Les imatges recents de l'artista Javier Mariscal dibuixant Cobis amb un retolador pels carrers de Barcelona i de les pintades en espais històrics de la ciutat com la basílica de Santa Maria del Pi o Queviures Múrria, han reobert el debat sobre l'autoria, les motivacions i el valor social i artístic del grafiti a casa nostra. És art o és vandalisme? S'han de respectar els monuments artístics o serveix tot per deixar la teva marca? Quines són les motivacions per pintar el teu pseudònim als espais públics? Una radiografia de qui fa grafitis a casa nostra i què els motiva a fer-ho Arnau. 19 anys. Estudiant de disseny gràfic. Fa tags (o firmes) amb un retolador per la seva localitat, Esparreguera. Veu l'street art com una manera de viure i de compartir art. Grafiter anònim que des dels 12 anys, ara en té 28, pinta sobre qualsevol superfície on pugui representar el seu nom i defensa el grafiti com un art il·legal. Roc Blackblock. Activista. 46 anys. Ara muralista. Abans grafiter. Autor del mural censurat en suport al raper Pablo Hasél i crític amb Joan Carles primer, al parc de les Tres Xemeneies. Actualment treballa per ajuntaments. Musa71 fa més de 30 anys que escriu grafitis a Barcelona sense plantejar-se si són legals. Ho fa perquè li recorda, diu, que és lliure Javier Mariscal. 72 anys. Dissenyador, artista i autor del Cobi olímpic. Fa anys que pinta grafitis de manera discreta, però des de fa uns mesos pinta algun Cobi pels carrers de Barcelona. L'artista Javier Mariscal pintant un Cobi a la façana de la Casa Seat de Barcelona Hi ha llocs on es pot i on no es pot pintar? L'opinió dels grafiters amb què hem parlat és unànime: cal respectar el patrimoni. A partir d'aquesta premissa, cadascú tria en quins espais se sent més còmode deixant la seva empremta. El grafiter anònim assegura que no troba lícit pintar en façanes i esglésies: "Entenc, però, que dins del món de grafiti hi hagi gent que no trobi límits i pinti allà on vulgui." En el cas de l'Arnau, que és estudiant de disseny gràfic, la seva preocupació és respectar els companys: "Vigilo de no tapar cap altre grafiter." Roc Blackblock defensa els monuments -"No pintaria mai a la parròquia del barri", però també se sent amb el dret de poder-se expressar davant d'anuncis sexistes al carrer o quan posen la samarreta del Barça al monument de Colon. La Musa71 se sent més còmoda quan l'edifici en el qual pinta està abandonat: "Entenc que si ho estan, ningú es preocupa d'ells." Javier Mariscal afirma: "Pinto on ja està ple de grafitis, a les persianes, per exemple. Els grafitis donen vida." L'empresa Montana Colors, líder mundial en fabricar puntura en esprai, té dos punts de venda a Barcelona (Catalunya Ràdio) Dins del món de l'art, com es veu el grafiti? Tots els grafitis són art? Jordi Rubio i Marc Mascort són el fundador i cap de cultura de Montana Colors, empresa líder mundial en la fabricació de pintura en esprai. Té 80 punts de venda arreu del món, dos a Barcelona, i defensen que el grafiti és un espai de llibertat i d'expressió. També apunten que l'art contemporani és l'art urbà. "El grafiti fa que el missatge pugui molestar, l'art és això." Mark Madness, fotògraf i exgrafiter, és l'autor del llibre "Barcelona Showdown" que documenta els últims 30 anys de grafitis al metro de Barcelona. Per a ell, el grafiti és una realització personal per sortir de la vida qüotidiana. Però també defensa que si algú fa un art il·legal, encara que sigui un artista reconegut, ha de pagar el mateix preu que algú que no està reconegut. "El grafiti al metro és un art il·legal que està circulant." L'interior del llibre de Mark Madness que documenta 30 anys de grafitis al metro de Barcelona En Balu és el director del Canal Gallery de Barcelona i denuncia que depenent de qui fa la pintada al carrer està reconegut d'una manera o altra. "Si Picasso comencés a posar la seva firma al carrer, seria molt diferent." Per això creu que les pintades al carrer en general estan mal vistes, però canvia l'opinió en funció de qui ho fa. Antònia Maria Perelló, cap de col·lecció del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, ho veu una mica diferent perquè està directament afectada. Assegura que s'ha de distingir entre pintar el patrimoni i el grafiti com a art i manera d'expressió artística. L'última neteja i restauració de l'escultura "La Ola" d'Oteiza ha costat al MACBA uns 20.000 euros. "No ens queda més remei que netejar els grafitis. O assumir que la ciutat es queda així com la tenim." Clarament, el debat segueix obert i no sembla que hi hagi una solució que mantingui contentes totes les parts.