Miniruta amb passat glacial fins al mirador de Corbiu, al Pallars Sobirà

El mirador de Corbiu és un racó del Pirineu situat sobre Tavascan, a 1.880 metres d'altitud, que, més enllà d'oferir-nos panoràmiques d'alta muntanya, també ens planteja un viatge en el temps: recular 40.000 anys per imaginar-nos tot aquest indret cobert per glaceres descomunals: parets de gel de fins a 700 metres d'alçada i 60 quilòmetres de llarg. El mirador de Corbiu (CAT de Setmana) Arribar fins a Corbiu demana un bon tros de cotxe fins a l'estació d'esquí de Tavascan, al refugi de la pleta del Prat. Per arribar-hi, cal enfilar la Vall de Cardós i, un cop som a Tavascan, travessar el poble i trencar a mà esquerra cap a les bordes i l'embassament de Graus. Enfilem la carretera més al nord, resseguint el riu de Tavascan per una pista asfaltada. Un cop a lloc, aparcar és fàcil perquè el pàrquing de l'estació és ampli. Cavalls al peu de l'estació de Tavascan (CAT de Setmana) Per pista o sender? A peu d'estació hi trobem quietud, cavalls pasturant a l'estiu i plafons informatius per fer rutes diverses, com ara pujar fins a l'estany de Mascarida, per exemple. La nostra opció, el mirador de Corbiu, és de bon fer: un recorregut de 3,7 km (anar i tornar) amb un desnivell de tot just 160 metres. I amb opció binària: hi podem pujar seguint les pistes d'esquí que fan ziga-zagues o bé per un sender més estret i costerut que va de dret, sempre entre pins negres, avets i bedolls. Les dues opcions ens porten al mateix lloc. Camí a mitja pujada del mirador (CAT de Setmana) Vistes d'alta muntanya En poca estona ens plantem al mirador, que ens obsequia amb un banc contemplatiu, plafons informatius i la panoràmica de la part més alta d'aquest racó del Pirineu: hi distingim la vall que puja fins a l'estany i el coll del Port de Tavascan (punt de pas de l'exili), la vall del riu Flamisella, el salt de Flamisella, les bordes de Noarre... I als nostres peus, les bordes i el pantà de Graus. Vistes des de Corbiu mirant cap al nord/nord-est (CAT de Setmana) 63 quilòmetres de glacera! Totes les valls que ens envolten es van modelar, en part, fa 40.000 anys, durant l'última gran glaciació. Les baixes temperatures, combinades amb el règim de nevades adequat, van crear unes glaceres descomunals que en aquest punt del Pirineu tenien gruixos espectaculars. L'expert en geomorfologia glacial Josep Ventura, del grup de recerca de la Universitat de Barcelona ANTALP, ha estudiat a fons aquesta part de l'Alt Pirineu: "En el màxim glacial hi havia les tres valls actuals: la d'Àneu, la de Cardós --que és on hi ha Corbiu-- i la vall Ferrera. Totes tres s'ajuntaven a l'alçada de Llavorsí i tenien una extensió de 63 quilòmetres. Per ser al vessant sud del Pirineu, és una longitud important." Bordes de Noarre (CAT de Setmana) Gruixos de fins a 700 metres Si posem les dimensions sobre el mapa, ens adonem que glaceres que baixaven per aquesta zona de l'Alt Pirineu s'allargaven fins a gairebé a Sort i tenien uns gruixos impressionants. De fet, 60 quilòmetres és la distància en línia recta que hi ha entre Vic i Barcelona, per exemple. Però, més enllà de la longitud, també impressiona imaginar-se'n els gruixos: "Els gruixos que s'assolien, tant a les valls de Cardós com d'Àneu, eren de 600 a 650 metres de gruix. Això a l'alçada d'Esterri d'Àneu o de Lladorre." O sigui, que si els veïns o visitants de Lladorre i Esterri d'Àneu miren al cel, que sàpiguen que fa 40.000 anys damunt seu hi tenien una massa de gel i neu de mig quilòmetre. Mapa de les glaceres (Parc Natural de l'Alt Pirineu/Josep Ventura/SENT) Però no només això: "Segurament, el màxim es trobava a l'alçada de Tavascan: allà s'hi ajuntava la glacera que baixava de Corbiu amb la que baixava del pic de Sotllo, i el gruix arribava als 700 o 750 metres. Més avall, la glacera anava perdent gruix i, a l'alçada de Llavorsí, on es trobaven les tres grans valls, l'alçada era de 'només' 350 metres." Una bona referència per fer-nos la idea de les dimensions mastodòntiques d'aquestes glaceres la tenim, literalment, als nostres peus. Sota el mirador de Corbiu, hi veiem l'embassament de Graus, que està situat uns 500 metres sota nostre, i es dona el cas, que ara fa 40.000 anys, la glacera que baixava per aquest punt tenia aproximadament aquesta alçada: 500 metres de gel i neu que arribaven, literalment, fins al mateix mirador. Fa 40.000 anys, a Corbiu no hi havia vastes panoràmiques de valls verdes, sinó un ambient de tundra àrtica amb una glacera tan alta que arribava fins al mateix mirador.

Miniruta amb passat glacial fins al mirador de Corbiu, al Pallars Sobirà

Un destí perfecte per descobrir que, fa 40.000 anys, el Pirineu tenia glaceres de 700 metres de gruix