La inflació disparada al 160% i els projectes controvertits del nou president argentí, com la dolarització o les privatitzacions massives, poden repercutir en els negocis de les empreses catalanes instal·lades a l'Argentina o en el volum d'exportacions. Tot aturat És el cas del grup Sagardi, que ja fa 15 anys que té un restaurant a Buenos Aires i un celler a la província de Mendoza. El seu president, Iñaki López, explica que actualment tots els projectes d'expansió de la seva empresa estan aturats i que és molt difícil que l'Argentina rebi inversions estrangeres: Avui en dia, per a qualsevol empresa estrangera és molt difícil fer una inversió a l'Argentina perquè la inseguretat jurídica i econòmica és molt gran. Però ja ve d'abans, no és qüestió de què vindrà a partir d'ara, sinó del que hi ha hagut fins ara.   A més, el que facturen ha perdut valor, d'una banda, per la hiperinflació i, de l'altra, pel tipus de canvi de les divises, com explica Judith Panadès, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat Autònoma: Si una empresa d'aquí té una filial a l'Argentina, els beneficis allà són en pesos. Què ha passat? Que amb la hiperinflació els pesos perden valor i, a més, el tipus de canvi del peso a l'euro ha baixat moltíssim. Aquell benefici que tenia l'empresa filial argentina, quan el converteixes en euros, és molt menys. La inflació descontrolada castiga la població argentina: un 40% dels argentins no guanya prou per tenir una vida digna (Claudio Santisteban / dpa ) En el cas concret del restaurant del grup Sagardi, el seu president diu que canvien la carta cada dues setmanes per actualitzar els preus d'acord amb la inflació: És una bogeria. Cada 15 dies ens envien els preus de compra dels productes i cada 15 dies hem d'adequar els preus de venda del restaurant al client. I saps que, si t'adorms i no ho fas, tens el desastre a sobre. Inversions congelades Mentrestant, les companyies instal·lades allà estan a l'expectativa i viuen amb molts dubtes l'aplicació de les mesures que ha promès el nou president ultraliberal, segons diu Judith Panadès: Incertesa absoluta. En el moment en què es vagin prenent aquestes mesures (no sé quines es prendran i quines no, quines es podran prendre...), si hi ha una millora de la situació econòmica, jo crec que es dibuixarà un altre panorama. Tot i això, Panadès creu que les empreses de moment no marxaran perquè ja hi estan instal·lades i hi han destinat recursos. Però potser no faran noves inversions. I les empreses que potser havien pensat en el mercat argentí es faran enrere fins que no ho vegin més clar: Primer s'ha de crear un entorn una mica més confortable per a les empreses, més atractiu. Les empreses inverteixen quan hi ha estabilitat i oportunitat de negoci. Primer s'ha de frenar la inflació i amb això hi haurà una certesa, una estabilitat de preus. I després tota la resta vindrà al darrere. Protestes a l'Argentina contra l'atur, la pobresa i l'FMI, davant del Ministeri d'Afers Socials (Reuters) Deute i corrupció Per alguns empresaris, com Iñaki López, el mal estructural argentí és el seu descomunal deute amb el Fons Monetari Internacional, i també la corrupció dels polítics: La gent es dedica a la política per fer calés i això està molt instaurat en la cultura política de l'Argentina. I és indiferent la força política que governi.   Actualment, més de 600 empreses catalanes exporten de forma regular a l'Argentina, però el volum només representa el 0,4 per cent del total de les vendes de Catalunya a l'exterior. I hi ha 200 filials d'empreses catalanes al país. La majoria són del sector de l'alimentació i, en menor mesura, de l'audiovisual, educació, finances i tecnologies de la informació i la comunicació.