Itinerari i reclams pel sender del mil·lenari de Montserrat

La proposta que ens ocupa és el nou sender que fa un recorregut perimetral de la muntanya de Montserrat, el PR-C 1025, inaugurat el gener del 2025 amb motiu del mil·lenari del monestir de Montserrat. La ruta l'ha promogut la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i té el suport del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Ens en donen detalls dos convidats d'excepció: el director de comunicació de la FEEC, Quim Pons, i un dels impulsors de la ruta, el tècnic de territori de la Federació, Josep Llusà. "En un 90 per cent aprofita recorreguts que ja existien i ha calgut senyalitzar sobre camins existents. Ens va portar feina encaixar el traçat, perquè tots els municipis demanaven que passés pel seu tros. Al final, hi vam posar seny per donar-hi coherència excursionista; si no, hauríem fet un Frankenstein." Estampa ombrívola de la ruta (Josep Llusà/FEEC) També hi ha, però, un tram nou de trinca: un camí d'uns 3 km del refugi Agulles fins pràcticament al Bruc, un "tros inèdit que s'ha pintat de nou". I això, com sempre, ho expliquem amb l'experiència del nostre caminaire oficial, Joan Vilaplana, les entrevistes d'en Xavier Soler, i les aportacions del nostre geògraf nacional, Guifré Lloses: "La seva riquesa és immensa des de molts punts de vista, inclosa la seva original toponímia en moltes de les seves agulles: el Frare Gros, el Bisbe, la Màquina de Tren, la Salamandra, el Frare Baix, els Ecos, la Gorra Frígia, la Cajoleta, els Flautats, el Gegant Encantat, la Porra, la Punxa, el Gerro, el Timbal, el Camell dels Ecos, la Bola de la Partió, la Bitlla... I encara més: l'Esfinx, el Lloro, l'Elefant, la Prenyada, la Mòmia, la Momieta, el Dauet, la Filigrana, el Rave, la Campana, el Sentinella, el Fusell, el Setrill, el Faraó, la Talaia Gran, la Monja, les Bessones, l'Escorpí, els Plecs del Llibre, els Pollegons, la Cadireta o el Cavall Bernat. Quina anada d'olla!" La paret Nord i els Frares Encantats, zona de bones vistes (Gerard López/CAT de Setmana) Dades bàsiques i itinerari: Segons resumeix Joan Vilaplana, estem parlant d'un PR, un petit recorregut, tot i que això de "petit" ho posaríem entre moltes cometes: "Són 27 quilòmetres amb 300 metres i un desnivell acumulat de 1.477 metres. És un bon desnivell, però també és veritat que es reparteix en 27 quilòmetres i, per tant, podem dir que el desnivell no és el més dur I el temps per fer-lo es calcula en unes 9 hores i mitja." I com que és una ruta circular, es pot començar des de més d'un lloc: Collbató, el Bruc, el mateix monestir... I no cal fer-la sencera, se'n pot fer només un tros i tornar. De totes maneres, i tal com recorda Josep Llusà, si es vol fer sencera i en dos dies, sense presses, la millor opció és la següent: començar al monestir i un cop a l'altre extrem de la muntanya, fer nit al refugi d'Agulles Vicenç Barber: "Al refugi s'hi pot dormir i fan un menjar espectacular perquè el guarda s'ho curra molt. No és broma: us puc assegurar que l'arròs que fa en Llorenç està a l'alçada dels millors restaurants. Us en dono la meva paraula. Això sí, reserveu abans." El PR-C 1025 ressegueix tot el vessant de ponent de la serralada (Gerard López/CAT de Setmana) Reclams Les vistes entre Sant Benet i Santa Cecília: A molts punts de la ruta i la muntanya gaudim de grans panoràmiques, però les que ofereix el vessant nord/nord-est, des de Sant Benet i anant cap a Santa Cecília, són úniques. "Allà hi veureu unes vistes del Pirineu i de tota la plana del Bages. És molt espectacular i és un recorregut relativament fàcil." De fet, les vistes són una constant en tot el vessant nord. El monestir des de la Miranda dels Ermitans, en ple sender (Gerard López/CAT de Setmana) Les coves del Salnitre Les coves del Salnitre, una de les meravelles de Catalunya, es troben ben a prop del pas del sender, al terme municipal de Collbató: "De fet, pots començar la ruta al bell mig del poble o bé en un parcament propi de les coves. I allà et desvies 5 minuts, visites les coves i després pots tirar cap a Montserrat. No diries que en aquest lloc tan a prop de tots hi tenim aquesta meravella." El refugi Vicenç Barbé Aquest punt de referència esta situat al bell mig de la regió d'Agulles. Per tant, és ideal per a escaladors, al vessant sud del massís, a 892 metres d'alçada. I ens queda just a mig camí. L'espai té 20 places guardades i 16 de lliures, tot i que el concepte "lliure" demana un matís, segons recorda Josep Llusà: "Els refugis que realment ho són, com el d'Agulles, són establiments amb un guarda una tercera part de l'any, un responsable que ofereix una cuina i dona un servei i hostatge a la gent que hi va. Però quan el guarda no hi és i el lloc queda obert no és perquè la gent hi vagi a fer la festa de torn, sinó per refugiar la gent: en cas de mal temps, que et puguis aixoplugar, o si et fas mal... Per fer de refugi davant d'una emergència." Refugi Agulles Vicenç Barbé, a l'extrem oposat del monestir (Josep Llusà/FEEC) I no només això, com recorda Quim Pons, n'hi ha més d'un que té el concepte de refugi mal entès: "Hi ha gent que fan servir els refugis mal anomenats lliures per instal·lar-s'hi de vacances quinze dies, i acaben ocupant la plaça d'algú que hi compta per fer-lo servir com a refugi de veritat." Com sempre, i que per mil anys duri, ja sabeu que podeu enviar-nos les vostres propostes i suggeriments al correu del programa: suïssa@3cat.cat.

Itinerari i reclams pel sender del mil·lenari de Montserrat

Les vistes entre Sant Benet i Santa Cecília, el refugi Vicenç Barbé i les coves del Salnitre, entre els al·licients de la ruta