades del Departament de Justícia. A les presons catalanes hi ha nou centres de formació, com el de Wad-Ras, que és el més petit (Mati Fructuoso) Del total d'interns, només el sis per cent són dones. Al centre de formació d'adults Concepció Arenal de la presó de Wad-Ras atenen fins a 120 internes. Quan una persona ingressa a la presó, fa una prova inicial i una entrevista, i així veuen les seves necessitats. A banda de formació instrumental, als centres penitenciaris també fan classes de català i castellà per als interns nouvinguts i es treballa la competència digital, una mancança que tenen detectada. Montse Puente és la secretària de l'equip directiu i és mestra de presó: "Tenen molt poc nivell de competència digital. Entren al TikTok o a Instagram, però no han obert un Word. Has de començar de zero." Però, en aquest context, com es convenç una persona perquè vagi a classe? "És un punt de trobada per a elles. Acaben d'arribar i venen emocionalment devastades. Fan la prova, es van relaxant i quan toca se'ls diu: 'Seria bo, perquè veig que tens moltes mancances, que aprofitessis el temps. Què et sembla si...'" La Verónica voldria estudiar un grau mitjà de Geriatria (Mati Fructuoso) Aquest és el cas de la Verònica, té 35 anys i és mare de 4 fills. Va ser en un ingrés a la presó, ara fa deu anys, que es va treure el graduat de primària. Ara es vol treure l'ESO per a adults: "Jo entrava i sortia i no m'ho prenia seriosament. I ara aquesta vegada ja no he sortit, és més llarg... I, és clar, ja tinc quatre fills i vull ser un exemple per a ells, que vegin que estudio i treballo." A banda de fer classe, les mestres de presó també fan una feina d'orientació molt important. Núria Mora és la directora de l'escola: "A vegades sí que hi ha gent que et pregunta què pot fer quan surti. Moltes surten amb la idea de continuar, però una altra cosa és trepitjar el carrer i fer-ho, perquè de vegades la realitat és una altra." Això és el que explica la Paola. Té 34 anys i estudia català: "M'agradaria continuar estudiant, però de moment és complicat, perquè la situació que m'espera quan surti no és senzilla." La Núria i la Montse són dues de les 168 mestres que hi ha a les presons (Mati Fructuoso) La Núria i la Montse fa dècades que treballen en presons i se senten pioneres en moltes qüestions de les quals ara sentim a parlar sovint, com l'atenció a la diversitat o l'aula d'acollida de català, que ja eren una realitat a la presó abans que se'n parlés tant a les escoles. Per elles, aquesta és una feina vocacional que implica afrontar situacions molt dures: "Hi ha gent que involuciona per una qüestió de consum de drogues i de malaltia mental. Les tens a instrumental 4 i l'any següent al 3, i després al 2, perquè aquell cervell ha anat a menys. I això fa molta pena", explica la Núria. "A la Model jo havia treballat amb homes amb delictes molt escabrosos. Jo els deia que allò era una escola, i que jo treballo amb persones no amb delinqüents", afegeix la Montse. El servei educatiu és un dels més ben valorats a la presó. Les internes fan un màxim de sis hores i quart de classe a la setmana. I les que estudien a distància tenen ordinadors amb accés a internet limitat per poder treballar. Les mestres diuen que la convivència a classe és bona perquè aquí les aules són espais lliures de converses de presó: "Si comences a entrar en converses personals de cada cas i tothom opina, no sortiries d'aquí. S'ha de tallar perquè, si no, no faries una altra cosa. I nosaltres fem formació."