Sis de cada deu pobles de menys de 1.000 habitants de Catalunya han perdut població entre el 2008 i el 2015, els anys de la crisi. Perden fins a un 5% de la població, en total 5.600 habitants. La majoria dels pobles de menys de 1.000 habitants que perden població són en comarques bàsicament rurals que, alhora, són les comarques on set anys després hi ha més gent que abans que es dedica a la pagesia. En aquestes comarques, el nombre de persones que treballen al sector agrícola creix per sobre de la mitjana de Catalunya. L'èxode rural de grans proporcions ja s'ha acabat, no es perden grans xifres de població, però el sector de la pagesia, que es manté com el principal en l'economia d'aquestes zones, no és prou per generar fluxos d'augment de població. Segons dades de l'Idescat, el Pirineu, Lleida, la Catalunya central, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són les comarques que concentren els pobles que perden població. Sobre un mapa, formen un eix interior i central al país que arriba a tocar la costa pel sud. Concretament, les comarques que perden més població són l'Alta Ribagorça, amb un 19%; el Montsià, amb un 15; les Garrigues, amb un 12%, i la Terra Alta, amb un 10%. Si ho mirem per municipis, dels 20 pobles que més habitants han perdut a Catalunya, la majoria estan per sobre d'una pèrdua del 20%, que, en petites poblacions com aquestes, suposa una sagnia per al municipi molt difícil de recuperar. Els casos més extrems són Orpí, a l'Anoia, i Siurana, a l'Alt Empordà. Són al capdavant del rànquing de despoblament, amb un 28% de pèrdua de població. El cas de Siurana és excepcional perquè és en una comarca, l'Alt Empordà, que en general guanya població a gairebé tots els municipis. A les Terres de l'Ebre, la pèrdua de població de la majoria dels municipis fa que les pèrdues generals per comarques siguin molt elevades. De fet, les quatre comarques de les Terres de l'Ebre acumulen pràcticament un 40% de pèrdua de població als seus municipis de menys de 1.000 habitants, que són la majoria. Les Garrigues, una de les comarques més afectades La distància amb una ciutat i les males comunicacions són un denominador comú dels pobles que perden població. Un és Cervià de les Garrigues, a la comarca de les Garrigues. Aquesta localitat ha perdut el 19% de la seva població des del 2008. La gent gran predomina a la localitat. Els joves han marxat per estudiar o treballar en altres llocs on hi ha més oportunitats. La construcció era un dels sectors més forts a la localitat abans que la bombolla immobiliària esclatés. Ara, ho és l'olivera i l'oli, sectors no tan profitosos, i, per això, l'atur és considerable, segons la seva alcaldessa, Mercè Rubió. La població total de Cervià de les Garrigues és de menys de 700 persones. A l'escola, hi ha una quarantena de nens i aquest any en naixeran cinc més, tot un rècord, però això no serà prou per impedir que el cens continuï aprimant-se. Els pobles que guanyen habitants són a prop de la costa Hi ha 192 pobles repartits en 15 comarques que han guanyat població. La majoria són a prop de ciutats més grans que els poden donar serveis. Aquests municipis han guanyat 3.500 habitants, cosa que suposa un 5% del total. Les comarques on els petits pobles han guanyat més població són majoritàriament a la franja costanera, com ara l'Alt Empordà, que guanya gairebé un 6% de població; el Gironès, que en guanya el 10%, o el Tarragonès, que n'augmenta el 14%. En aquests municipis, hi guanya pes el sector serveis i, més lleugerament, la indústria. Hi incideix, per tant, el factor complementari de "pobles dormitori". Per municipis, els casos més destacats són Renau, al Tarragonès, que ha pujat un 60% la seva població, i Talarn, que ho ha fet un 44%, una xifra extraordinària per a una comarca, la del Pallars Jussà, que augmenta només el 4%. Destaca també Campllong, al Gironès, que ha guanyat el 18% de població en els últims set anys de crisi. La situació geogràfica té molt a veure amb l'increment de població. Campllonc és entre Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva, a només 20 minuts en cotxe de la ciutat de Girona. La distància a una nucli urbà i també l'oferta d'habitatges de nova edificació expliquen l'èxit de la localitat per captar nous habitants. Amb una població de poc més de 500 habitats, el poble organitza la Fira Comarcal de Primavera, un esdeveniment que atrau cada any centenars de persones de tota la demarcació.