Granollers, el Gernika català

Eren les 9 i 5 minuts del 31 de maig de 1938. La Porxada de Granollers estava plena de persones fent cua per comprar. Els nens anaven cap a l'escola. De sobte, sense que sonés cap alarma, cinc avions italians van deixar caure 60 bombes i 75 quilos de metralla. Va durar un minut. El resultat: 226 morts i un miler de ferits. I la ciutat va canviar per sempre. Aquest tràgic fet de la Guerra Civil, el recull ara el llibre "I el cel ens va caure al damunt", una novel·la de no-ficció que s'endinsa en una vintena de casos i que s'ha fet després d'escoltar una seixantena de testimonis. Persones que ara tenen al voltant de 90 anys i que quan van patir l'atac mortífer eren només criatures. "Aquest llibre arriba 85 anys tard. Com hauria estat si l'haguéssim pogut escriure mesos després del bombardeig? Tindríem una riquesa de casos... Però tenim els 40 anys de silenci i a la memòria històrica li ha costat molt d'arrencar. Coneixem més els bombardejos d'Hiroshima o Dresden que els nostres." La Porxada derruïda pel bombardeig de la Guerra Civil (Autor desconegut/Ajuntament de Granollers) L'Agustinet i la nena de les trenes El projecte parteix de la campanya de l'Ajuntament de Granollers "Contra l'oblit. Crida a la memòria del bombardeig". El periodista i escriptor ha pogut consultar una quarantena llarga de testimonis enregistrats en un arxiu de fonts orals i ell en va parlar amb 18 més. De tots, en va fer una tria i les seves històries les trena oferint un ventall íntim, ple d'empatia, que alhora es converteix en el retrat d'una època, amb les fàbriques col·lectivitzades i el dia a dia fent llargues cues per comprar. Avui fa 85 anys del bombardeig de Granollers, que va provocar 226 morts. Ho reconstrueix el llibre "I el cel ens va caure al damunt", de @senyorforns, que ha escoltat desenes de testimonis com els recolllits per l'Arxiu Municipal de Granollers. &#128071;@Ed_62 @de_granollers pic.twitter.com/VFPIIUPJS2 Montse Camps Puigantell (@MontseCampsP) May 31, 2023 Hi trobem casos com el de l'Agustinet. Tenia 13 anys i anava cap a l'escola amb la seva germana petita, la Beatriu, i un amic. Quan va caure la primera de les quatre bombes es va quedar paralitzat i va morir a l'instant. En canvi, l'altre nen i la seva germana es van salvar perquè van tenir l'impuls de refugiar-se en un portal. L'Agustinet era fill de l'escriptor Esteve Sarroca, un dels noms il·lustres que també apareixen al llibre. Al seu costat n'hi ha d'altres, com l'escriptor Joan Triadú, que l'any 1938, amb només 16 anys, era mestre en una escola de Granollers; Antoni Jonch, que acabaria sent director del zoo de Barcelona o Paco Parellada, ànima de la Fonda Europa. Cada història es converteix en un homenatge. És el cas de la Mercè Ventura, "la nena de les trenes", que va morir fa pocs dies. "Li va caure la casa a sobre. La van pujar a un camió perquè tenia una ferida molt lletja al cap. Hi tenia un ferro i al cap de 3 dies a l'hospital li van poder treure. No podia dormir perquè allà tot eren crits de ferits i mutilats. Quan va tornar a casa, estava enfonsada. No tenia res." Albert Forns davant la Porxada (Ajuntament Granollers) Albert Forns s'emociona quan parla d'aquells fets, especialment dels nens que van morir. Van perdre la vida 19 nens menors de 12 anys. "La història del fill del Mulet, que tenia un quiosc, és esfereïdora. Va quedar estampat, precisament, davant el quiosc i la sang es va veure durant mesos. Al llibre recreo que era un nen expert en còmics i que el seu pare li deixava llegir abans que ningú. I segur que devia ser així." Rellotge aturat per sempre Davant de la coneguda Fonda Europa tots els edificis van quedar arrasats i els rellotges de la botiga dels Colomer es van aturar a les 09.05. Per això se sap quan va ser l'hora exacta de la tragèdia. Després d'allò, es van crear refugis perquè tothom hi pogués entrar en cas de més bombardejos. Ara s'han convertit en punts importants de recuperació de la memòria d'uns fets locals, però amb ressò universal. "Tenia ganes d'explicar una història que avui també està passant, veure i mostrar què hi ha darrere dels 226 morts, humanitzar-los, escriure un llibre que anés més enllà de les bombes. He intentat prioritzar els relats de dones, de mares, àvies i filles." Bombardeig de la Guerra Civil (Col·lecció Ajuntament de Granollers, de Josep Coll i Josep Lluis Infiesta) Soldats italians que es van equivocar d'objectiu La documentació dels arxius militars italians i espanyols assenyalen que els objectius eren la central elèctrica, situada un quilòmetre més lluny de la ciutat, les indústries reconvertides en fàbriques de guerra, els tallers de muntatge i reparació d'avions o l'estació de ferrocarril de la línia del nord. Els soldats italians al servei de Franco van errar l'objectiu i van llençar les bombes en ple centre de Granollers. El llibre, escrit sempre en tercera persona, també parla d'aquests soldats, que tenien la base a Mallorca. No van ser gens conscients del mal que havien fet, com a mínim en aquell mateix moment. "Aquí jo m'he esborrat. En altres llibres meus hi havia molta autoficció. En aquest em poso al servei de les seves històries." Albert Forns amb el llibre a la Fonda Europa (Montse Camps/Catalunya Ràdio) També hi apareix el seu besavi, Joan Canal, un dels morts de l'atac mortífer, que ara queda plasmat en aquesta obra escrita que es configura, diu, com una ofrena a les víctimes. Publica Edicions 62.

Granollers, el Gernika català

Albert Forns reconstrueix a "El cel ens va caure al damunt" el bombardeig que va patir la ciutat el 1938, un dels més sagnants de la Guerra Civil