La síndrome de la covid persistent és un conjunt de més de 200 símptomes que en els casos més greus poden ser tan discapacitants com un càncer. Entre un 5% i un 10% de persones que contrauen el virus acabaran desenvolupant una covid persistent. A Catalunya es calcula que hi ha uns 200.000 afectats.   Unes xifres de curació molt baixes Segons un informe de l'Hospital Germans Trias i Pujol, la Fundació de Lluita contra les Infeccions i l'Institut d'IrsiCaixa, publicat a The Lancet, només el 7,6% dels pacients amb covid persistent es curen després de dos anys d'haver contret la malaltia i tractar-se en un centre hospitalari. L'estudi és el primer que es fa amb una mostra tan àmplia i de tan llarga durada. Dels 548 individus analitzats durant dos anys, 207 es van recuperar totalment, però 341 van acabar tenint covid persistent. Aquestes xifres tan baixes de curació que reflecteix l'estudi s'expliquen perquè un pacient no es considera curat fins que ja no té símptomes o fins que torna al seu estat basal previ a la infecció per Sars-CoV-2. L'estudi identifica els factors de risc de la covid persistent (Hospital Germans Trias) I també hi ha un altre factor, aclareix la infectòloga de l'Hospital Germans Trias, Lourdes Mateu, relacionat amb els malalts objecte de l'estudi: "Hi ha un biaix de selecció perquè són pacients que han vingut a una unitat de covid persistent hospitalària, on hem vist els que presentaven una afectació més gran." Per ara, no hi ha cap tractament que curi la covid persistent; només se'n poden mitigar els símptomes.   El perfil dels afectats: dona amb patologies prèvies L'estudi també ha identificat determinats factors mèdics i socioeconòmics associats al risc de cronificar la covid i poder-se'n recuperar. Seguint patrons estadístics, s'ha pogut determinar que les persones més propenses a desenvolupar la síndrome són dones, d'uns 47 anys, amb antecedents d'asma o amb obesitat, que han passat una infecció lleu per Sars-CoV-2. 🎯 El sexe, les malalties prèvies i els factors socioeconòmics: trets associats al risc de patir i recuperar-se de la #COVIDpersistent. 🔍 Ho determina un estudi de 2 anys d'#IrsiCaixa, @Fundacio_Lluita i @hgermanstrias amb +500 persones. 👉🏽 https://t.co/AtFpyAGb2j pic.twitter.com/KzikQogHe4 Institut de Recerca de la Sida (@IrsiCaixa) September 5, 2023 També hi tenen més predisposició els pacients amb malalties autoimmunitàries o bé els que presenten fatiga, taquicàrdia, ofec o alteracions neurocognitives durant la covid-19. En canvi, els homes amb estudis superiors, segons aquesta anàlisi estadística, tenen menys probabilitats de cronificar els símptomes de la covid.   L'estratègia mèdica a seguir Mentre duri la infecció pel virus, la llista de les persones amb covid persistent continuarà augmentant. Davant la magnitud del problema, la doctora Lourdes Mateu remarca la importància de tenir programes i protocols per atendre i tractar aquestes persones. L'Hospital de Can Ruti és un dels participants en l'estudi (Wikipedia) L'atenció, subratlla, ha de ser equitativa a tot el territori. Per això és fonamental aplicar els mateixos criteris a l'atenció primària per poder identificar i tractar adequadament les persones amb covid permanent, tant als CAPs com als hospitals. I posa com a exemple el que fan a la regió sanitària Barcelona metropolitana nord, a la qual pertany Badalona, on hi ha l'Hospital Germans Trias: "Tenim un programa d'atenció a la covid persistent que és igual al CAP de Bufalà que a l'Hospital de Can Ruti. Això és el que creiem que s'hauria de fer a tot el territori per una qüestió d'equitat, tant és on visqui el pacient." I això requereix oferir més formació als metges i elaborar protocols molt clars per atendre els pacients.