Els ministres de medi ambient de la Unió Europea tenen pràcticament enllestida una normativa pionera: obligarà les empreses que tinguin la seu o vulguin vendre productes a Europa, a demostrar que la matèria primera que fan servir s'ha extret en condicions legals i no prové de zones desforestades. Fins ara això només s'havia de fer amb la fusta. Amb la nova normativa la llista s'amplia al bestiar boví, l'oli de palma, la soja, el cacau i el cafè.  3 milions d'hectàrees de bosc perdudes pels productes que consumim  El fenomen es coneix com a desforestació importada. És a dir, com alguns dels productes que produïm i consumim són responsables de la tala d'arbres en zones sovint molt llunyanes, com les selves tropicals. Es calcula que Europa és responsable d'entre un 10 i un 16% d'aquesta desforestació. Dit d'una altra manera, en 12 anys, els productes que consumim han suposat la pèrdua de 3 milions d'hectàrees de boscos tropicals en països com el Congo, Indonèsia o el Brasil, amb efectes per a les poblacions que hi viuen però també per al clima mundial. L'ètnia dayak basap, és una de les comunitats de l'illa de Borneo expulsades dels seus territoris per la construcció de les mines (Edu Ponces, RUIDO Photo) Les emissions derivades de la desforestació representen aproximadament el 10% del total, són les segones del rànquing darrere de la crema de combustibles fòssils. Santi Sabaté, professor d'Ecologia de la Universitat de Barcelona i investigador del CREAF explica per què.  "Són sistemes que poden arribar a tenir 400 tones per hectàrea de carboni. Això vol dir que quan treus aquesta biomassa del seu lloc, quan la cremes, quan la processes, perd la seva funcionalitat i molta d'ella es mobilitza cap a l'atmosfera. Fer això suposa abocar-hi quantitats ingents d'emissions de CO2.  Explotació xinesa a la selva del Congo on es talen 30 arbres al dia (Pau Coll RUIDO Photo) D'exemples d'aquesta desforestació n'hi ha a molts països però no sempre és visible. Pau Coll, fotògraf del col·lectiu Ruido que ha impulsat, juntament amb el CREAF, el projecte Primary, està documentant la el problema i explica el que ha vist al Congo.  "Això és una explotació forestal al mig de la selva. Els treballadors estan talant uns 30 arbres diaris i del que t'adones quan ho veus és que el volum de desforestació no només és pels arbres que trauran, també perquè tota la zona on treballen amb maquinària pesant queda completament arrasada." S'assembla molt al que ha constatat a l'illa indonèsia de Borneo el fotògraf Edu Ponces, que també participa del projecte.  "És una transformació absoluta del paisatge. Estem a un lloc del món on domina el verd i aquí és com un paisatge marcià. Dominen els colors terrossos, hi ha una mena de núvol de pols arreu i hi tenen molta presència els grisos i negres del carbó. Un exèrcit de camions gegantins i màquines diferents estan arrasant el territori en aquest procés d'extreure el carbó."  Les mines de carbó a Borneo destrueixen el bosc tropical i generen filtracions tòxiques als aqüifers (Edu Ponces, RUIDO Photo) Consumim productes il·legals L'Institut Forestal Europeu, on treballa Adeline Dontenville, fa temps que estudia el fenomen amb projectes de cooperació a diferents zones afectades per aquest tipus de desforestació.  "Estem consumint productes il·legals i que són resultat de la desforestació. Venen de terres que han estat convertides en terres agrícoles però que abans eren boscos tropicals primaris. Per exemple, la xocolata que nosaltres consumim està feta amb cacau que s'ha extret en condicions il·legals entre un 20 i un 40% de casos respecte a les normes dels països d'on prové."  La normativa que està preparant Europa pot posar fre al problema. Si tira endavant, les empreses hauran de demostrar que la soja, l'oli de palma o el cacau s'ha produït en una parcel·la que no era de bosc. També se'ls hi exigiran certificats conforme les matèries primeres que utilitzen s'han extret respectant les normes, les lleis del país d'on és originari. Hauran de demostrar, per exemple, que el productor té drets sobre l'ús de la terra o que ha complert amb les normes mediambientals d'ús de pesticides. La proposta que hi ha sobre la taula deixa en mans dels estats membres el control d'aquests requisits i l'establiment de les sancions que volen imposar als que no ho compleixin però Europa ja els dona algunes idees de per on haurien d'anar les sancions als que no els compleixin. Es parla de la confiscació de la matèria prima i sancions econòmiques proporcionades, és a dir, que facin mal a qui no respecti la norma.