"Eufòria", tele de qualitat per reivindicar la llengua

Es respira un aire de dia gran. Potser no en sou fans, potser ni tan sols l'heu vist mai, però aquesta nit acaba "Eufòria", el concurs musical que ha revolucionat TV3 per segona temporada consecutiva i que ha aconseguit el que ningú havia aconseguit abans. D'entrada, unes audiències de rècord: encara millors aquesta segona temporada que la primera, cosa que és inaudita en un talent show, fregant els 400.000 espectadors algun dels dies. Uns números brutals. No només per l'audiència del canal habitual, de la televisió de tota la vida, sinó també per la capacitat que té d'arribar a públics diferents i d'obrir nous canals. A TikTok, per exemple, l'última setmana el perfil d'Eufòria ha fet 584.000 reproduccions de vídeo: un compte que ha crescut més d'un 85%. I això és reflex de l'èxit del programa entre els joves i els nens. També a Twich, amb la postgala, que es fa amb una sabata i una espardenya, s'aconsegueixen uns resultats que prendríem mal si els comparéssim amb altres programes amb altres pressupostos i recursos. Més enllà dels números, "Eufòria" ha fet bategar un altre cop els passadissos, les sales de maquillatge i els camerinos de TV3, amb gent jove corrent amunt i avall, purpurina, lluentons, plomes i transparències. Des de la primera gala s'han fet unes 150 cançons, amb 150 posades en escena, vestuaris, maquillatge i coreografies diferents. Cançons en català, en castellà, i en anglès, francès i italià. Recuperant clàssics de la cançó catalana, que ni els mateixos concursants coneixien: Serrat, Llach, Guillermina Mota, Jaume Sisa, Núria Feliu, Dagoll Dagom, fins i tot, Josmar, combinats amb les propostes més internacionals, com Miley Cyrus, Madonna, Taylor Swift, Queen, Edith Piaf o Bon Jovi. "Eufòria" és també la constatació d'almenys dues grans veritats. La primera, que per fer tele de qualitat cal l'aposta dels despatxos, perquè el talent hi és i l'audiència, també. La segona, que es pot reivindicar amb alegria i amb naturalitat el motiu principal que dona sentit a la tele pública: la llengua. I "Eufòria" encara ha aconseguit una altra cosa que feia temps que no aconseguia ningú: que aquesta nit ens asseiem junts al sofà, mare, filles, avis i amics per gaudir d'un programa de televisió que ens fa vibrar i ens fa millors.