Caminar pel pla i la serra de Busa, al Solsonès, és una formidable manera de descobrir grans panoràmiques del Prepirineu i també alguns episodis molt rellevants de la nostra història, començant per la "presó de Busa", l'extrem de la serralada conegut com el Capolatell, que durant la Guerra del Francès es va convertir en una presó a l'aire lliure.  Panoràmica des de la punta de la presó (Gerard López) El nostre caminaire Joan Vilaplana no té paraules per descriure-ho, per això ens hi ajuda la Montse Vilalta, tècnica de l'oficina de Sant Llorenç que ens detalla aquest capítol històric, i també la Núria Sala, que coneix la ruta de dalt a baix i ens posa nota a la nostra explicació. I no només això: també visitem la gran masia del Rial de Busa per conèixer la vida de la Pilar Muntada, que hi viu des de petita.   El Rial de Busa (Joan Vilaplana) El geògraf del programa, Guifré Lloses, ens aporta dades geològiques i humanes de la zona: "La serra de Busa la podem ubicar a la part més septentrional de la comarca, en un vèrtex de dramàtica confrontació de relleus geogràfics, a la vall del Lord. Es tracta d'un tauler de joc on totes les peces miren  d'encabir-se en direccions oposades i formes distintes i capritxoses, donant peu a un paisatge a voltes caòtic." El nostre entrevistador Xavier Soler ha anat a preguntar sobre Busa entre els veïns de Gelida. I encara més: el fotògraf Sergi Boixader, col·laborador de la revista "Descobrir", ens ajuda a trobar les millors imatges de la vall.  Panoràmica emboirada des de la serralada (Sergi Boixader) Dades bàsiques i itinerari L'entorn de Busa dona per a moltes excursions, com, per exemple, la que surt des del pantà de la Llosa de Cavall, però la que ens plantegem és més curta. En Joan Vilaplana ens en proposa una que comença al pla de Busa: "Per accedir-hi hem  d'arribar fins a la població de Navès i allà agafar una pista asfaltada que, al cap d'uns 12 quilòmetres, ens durà fins al pla de Busa. Tindrem al davant una sortida  d'uns 9 quilòmetres i mig, 350 metres de desnivell, i apta per a tota la família. En 3 o màxim 4 hores hauria d'estar feta." Com sempre, ja sabeu que podeu trobar tot l'itinerari al track de Wikiloc vinculat a l'equip del programa clicant aquí. I si preferiu una ruta més llarga, des de la Llosa de Cavall, la trobareu aquí. Reclams 1. El pla de Busa: L'altiplà està situat a 1.300 metres d'altitud, un lloc singular de gran amplitud i obertura. En Joan s'hi ha extasiat: "Penseu que arriba a unes dimensions de 4 per 2 quilòmetres, així que déu-n'hi-do, i és una meravella geològica perquè som entre 500 i 700 metres per damunt del fons de la vall i estem envoltats de cingleres per tots cantons. Per tant, xoca trobar-t'hi una esplanada tan gran i tan relaxant en un indret d'accés tan agrest." El pla de Busa està encaixonat entre el riu Cardener, a ponent, i el riu d'Aigua d'Ora a llevant, amb els espadats de la muntanya al Nord i esquitxat per algunes masies històriques. Una de les més grans és el Rial de Busa, on hi ha viscut des de petita la Pilar Muntada Cardó, que ens convida a conèixer la casa i la seva vida:  "Ens agradava viure aqui i hem anat aguantant aquí... Al final ha anat arribant la llum, el telèfon, i la carretera també s'ha arreglat i s'hi arriba més fàcilment. I també tenim alguns veïns, que fan turisme rural." La Pilar Muntada del Rial de Busa al menjador de casa (Joan Vilaplana) 2. L'església de Sant Cristòfol de Busa. A Sant Cristòfol hi arribarem ben aviat, quan portem només un quilòmetre i mig de ruta, i per terreny ben planer. Es troba al peu de la cinglera i és visible des de qualsevol punt del pla de Busa.  "Es tracta d'una església neoclàssica del segle XVIII construïda damunt d'un petit turonet, sobre vestigis romànics del segle XI i amb un petit cementiri adjacent. I des del turonet de l'església ja tenim unes primeres panoràmiques vastes i àmplies cap a d'altres massissos. En dia clar us destacarà a la vista les formes retallades de Montserrat i les seves agulles." Sant Cristòfor de Busa (Sergi Boixader) 3. La presó de Busa: I al final, la joia de la corona: la presó de Busa. Ens demanarà salvar un desnivell de 170 metres fins a dalt la carena i abans de seguir cap a la presó arribarem al Cogul, el punt més alt de la serra de Busa. Al llarg de la carena tindrem vistes impressionants de tot el Prepirineu: d'oest a est, la vall de Lord i el Port del Comte, la serra del Verd, el Pedraforca i la serra d'Ensija.  De fet, la Núria Sala reivindica aquesta part de país: "Hem de remarcar que som al Prepirineu, perquè el Prepirineu esta infravalorat. Tot és el Pirineu i tothom parla del Pirineu mentre aquí, al Prepirineu, estem més abandonats, no ens coneixen prou. Però bé, també tenim més calma. Cal veure'n el cantó bo i el cantó dolent..." Vistes de la vall de Lord des del mirador (Sergi Boixader) Des del Cogul, seguirem carenejant, ara perdent alçada fins al mirador del Capolat, on tindrem una excelsa vista del pantà de la Llosa del Cavall, de Sant Llorenç de Morunys, de la resta de la vall de Lord i de la serra del Port del Comte. I aquí, com explica en Joan Vilaplana, ens trobem un punt clau: un pont de ferro que salva un desnivell amb una caiguda important. "Aquest pont és l'únic accés al Capolatell, l'extrem final de la cinglera envoltada d'estimball per tot arreu. Aquest lloc es va convertir en una presó a l'aire lliure durant la guerra del Francès, entre el 1808 i el 1814. Els presoners s'enviaven a aquest extrem i se'ls retirava el pont d'accés, de manera que quedaven aïllats." L'actual (i fiable) pont d'accés al Capolatell, cap a l'antiga presó (Sergi Boixader) De fet, tal com recorda la Montse Vilalta, les condicions a la presó de Busa eren pitjors que les d'una presó tancada: "Hem de pensar que vivien pràcticament al ras i les condicions eren duríssimes. Era molt cruel perquè els presoners patien molt, allà, a la intempèrie i aïllats, sense menjar i sense aigua. La llegenda popular diu que molts d'ells, desesperats, es tiraven penya-segat avall i mentre queien cridaven 'Mourir à Busa et resurgir à Paris', o sigui: 'Morir a Busa i ressorgir a París.'" Res més. Si ens voleu fer arribar algun comentari, proposta, queixa o suggeriment, podeu contactar amb nosaltres a suïssa@3cat.cat.