La gent gran pot liderar societats que cada vegada van més de pressa?

Amb una esperança de vida cada vegada més alta, sembla lògic que hi hagi més governants longeus. Això no hauria de ser un problema. Javier Yanguas, metge gerontòleg, ho explica al podcast "Mapamundi": "Que l'edat no és ni una malaltia ni impedeix cap presa de decisió o tenir un lloc de responsabilitat. No hi ha cap raó, ni de tipus neurocientífic o de salut, perquè l'edat sigui un problema." Joe Biden, amb 79 anys, és el president dels Estats Units més longeu (Europa Press) És cert que no som els mateixos als 50 anys que als 70. Hi ha funcions cognitives que declinen a mesura que envellim. La memòria decau, ens costa més aprendre o baixa la velocitat de processament de la informació. Aquesta pèrdua de celeritat en la resposta pot ser bona per a un governant: permet reflexionar més abans de fer les coses i gestionar millor les emocions. És a dir, el que anomenen criteri o saviesa millora amb el temps. "Alguns governants poden prendre millors decisions amb 60 o 70 anys que amb 30, tot i que aquesta qualitat no la té tothom. També hi ha casos de malalties neurodegeneratives als 70 anys." Mario Draghi ha dit que és un avi al servei de les institucions (Europa Press) L'esperança de vida a Occident ha augmentat i no és el mateix ser ara un septuagenari o octogenari que fa trenta anys. A més a més, per governar, els líders no haurien d'estar sols, segons Pau Canaleta, professor de Comunicació Política a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Girona. "Tenen els equips tècnics, els assessors... que són els que han d'entendre i monitoritzar quin és l'estat de la societat, les seves preocupacions. El líder no ho ha de saber de tot, sinó que ha de tenir un bon equip al darrere." Tenir empatia, una mirada comprensiva, és més rellevant que l'edat. La clau és el sistema d'elecció del líder Són les formacions, i no la societat, les que trien els lideratges. La manera com els grans partits decideixen les successions dels seus líders és, doncs, primordial. Així, si prenem l'exemple dels Estats Units, les opcions reals per aconseguir la presidència només passen per dos partits, amb un sistema molt complicat que requereix molts recursos. En general, els votants solen apostar per polítics amb molta experiència. Per tant, és molt difícil que emergeixin líders joves. Bernie Sanders, de 80 anys, connecta amb els joves (Reuters) Tampoc cal ser un líder jove per connectar amb la joventut. Així a Sanders, els joves demòcrates el van premiar, no tant per la seva edat, sinó per la seva fidelitat als seus principis. Els països amb menys credencials democràtiques tendeixen més a la gerontocràcia Raúl Castro va deixar la direcció del Partit Comunista Cubà amb 89 anys. Paul Biya té 88 anys i porta gairebé 40 anys a la presidència del Camerun. El rus Vladímir Putin en té 69 i el xinès Xi Jinping, 68. El líder suprem iranià, Ali Khamenei, té 82 anys (Reuters) De fet, com menys democràtic és un país, la democràcia interna dels partits és pitjor. Aleshores es premia, encara més que a les democràcies plenes, els desitjos del líder sortint a l'hora de designar el seu substitut. Més que per optar per la joventut o per la vellesa, la solució passaria arreu del món per promocionar el treball intergeneracional, com explica Agustí Pàniker, editor de l'editorial Kairós. "Hi ha un cert culte a la joventut i a l'energia, que potser és poc sabi. No és que ara reivindiqui el contrari però el quid de la qüestió és trobar un equilibri entre joventut i experiència, entre energia i prudència, entre sabiesa i 'savoir faire'."

La gent gran pot liderar societats que cada vegada van més de pressa?

Joe Biden, amb 79 anys, o Mario Draghi, amb 74, tenen massa anys per governar o la seva veterania els dona l'aplom que els joves no tenen?