Itinerari i reclams per la serra de Marina, al Barcelonès

La serra de Marina és l'escenari diari i sovint absent d'una part important de la població del nostre país que mereix ser més coneguda per tothom. Per això proposem una sortida pel Barcelonès Nord resseguint un racó d'aquesta serralada litoral, que ens portarà fins al poblat ibèric del Puig Castellar, sobre Santa Coloma de Gramenet. Fem l'excursió amb els consells i impressions d'un veí de Santa Coloma, el nostre home enquestes, Xavier Soler, i també sortim al carrer: què en sap, de la serra de Marina, la gent de l'interior del país? Ho anem a preguntar pels carrers de Cardona. Camí entre Sant Climent i el Puig Castellar (Gerard López) Aprenem aspectes socials i històrics d'aquesta muntanya "metropolitanitzada" amb el nostre geògraf, Guifré Lloses, i com sempre, el nostre estiracames Joan Vilplana ens explica els ets i uts d'aquesta ruta circular. Dades bàsiques i itinerari: Ruta en bona part circular que inclou de tot: turons, turonets, pins, ermites, convents, panoràmiques, dòlmens i coves. Tot plegat ens surt per uns deu quilòmetres i unes tres hores de ruta, amb un desnivell de tan sols 220 metres. Farem una descoberta social i històrica d'una muntanya que, geològicament, ha sigut explotada per l'home des de fa segles, com recorda Guifré Lloses: "La calcària forma part de la seva composició geològica. És per això, i per la seva proximitat a la gran trama urbana, que a la serra de Marina hi trobem fins a cinc pedreres extractives explotades per la indústria del ciment necessari per facilitar el gran creixement urbà metropolità. Cinc són també els passos viaris de muntanya que creuen la serra i comuniquen la plana del Vallès amb els pobles de costa del Maresme: la Vallensana, la Conreria, la Font de la Cera, coll d'Òrrius i la collada de Parpers." Podeu consultar l'itinerari clicant al track de Wikiloc vinculat a l'equip del "No cal anar a Suïssa". Reclams 1 - El poblat ibèric del Puig castellar Vistes al Vallès des del poblat ibèric del Puig Castellar (Gerard López) Aquest és el punt culminant de la ruta, tenint en compte que es troba dalt d'un dels cims més estratègics. Els ibers tenien molt clar on s'havien de fer forts: el caminaire Vilaplana en destaca les panoràmiques metropolitanes: "Per començar, bones vistes cap a la desembocadura del Besòs, la plana de Barcelona i bona part del Vallès i del Maresme. Només per això, ja fa que aquest primer moment sigui un 10 absolut. I també el patrimoni arqueològic: "El jaciment es correspon a un poblat ocupat pels laietans entre el segle VI i el II abans de Crist. S'hi pot observar com hi havia una certa ordenació urbanística, amb el poblat adaptat a les característiques del terreny, les cases aixecades en terrasses retallades a la roca i les construccions disposades a l'entorn dels camins de pas. Carrers, que en diríem ara. El poblat segurament va ser abandonat arran d'esdeveniments relacionats amb la segona guerra púnica. En definitiva, un punt que combina bones vistes amb una classe d'història de primera magnitud. 2 - Ermites de Sant Climent i Sant Onofre Atapeïda ermita de Sant Onofre (Gerard López) A només un quilòmetre del poblat ibèric, ens trobem l'ermita de Sant Climent, que mira cap al mar, i situada a cavall dels municipis de Montcada i Reixac, Badalona i Santa Coloma. Es tracta d'una petita capella, de planta rectangular i que data del segle XVII, i que té la seva història particular: "Va ser erigida pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra, el monestir que ens trobarem més endavant. I s'explica que la gent hi anava per demanar que no faltés aigua als municipis adjacents. Aquests que dèiem: Montcada, Badalona i Santa Coloma de Gramenet." Passat Sant Climent, a només uns 600 metres, trobarem l'Ermita de Sant Onofre, petit oratori de finals del segle XV i també aixecat pels monjos de Sant Jeroni. També amb fermes vistes cap a Badalona i Barcelona. 3 - Monestir de Sant Jeroni de la Murtra Sant Jeroni de la Murtra (Gerard López) Sant Jeroni és a la falda de la muntanya, a uns tres quilòmetres de Sant Onofre. Tot un referent: "Es tracta d'un antic monestir gòtic, fundat l'any 1416 i amb monjos fins l'any 1835, quan va ser desamortitzat. Va ser escenari de la trobada entre els reis catòlics i Cristòfor Colom, l'any 1493." Si la ruta us ha agradat, hi voleu dir la vostra o teniu algun suggeriment o queixa, ja ho sabeu: som tot ulls al correu del programa: suissa@catradio.cat.

Itinerari i reclams per la serra de Marina, al Barcelonès

Les vistes del litoral, el poblat ibèric del Puig Castellar i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, entre el més destacat