Avui la cosa va de carbasses i de peres. Fa mal partir peres, deixar-ho estar, acceptar que s'ha acabat. Cal donar-se temps per superar l'enrabiada i per passar el dol. I fa mal que et donin carbassa. És la història d'amor sense final feliç de Leo Messi amb el Barça. Fa dos anys van partir peres i ara els culers reben el no de l'argentí a tornar-ho a intentar. No hi haurà segona part. Però aquest cop, l'estripada no ha estat tan gran. Potser perquè la ferida de fa dos anys encara està tendra. Aquest cop Messi ha volgut controlar el tempo i sobretot controlar les emocions. No ha volgut tornar a passar pel desengany del 2021, aquest cop no ha volgut fer-se il·lusions ni que se'n fessin els culers. Ho ha volgut resoldre ràpid i evitar les anades i vingudes, les esgarrinxades i les llàgrimes d'última hora. És molt simptomàtic que hagi concedit una entrevista a mitjans d'aquí: l'Sport i Mundo Deportivo. Ha après la lliçó: el missatge el té ell i el controla ell. Diu el que vol, on vol i quan vol. I és important, aquest "què", "on" i "quan". "Què": que volia tornar, que li feia il·lusió tornar-ho a intentar, tancar la seva carrera de blaugrana, acomiadar-se aquí; però que no ha pogut ser. "On": marxa allà però s'explica aquí. Parla des de Catalunya cap al món. I "quan": ara, sense esperar; no ha volgut que es fes més grossa la bola de rumors. El missatge és clar "deixem-ho aquí, aturem-ho ara i no ens fem més mal". I no necessita res més que una entrevista en samarreta de màniga curta al sofà de casa per esvair tot el fum (perquè era fum) dels últims dos dies. I deixa clar que una cosa és l'amor i una altra la fe cega. I que entre la butxaca i el cor, hi ha un punt del mig que és el seny. Un tret molt català. Leo Messi diu no al Barça (on té el cor), diu no a l'Aràbia Saudita i als mil milions que li oferien per dues temporades, i diu sí a una certesa: un contracte, una estabilitat familiar i un projecte. Una història d'amor sense segona part i sense final feliç... per ara.