Espanya és el país que més lentament està sortint de la crisi i serà l'últim a tornar al nivell previ a l'arribada del coronavirus. Les dades que publica la Comissió Europea (CE) així ho mostren. L'estat espanyol és el que té una taxa d'atur més alta de tots els països europeus. Exactament, de gairebé el 15%, quan la mitjana dels membres de la UE és del 6,7%. A més, es tracta de l'Estat que ha perdut més empreses d'ençà de l'explosió de la crisi de la covid. Un exemple recent el trobem amb el fabricant de pistons Mahle, que va anunciar el tancament de la seva planta a Vilanova i la Geltrú, que suposarà l'acomiadament de 345 treballadors. L'economista Santiago Niño-Becerra creu que són dades negatives i que, sumades als problemes d'abastiment, de l'alt preu de l'electricitat i la falta de matèries primeres, no podem esperar una recuperació de l'economia espanyola a curt termini.   A més, Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), ha assegurat que, malgrat que la inflació és altíssima, els tipus d'interès no pujaran i es continuarà comprant deute. Una decisió que, segons Becerra, enganya els ciutadans: "Ens estem fent trampes al solitari perquè el que és normal no és funcionar així. Si els preus de l'energia pugen i, al mateix temps, hi ha problemes d'abastiment perquè no es poden produir les matèries primeres que es necessiten... Aquí tenim un problema i, per força, aquesta recuperació anirà més lenta." Les desigualtats augmenten Una de les conseqüències que s'estan veient d'aquesta crisi és l'augment de desigualtats. Actualment, a Espanya, 1 de cada 3 persones viuen al llindar de la pobresa, mentre que les riqueses d'algunes persones no han deixat de pujar. Becerra considera que per valorar la desigualtat d'un país i poder revertir-la cal posar el focus en aquells més vulnerables: "Jo crec que la desigualtat s'ha de mirar més des de la perspectiva del que no tenen els pobres. És a dir, que el senyor Amancio Ortega tingui molts diners, doncs em sembla molt bé, que li vagi de 'fábula'. A mi, el que em preocupa, és que aquí a Catalunya hi hagi persones que no arriben als 5.000 euros l'any." A més a més, l'economista desmenteix la idea que durant la pandèmia moltes famílies van poder estalviar i per tant disposen d'uns ingressos extres per gastar en excés durant les festes nadalenques: "Hi ha hagut estalvi, però qui ha estalviat? El 66% de l'estalvi l'ha generat només el 20% de la població." La renda bàsica, una solució? La renda bàsica serà una realitat a Catalunya, com a mínim per a una part de la població. El govern ha aprovat la creació d'un pla pilot, dotat de 4 milions d'euros, per posar en marxa aquest sistema. La renda bàsica universal consistirà en una ajuda d'entre 700 i 900 euros que tot ciutadà rebria al llarg de la vida, sense condicions, sense límits. No com la renda garantida de ciutadania o l'ingrés mínim vital, que desapareixerien.   L'economista considera que aquest mecanisme econòmic és imprescindible no només per reduir o eliminar la pobresa, que també, sinó perquè donarà un marge de llibertat a les persones perquè puguin desenvolupar-se. Tot i això, considera que el pressupost assignat és baix: "Jo crec que quatre milions d'euros és poc. Crec que hauria d'haver sigut més quantitat i tenir un abast més alt." Malgrat tot, Becerra creu que els resultats de la prova seran positius si s'escull bé la mostra: "La mostra estadística és fonamental escollir-la bé. Si està ben escollida i el seguiment es fa bé, jo crec que els resultats seran positius. Estic absolutament convençut."