Niño-Becerra i la setmana laboral de 4 dies: "Es pot reduir jornada sense reduir el sou"

El cas dels treballadors i treballadores l'empresa de moda Desigual, que treballaran quatre dies a la setmana, ha tornat a situar el debat sobre una modalitat horària reduïda que la pandèmia ja havia fet ressorgir amb força. Un 86% de la plantilla de 500 persones ha votat a favor de treballar 4 dies i reduir-se el sou un 6,5%. Ha estat una decisió que s'ha pres per àmplia majoria a través d'un referèndum amb un 96% de participació. És viable una setmana laboral de quatre dies? Cal abaixar-se el sou per poder implementar-la? L'economista Santiago Niño-Becerra assegura al "Revolució 4.0" que la clau està en la productivitat: "És possible reduir el temps de treball i mantenir els salaris, sempre que s'incrementi la productivitat." L'empresa ha d'invertir per cobrir aquest forat i, per tant, ha d'incrementar la productivitat. És a dir, ha de millorar l'organització, invertir en tecnologia, etcètera. Niño-Becerra dubta que en aquest cas Desigual ho faci per estalviar: "És clar que hi haurà un estalvi si la plantilla treballa un dia menys, però per una empresa com Desigual, estalviar-se un 6,5% dels salaris tampoc és tant." Desigual, que va tenir pèrdues l'any passat, assegura que vol afavorir la conciliació, la flexibilitat i el benestar del treballador, i no pas reduir costos. Referèndum dels treballadors de Desigual per decidir una jornada laboral de 4 dies (EFE) Una opció vàlida per a totes les empreses? Niño-Becerra considera que la setmana de 4 dies no és una mesura plantejable per a totes les empreses, i posa l'exemple de Telefónica. Només 150 empleats dels 18.000 que té a tot l'estat, el 0,85%, van votar a favor de concentrar les 32 hores de feina estipulades al seu conveni en 4 jornades laborals, amb una disminució de sou i cotitzacions. Ara, aquests treballadors participen en un programa pilot que els suposa una reducció salarial del 15%. A Catalunya només s'hi han apuntat 10 treballadors dels 250 que ho podien fer. Ara bé, segons l'economista, la pandèmia ha afavorit que les empreses es plantegin seriosament ser més productives, però en el cas de Desigual li agradaria veure "la lletra petita de l'acord". Joves i lloguer: ajut de 250 euros Un altre dels debats dels últims dies ha estat el d'un xec per al lloguer. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha promès 250 euros mensuals durant 2 anys per als joves d'entre 18 i 35 anys que no arribin a una renda anual de 23.725 euros. (ACN / Gerard Vila) Els crítics amb la mesura argumenten que el que farà és que s'incrementin els preus dels lloguers i que, tot cas, si es vol fer més accessible l'accés a un arrendament hauria de ser a través d'un preu límit. Santiago Niño-Becerra tampoc veu l'anunci de Sánchez amb bons ulls: "Una política d'habitatge no ha d'estar basada en subsidis ni ajuts. El que s'ha de fer és posar en marxa una política d'habitatge públic." Posa com a exemples els casos d'Àustria i dels Països Baixos, que no tenen problemes d'habitatge des del final de la Segona Guerra Mundial, quan van comencçar a dur a terme una política d'habitatge públic que funciona com un rellotge. "A Espanya s'ha apostat sempre per donar crèdits perquè la gent compri un pis o una casa. Ara s'han disparat els preus, de lloguer i compra, perquè no hi ha oferta. Sóc molt escèptic, m'agradaria veure la lletra petita per poder demanar aquesta ajuda." No és la primera vegada que un govern socialista anuncia una mesura com aquesta per facilitar als joves l'accés a l'habitatge. Fins al 2011 els joves que cobraven menys de 22.000 i tenien entre 22 i 30 anys van cobrar ajudes de 210 euros.

Niño-Becerra i la setmana laboral de 4 dies: "Es pot reduir jornada sense reduir el sou"

L'economista creu que l'opció que ha plantejat l'empresa Desigual no serveix per a totes les empreses