No busquis a YouTube: nosaltres sabem on trobar múrgoles a les Gavarres com "El foraster"

Riu-te'n de la fórmula de la Coca-Cola: els llocs on anar a buscar bolets sí són el secret més ben guardat de la història. Un misteri que passa de generació en generació. I el Joan i la Sílvia li han deixat claríssim a "El foraster" en la seva visita a Sant Martí Vell: "si et porto a buscar bolets, llavors un dia vindràs i me'ls fotràs. T'hauríem de matar!". Senyores i senyors, al bosc no hi ha amics! El Quim s'ho ha de treballar molt -pràcticament vivim un cisma familiar- però finalment sí que el porten al bosc i el fan partícip d'una experiència orgàsmica. A cada múrgola que troben, tot són crits d'eufòria. "Ara ve un orgasme dels forts", diu la Sílvia. Perquè us feu a la idea del nivell. Però per molt que en Quim es faci el despistat i digui que és la seva primera experiència caçant múrgoles, tenim la prova que és un boletaire pro. De fet, fa 17 anys era ell qui entabanava els seus companys de Teatre de Guerrilla en un gag de "Caçadors de bolets" per no explicar-los on trobar rovellons. I era precisament en un capítol dedicat a les Gavarres. Atenció al detall, que ja duia camisa de quadres: tot un vaticini! Com que us hem promès explicar-vos on trobar múrgoles, entrem en matèria. Les coordenades exactes no us les podem dir, que no volem esguerrar l'herència de la Sílvia, però us donarem unes pistes que us hi ajudaran molt. Les múrgoles són un bolet de primavera i justament la temporada comença ara, així que si voleu comprovar si caçar-ne és realment millor que un orgasme, esteu de sort. A les múrgoles els passa com a algunes persones, que són especialetes. Per començar, són exigents amb el clima. Només surten amb temperatures al voltant dels 15 graus al migdia i els 5 graus a la nit. Es comencen a trobar al març a cotes baixes, més a prop del litoral, i les últimes surten al juny-juliol en zones d'alta muntanya. Bosc endins poques múrgoles trobareu. Heu de buscar en zones de bosc amb clarianes, obertes. També als marges dels boscos, que estan més exposats a la calor del sol. A l'inici de temporada cal buscar als vessants orientats al sud, i anar girant al nord segons avanci la primavera. A les múrgoles els agrada la humitat: mireu quines són les zones on més ha plogut abans d'anar-ne a buscar. Tenen preferència pels terrenys llimosos, aquells amb molta matèria orgànica. Per això se'n troben més freqüentment en les lleres de rius i rierols, en zones de poc pendent i propicis a la sedimentació. Mireu en zones de freixes o avellaners, pins i avets. Les múrgoles, tan capricioses elles: els agraden els terrenys remoguts, on hi ha hagut recentment un incendi o una tala d'arbres. També en camins per on passen ciclistes o excursionistes i remouen terra. Si veus una zona esbrossada, busca allà perquè segurament en trobaràs. I una pista bonus: si plou, i la temperatura és la correcta, l'endemà és un dia ideal per anar a buscar múrgoles. Els encanta un bon ruixat! Si tens sort i trobes un clap on se'n fan múrgoles, ja pots apuntar la localització al mòbil perquè tens un tresor per passar a la següent generació. Tots els anys, si les condicions són favorables, en podràs trobar allà. Però no volem accidents: tot i que les múrgoles són uns bolets molt característics i força fàcils d'identificar, recorda la màxima del boletaire: si no estàs completament segur que coneixes aquell bolet, no l'agafis! Cada any hi ha persones que s'intoxiquen menjant bolets verinosos. I si encara en vols saber més de les múrgoles, aquí tens el capítol que "Caçadors de bolets" els va dedicar el 2013. El Jordi, el Pep i les bessones Casals se'n van fer un fart de collir-ne (només cal veure els cistells) a Campelles, a la vall de Ribes.

No busquis a YouTube: nosaltres sabem on trobar múrgoles a les Gavarres com "El foraster"

Amb els bolets no s'hi juga. Un boletaire et dirà abans el PIN de la targeta de crèdit que el lloc on omplir el cistell. I si mai aconsegueixes que et portin a buscar bolets, no t'estranyi que et passi com al Quim Masferrer, que el fan anar-hi amb els ulls tapats