L'Ajuntament de Barcelona sol·licita més d'una ordre de desnonament per setmana en pisos públics des del 2018

Des del 2018 l'Ajuntament de Barcelona ha sol·licitat 408 ordres de desnonament en pisos propietat de l'Institut Municipal de l'Habitatge de Barcelona (IMHAB), segons ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio". Són dades recollides en una resposta del consistori a una petició d'informació pública, a través de la llei de transparència. La xifra equival a més d'una ordre de desnonament sol·licitada cada setmana en els últims sis anys. El 2018 se'n van demanar 67; el 2019, 79, i el 2020, 61. El 2021, la xifra va baixar fins als 22, però el 2022 es va recuperar la tendència habitual, amb 83 peticions d'ordre. El 2023, la xifra es va situar en 69 i fins a l'abril d'enguany se n'han sol·licitat 27. Al llarg d'aquests anys, la quantitat de pisos públics propietat de l'IMHAB també ha evolucionat, i ha passat de 9.300 a 12.000. Gairebé 200 desallotjaments A la informació facilitada per l'Ajuntament, es recullen com a principals motius per sol·licitar ordres de desnonament les ocupacions dels habitatges públics, l'expiració de contracte o l'impagament de quotes. Un cop s'emet l'ordre de desnonament, hi ha la possibilitat que aquesta s'executi, però el desenllaç no sempre és aquest. Pot ser que se suspengui, s'ajorni o que les persones afectades marxin. De fet, durant el període en què l'Ajuntament ha sol·licitat 408 ordres, s'han executat 172 desnonaments i hi ha 11 ordres que encara estan pendents de resoldre. El consistori ha rebutjat fer valoracions sobre les dades facilitades en virtut de la llei de transparència. Més d'un centenar de persones s'han concentrat al carrer del Carme per intentar impedir el desallotjament (3cat) Crítiques de sindicats d'habitatge Qui sí que ha reaccionat a la informació facilitada per l'Ajuntament són diversos col·lectius barcelonins en defensa del dret a l'habitatge. El president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, insisteix que la majoria de famílies afectades pels desnonaments en pisos públics són vulnerables i s'han vist obligades a ocupar. "Hi ha famílies que estan apuntades a la taula d'emergència però es cansen d'esperar perquè no reben cap resposta." Actualment, a Barcelona hi ha 684 famílies que esperen un pis d'emergència i encara no l'han rebut. L'espera pot arribar als quatre anys, segons ha reconegut recentment el consistori. Aquesta situació fa, segons Filiberto Bravo, que moltes famílies entrin a viure irregularment en pisos públics. "En alguns casos fa anys que hi són", assegura el president de l'associació de veïns. Bravo reclama a l'administració que negociï per regularitzar els casos de famílies vulnerables i en la mateixa línia s'expressen des del Sindicat d'Habitatge del Casc Antic i el Raval. "L'únic que ofereix l'Ajuntament a les famílies desnonades és malviure en una pensió. Això contribueix a més ocupacions i, per tant, més desnonaments", assenyala Maria Albiol. Immobles buits permanentment A l'hora d'explicar les ocupacions de pisos públics, l'Ajuntament nega que hi hagi immobles buits permanentment, més enllà d'aquells que estan en procés de reforma. Els sindicats, però, ho neguen i asseguren que sí que hi ha pisos desocupats. Marta López és portaveu del Sindicat de la Verneda i el Besòs. "Tenim controlats casos de famílies que hi van entrar fa temps, l'administració no s'estava fent càrrec dels pisos." Des de Ciutat Vella, Albiol explica que diversos col·lectius han començat a treballar conjuntament per conflictes relacionats amb pisos i sòls públics a la ciutat. "No són només els desnonaments, també hi ha pisos en males condicions i parcel·les on hi ha barraquisme", diu. Els grans tenidors, obligats a partir d'ara a fer una mediació abans d'un desnonament (ACN/Marta Vidal) Rècord d'ordres de la Generalitat Els desnonaments en pisos públics no són un fenomen exclusiu de l'Ajuntament de Barcelona. Com ja va avançar "El matí de Catalunya Ràdio", la Generalitat va sol·licitar 655 ordres de desnonament en pisos de la seva propietat el 2023. Una xifra rècord que representa un increment del 28% respecte de l'any anterior. Els pisos assenyalats per les ordres de desnonament són de diferent tipologia, des de lloguer públic fins a pisos d'emergència. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya tampoc va voler valorar les dades, però fonts oficials apunten que en el 44% dels casos les famílies afectades hi viuen de manera regular i no han pogut complir amb el pagament, mentre que el 56% dels casos són ocupacions.

L'Ajuntament de Barcelona sol·licita més d'una ordre de desnonament per setmana en pisos públics des del 2018

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya va sol·licitar 655 ordres de desallotjament en immobles de la Generalitat el 2023, un 28% més que l'any anterior