La comunitat del castell

Durada: 25 min

A començaments dels anys 80, un petit grup de dones rebels van prendre els carrers de Barcelona per crear la seva pròpia revolució a través del punk. Amb la seva estètica provocadora i lletres de caire social, la Sílvia, la Cheity, la Magda i la Tina, entre d'altres, van dinamitar els esquemes conservadors d'una societat que sortia d'una dictadura de quaranta anys i on el rol de la dona seguia molt marcat pel paper d'esposa i de mestressa de casa. El documental és una història de rebel·lia, música i violència, però també d'autodesctrucció per mor dels excessos. Fitxa artística Direcció: Guillermo Tupper Guió: Guillermo Tupper, José Manuel Dávila Marichal i Juan R. Dávila Reyes Fotografia: Juan R. Dávila Reyes So directe: Isabel Trillo Palanca Muntatge: Xavier Ortiz de Urbina Producció: José Manuel Dávila Marichal Coproduït pel Màster en Teoria i Pràctica del Documental de la UAB i Televisió de Catalunya

Durada: 30 min

El 1982, juntament amb Jaume Garcia, educador social que va treballar amb joves i famílies del barri barceloní de Canyelles, es va rodar un documental ("Los jóvenes del barrio") en què es donava veu precisament a aquesta generació crescuda en un entorn hostil i marginal. Trenta anys després, nous documentalistes tornen al barri a buscar els protagonistes, però són pocs els que queden per explicar aquella experiència. En el retrobament de l'educador amb alguns d'ells comproven què va passar. FITXA TÈCNICA Direcció: Ferran Andrés Duració: 30 min. Any: 2012 Producció: Cristina González, Daniel Castell Guió: Ferran Andrés, Cristina González, Ana Rodríguez, Daniel Castell Fotografia: Ferran Andrés So: Ana Rodríguez Muntatge: Ferran Andrés Edició en línia: Jorge Caballero Format d'exhibició: Betacam Digital Productor: Màster Documental Creatiu / Televisió de Catalunya- TVC BIOGRAFIES Ferran Andrés Martí (Xàtiva, 1983) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i durant el curs 2010-2011 va fer pràctiques de realització en diversos programes de la Televisió Autonòmica Valenciana (RTVV-C9). Va ser redactor a la revista cultural "Bocabadat" (2009-2011) en les seccions de cinema, televisió i literatura i va cursar el Màster de Documental Creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona (2012). Aquells joves (2012) és el seu primer curt documental. Cristina González Blanco (Esplugues de Llobregat, 1988). Llicenciada en Periodisme a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Ha realitzat el Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu interès pel documental comença a la universitat, on aconsegueix una beca per realitzar la sèrie documental "Cops amagats" de Canal Reus TV, guanyadora del segon premi dels Premis Projecta 2010 de la Universitat Cardenal Herrera de València.

Durada: 28 min

Alejandra García-Riego Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Jaume I. Ha realitzat el Màster en Teoria Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2007 va obtenir una beca per realitzar un intercanvi estudiantil a Xile. Va ser aquí on va viure el seu primer contacte amb el cinema documental en participar com a auxiliar de càmera en el llargmetratge "Gente de montaña". Posteriorment va treballar en realització televisiva en directe i en diversos projectes de ficció com "El tiempo de Clara", d'Estela Estupinyà; "L'estació de les nenes"; i "El carrer d'Amunt", d'Iñaqui Moreno. El 2009 va viatjar a Palestina amb "La cicatriz del mundo", reportatge realitzat per a la Plataforma de Dones Artistes contra la Violència de Gènere sobre el seu treball a Palestina. Va ser aquí on es va despertar el seu interès per l'enregistrament d'allò que anomenem "realitat". Pierluigi Secci Va néixer a Florència el 23 de juny del 1984. És llicenciat en Història Contemporània per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Università degli Studi di Firenze. En els últims anys de la carrera va participar en diversos tallers sobre cinema i realització audiovisual i en un curs anual de muntatge a l'escola cinema Immagina de Florència. Ha realitzat el Màster en Teoria Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Paulo Bech Paulo Bech va néixer a Rio Grande el 1976. És Llicenciat en Sistemes per a Internet per la Facultat Anhanguera, amb un Màster en Teoria Pràctica del Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va realitzar una especialització en cinema a l'Instituto de Ciências e Artes do Brasil el 2008, i va aprofundir la seva formació amb diversos cursos: auxiliar de direcció PUC (Pontifícia Universitat Catòlica), fotògraf professional, periodista internacional. En el camp de la realització audiovisual, ha participat en el documental "Laguna de los Patos" (2011).

Durada: 26 min

L'Abdel té 20 anys i en fa 3 que va arribar a Barcelona tot sol des del Marroc. Des de fa un any treballa en un bar del Raval i el seu desig més gran ara és estudiar, sortir del barri i trobar una feina millor. Al costat del seu bar, hi ha la botiga de la Teo, una dona de 70 anys que vol traspassar el negoci i marxar del Raval, però encara no ho ha aconseguit. Tots dos estan lluitant per fugir del Raval.

Durada: 28 min

Amb les seves iniciatives culturals, el Kiku Mistu i l'Amai, dos artistes teatrals conceptuals, donen vida i transformen un poble de 14 habitants que abans que ells arribessin semblava abocat a l'extinció. S'han integrat amb la gent del poble? I els habitants del poble a ells?

Durada: 27 min

"El meu pare i jo mai no quedàvem sense un motiu, però sempre trobàvem una excusa per trobar-nos. Va morir de sobte. Feia només dos dies que ens havia portat a l'aeroport al meu marit, al meu fill i a mi, que marxàvem mig a any a viure fora. No em vaig poder acomiadar d'ell. El meu fill de vegades encara em pregunta per l'avi i jo no sé què dir-li, perquè realment no sé on és."

Durada: 25 min

L'Antonio i el Santiago no volen oblidar ni que ningú oblidi. Amb una càmera de filmar petita fan un viatge al passat juntament amb els seus companys de feina que van protagonitzar la lluita del moviment obrer a la fàbrica d'ENASA contra la dictadura franquista.

Durada: 26 min

Què vull ser quan sóc gran és la història de la Núria, una noia de 25 anys que somia ser cineasta. Ha tornat a viure a Catalunya després d'estar més d'un any a Mèxic i veu que aquí s'esvaeixen totes les possibilitats de trobar feina. En la seva reflexió apareixen els seus amics, que ens expliquen la seva situació. La Núria no sap si tornarà a deixar casa seva per buscar-se el futur en qualsevol altre país.

Durada: 28 min

L'Iris va néixer en un cos d'home. Sent adolescent va prendre la decisió més transcendental i difícil de la seva vida: convertir-se en dona. La força de l'Iris ens acosta a les reflexions i pensaments més íntims de la protagonista, que també s'enfronta al seu dia a dia després d'haver fet el canvi de sexe.

Durada: 26 min

A la Rosa ningú no li va parlar del seu pare fins que va tenir set anys i va sortir de la presó. Després de la mort del seu pare, la Rosa repassa tot el que els va deixar: cartes, documents i el seu testimoni gravat en unes cintes de casset, i fins i tot viatja a Manresa per intentar entendre el profund idealisme del seu pare.

Durada: 25 min

Els anys 70, un pla urbanístic de l'alcalde Porcioles afecta la casa de la Justa i les d'altres veïns, construïdes per ells mateixos.

Durada: 26 min

Quatre persones van perdre la infantesa, la joventut i part d'edat adulta sota les aigües d'un pantà. Els quatre viatgen a Còdol-Dret, la petita colònia industrial que va ser casa seva i que va desaparèixer fa més de 50 anys. La directora del documental s'apropia d'aquest viatge amb l'excusa de donar vida a la seva història, enunciant com després de 12 anys de perdre els seus pares i marxar de casa, torna al lloc que va ser la seva llar i ja no existeix.

Durada: 25 min

En Ghulam Mohamed va arribar del Pakistan fa 12 anys, com molts altres immigrants, per buscar una vida millor. També, com molts altres, va treballar en la construcció fins a la fi de la bombolla immobiliària. Ara, dotze anys després de ser a Catalunya i amb una salut precària, en Ghulam s'ha de dedicar a vendre roses els caps de setmana a Vic.